"Mai m'he penedit del que vaig fer, perquè jo sempre he tingut una gran fe en la Creu Roja, llavors i ara"
En Joan Andreví era un jove de 18 anys voluntari de la Creu Roja de Manresa i molt compromès amb l'esperit d'aquest.
El motiu de fer-ho així va ser perquè, en aquell moment, la Creu Roja de Manresa (amb comandament fidel al règim franquista) va defugir d'ajudar fins que no se'ls demanés l'ajuda per telèfon, cosa que difícilment podia produir-se ja que les línees no funcionaven prou bé a causa de les nombroses avaries en els subministres. Molt preocupat per les notícies que els arribaven i sense pensar-s'ho gaire, va decidir anar-se'n pel seu compte a ajudar sense avisar a ningú.
En Joan va arribar a Terrassa, on no hi havia estat mai, i el primer contacte que va fer va ser amb la Creu Roja d'aquella localitat. Recorda com els cossos eren transportats en camió i, depenent de la distància al lloc de trobada, els portaven cap al cementiri de Terrassa o de Rubí.
Un cop al cementiri, ajudava en la neteja i la identificació dels cadàvers. Per a facilitar les tasques de recerca es feien fotos a les víctimes i les col·locaven a l'entrada dels cementiris. Quan hi arribaven els familiars i reconeixien els seus, aquests volien entrar desesperadament per abraçar-los. Però els voluntaris els havien d'aturar com podien, ja que havien de vacunar primers als familiars, abans de poder identificar als seus éssers estimats.
Al llarg dels dotze dies que va ser-hi treballant, tant a Rubí com a Terrassa, només va menjar el que els duia la gent voluntària. Portava posada la mateixa roba que el primer dia i, unes nits dormien als cementiris, dins dels mateixos contenidors on transportaven morts i, d'altres nits, als que tenien a la Creu Roja de Terrassa.
El pare del Joan estava preocupat per la seva desaparició sobtada, però coneixia prou bé el seu compromís i ja sospitava on era. Així que, empès pel desig de saber on era el seu fill, diàriament anava a la Creu Roja de Manresa per veure si ells podien donar-li notícies del seu parador. No va ser fins al dotzè dia que li van fer cas i van enviar un vehicle a la seva cerca.
Al Joan el van trobar a Terrassa, a les dues de la matinada, i el van retornar cap a Manresa. Als pocs dies va desenvolupar una hepatitis molt greu, com a conseqüència de les seves tasques com a voluntari al cementiri, ja que els voluntaris van ser els últims en ser vacunats.
Mai s'ha penedit del que va fer, ni va perdre la seva fe en la Creu Roja, tot i que decebut per l'actitud dels dirigents de Manresa, es va donar de baixa de l'entitat. Andreví creu que, actualment, la Creu Roja és una institució de caràcter voluntari i sense ànim lucratiu en la qual es pot confiar plenament.