La Nuu
L'esdeveniment, organitzat per l'Ajuntament i dirigit pel fotògraf rubinenc Carles Mercader, compta cada any amb la participació de diversos artistes internacionals, que exposen les seves obres de manera descontextualitzada en espais públics de la ciutat, buscant la sorpresa dels vianants. Aquesta mostra al carrer es complementa amb un programa d'activitats obert a tota la ciutadania.
La Nuu celebra la seva sisena edició durant tot el mes d'octubre sota el lema Cos i pedra. Espais disponibles. Una dotzena d'artistes de prestigi internacional participen a l'esdeveniment mostrant les seves obres a diverses façanes de la ciutat. Des de diferents estils i tècniques, tots els treballs seleccionats conviden el públic a reflexionar sobre les relacions que manté l'ésser humà amb el seu entorn material.
En el marc del festival, s'han programat xerrades i col·loquis en línia, a banda de les habituals visites guiades a l'exposició els dissabtes al matí. Per participar a les activitats, és imprescindible inscriure's prèviament enviant un correu a info@lanuu.cat.
Consulta la programació d'activitats al web del festival o a l'agenda d'aquesta pàgina.
Artistes participants
Les cares del personal mèdic de l’Hospital San Salvatore de Pesaro després d’esgotadores jornades de dotze hores quedaven totes senyalades pel frec de les mascaretes quirúrgiques, la suor i la fatiga. Els rostres marcats d’aquests metges i infermeres són el símbol de la lluita contra el virus i, alhora, de les cicatrius que aquesta situació deixarà a la nostra societat.
Duldung documenta la vida dels joves residents a la urbanització més gran d’Alemanya per a migrants i refugiats de tot el món. Situat als afores de la petita ciutat de Lebach-Jabach, aquest allotjament és un primer espai provisional d’acollida abans de ser traslladats a una altra ubicació, però moltes vegades l’espera s’eternitza durant anys.
Irene Zóttola
(Madrid, Espanya)
Plaça de la Nova Estació
A Ícaro, Zóttola emulsiona les fulles d’una enciclopèdia d’ocells per positivar imatges superposades que funcionen com cercles concèntrics de significat. El vol de les aus i el mite d’Ìcar, l’ànsia de volar i el perill de la caiguda són al·legories de l’existència humana i la seva recerca de sentit.
El treball de la fotògrafa Michal Chelbin es basa en un retrat de tall clàssic, en format quadrat i en color. El rostre i la mirada del seus personatges és la pedra angular de la seva obra. A Sailboats and swans (balandres i cignes) ens presenta una sèrie de retrats de reclusos de diferents presons d’Ucraïna i Rússia.
A Dream Moons, Yurian Quintanas ens mostra una fotografia parafísica que ja ha practicat en altres treballs com Silent Rooms, on imaginava la vida de la seva llar quan ell no hi és.
L’artista visual i sonor de Rubí, Victor Baladoch utilitza l’espai del seus cos per definir un procés de creació destructiva. Els vincles còsmics dels cicles de vida i mort de la matèria en relació a la fragilitat de l’existència humana.
El treball de Chen Xiaoyi està conformat per imatges de paisatges abstractes com taques de tinta negra sobre el paper. Fotografies de muntanyes i fotografies d’aigua (shanshui), elements de la natura moltes vegades reduïts al seus components més bàsics.
Les imatges que la fotògrafa i artista Ruht Erdt presenta en el seu treball The gang formen part d’un diari íntim sobre la seva vida o almenys sobre el que nosaltres, com a espectadors, assumim que és la seva vida.
El treball Uku Pacha (món endins) ens transporta a un espai sagrat ple de violència. En el món sobrenatural que dibuixen les seves fotografies, tots els elements de la natura estan plens de déus: coves, llacs, abismes nevats, muntanyes, estels, foc i llamps. I enmig de tot, una escletxa de llum, on cossos nus com ombres d’una ombra dansen un ball ritual.
Durant dos mesos, Jon Cazenave va estar desenvolupant un projecte a Takematsu, un poble de l’illa de Shijoku al Japó. Les imatges que podem veure a La Nuu formen part d’aquest treball titulat Omaji. Durant el seu desenvolupament va utilitzar diferents tipus de captació fotogràfica.
Amb Echoes Shades, Pietor Zbierski ha viatjat profusament per fotografiar diferents comunitats d’arreu que encara mantenen els seus vincles primordials amb la natura i el cicles de mort i renaixement. Cultures animistes, com els Paradangan d’Indonèsia, les tradicions xamàniques de Sibèria o les creences dels pobles de la regió d’Omo a Etiòpia.
La immensitat íntima de l’espai familiar és recollida per Román Yñán en un conjunt d’imatges en evolució i expansió constants: cops de flaix, llum natural, color i taques de color, alguns cops, blanc i negre. L’acte fotogràfic és convertit en una dinàmica familiar i en un joc creatiu que requereix la complicitat de tots els seus integrants.