Fauna urbana
La majoria d'aquestes espècies estan protegides per la llei, fet que comporta que la ciutadania tinguem uns deures especials envers aquests animals.
Entre aquests animals destaquen els ocells, migratoris i sedentaris (orenetes, falciots, pardals...), així com els ratpenats i els rèptils (dragó comú, dragó rosat, sargantana ibèrica...). Aquestes espècies aprofiten estructures de les nostres edificacions com ara esquerdes o forats a les parets i a les persianes per fer-hi el niu o refugiar-s'hi.
D’altres espècies de la fauna urbana tenen diferents consideracions legals: des d’espècies silvestres com els coloms, espècies cinegètiques com ara els senglars, espècies exòtiques invasores com la cotorreta de pit gris o fins i tot animals de companyia com els gats de carrer.
Senglars
Des de mitjan segle XX, el senglar ha mostrat a Catalunya, com arreu d’Europa, una espectacular expansió demogràfica i de l’àrea de distribució. Actualment el trobem de manera cada vegada més freqüent i en major quantitat en zones urbanitzades o periurbanes i en els espais verds urbans.
L’adaptació a aquests nous hàbitats els ha permès assolir una densitat de població major a causa de l’accés a noves fonts d’alimentació més assequibles, així com a nous espais on trobar refugi per viure i reproduir-se. L’impacte social dels senglars es pot traduir en danys a l’agricultura i als jardins, col·lisions amb vehicles, ensurts i lesions a persones i animals de companyia, incursions a les zones urbanes i transmissió de diferents malalties. És per això que des de l'Ajuntament es fan intervencions puntuals per al control cinegètic de la població de porcs senglars del municipi.
Cotorreta de pit gris
L’any 2011 es va incloure la cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i, per tant, es donava per comprovat el dany que suposen per a d’altres espècies, els ecosistemes i l’agricultura. Són dos els factors principals que fan que la presència d’aquesta espècie pugui esdevenir problemàtica al nucli urbà. El primer està relacionat amb l´increment constant dels seus nius. Aquestes estructures de petites branquetes augmenten constantment de pes i de volum i poden arribar a suposar un perill en cas de caiguda. L’altre factor que pot ser causa de molèsties són els seus crits estridents, que es multipliquen segons creix la colònia.
La inclusió d’aquesta espècie al Catàleg d’espècies exòtiques invasores suposa no només la prohibició del seu comerç, sinó que obliga a les administracions a prevenir la seva expansió i a controlar les poblacions. Per part de l’Ajuntament de Rubí es porta a terme la retirada periòdica de nius per a prevenir possibles accidents ocasionats per la seva caiguda.
Coloms
El colom (Columba livia) és una espècie autòctona que forma part de la fauna urbana. Ens acompanya en parcs i jardins i fins i tot ha estat escollit com a símbol de la pau. La sobrepoblació, però, d’aquesta espècie pot comportar problemes en actuar com a transmissors de diferents malalties. D'altres problemàtiques derivades d'un augment incontrolat de la població de coloms són l’acumulació dels seus excrements, d’elevat efecte corrosiu, que pot provocar danys en les estructures d’edificacions, espais d’ús públic i mobiliari urbà, a la vegada que embruten voreres i façanes. Així mateix els nius poden ocupar i obstruir forats de ventilació.
A fi d’evitar els problemes esmentats no hem d’alimentar els coloms en espais d’ús públic ni privat, conducta que pot ser sancionada en compliment de l’Ordenança de tinença d’animals. El fet de no donar-los de menjar, així com evitar la presència de nius d'aquestes aus als edificis, ajuda a controlar-ne l’excés de població.
