La transformació després de la rierada
Una de les conseqüències de la tragèdia de la rierada va ser l'arribada de mà d'obra i d'ajuts econòmics per a la reconstrucció de Rubí. El govern franquista va atorgar a la ciutat uns 50 milions de pessetes per a les indemnitzacions als familiars de les víctimes i uns 250 milions més en obres a fons perdut, unes quantitats fabuloses per a l'època.
Aquests fets, afegits a la reactivació econòmica general de l'estat espanyol i al creixement demogràfic, van propiciar una forta acceleració en el creixement de la ciutat. A l'increment de les fàbriques existents es va sumar la creació de nous polígons industrials com ara Can Jardí, Cova Solera, etc… i la construcció de nous habitatges, com els pisos del 25 de Setembre, on hi van anar a viure gran part dels damnificats per la catàstrofe.
La reconstrucció després de la rierada i l'accelerada industrialització, especialment dels sectors metal·lúrgic i químic, van propiciar l'arribada contínua d'immigrants d'arreu de l'Estat espanyol, amb els conseqüents problemes d'habitatge i serveis. El creixement d'aquells anys va ser desmesurat: en deu anys, la població es va duplicar i aquest fet va estar associat a un dèficit crònic d'infraestructures i habitatge arrossegat ja des dels anys 40. En aquest moment, vinyes i camps van desaparèixer del paisatge rubinenc i van sorgir barris com El Pinar i Les Torres. Ben entrada la dècada dels anys 70 es van començar a fer un seguit d'obres públiques per a pal·liar els dèficits existents a Rubí.