Rubí abans de la rierada
La Catalunya industrial
En les dècades dels 40, 50 i 60, moltes famílies procedents de l'Espanya meridional es van veure obligades a abandonar la seva terra fugint de la pobresa que va deixar la Guerra Civil i atrets pel miratge de la suposada riquesa de les terres que giraven en torn a l'òrbita de Barcelona, Terrassa, Sabadell… Catalunya va doblar la seva demografia durant el període de la dictadura franquista: va passar de 2.900.000 habitants l'any 1940 a 5.700.000 el 1975.
La situació socioeconòmica de Rubí era molt semblant a moltes poblacions de la Catalunya industrial. La població rubinenca va créixer demogràficament més d'un 40% en la dècada dels 50. Aquest fet va comportar problemes d'habitatge, escoles i assistència sanitària. A més, hi va haver un creixement urbanístic especulatiu i desordenat. Agafant per exemple els terrenys d'horta adjacents a la riera, van ser ocupats per cases modestes d'immigrants, formant-se la barriada de l'Escardívol.
El Rubí d'abans de la rierada
Era una vila d'uns 10.000 habitants (11.089 habitants censats l'any 1962), envoltada de camps de conreus, amb una indústria emergent, ja que la Josa, "les cremalleres" i "les tripes" ja estaven en plena producció. Tot i així, la majoria d'obrers mantenien un hort per completar la setmanada. En aquesta època, la vinya encara tenia un pes preponderant en l'economia local, seguida per la indústria.