Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Sequera La sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d'aigua, generalment causat per escassetat de pluges. https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.svg

Sequera

La sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d'aigua, generalment causat per escassetat de pluges.

Aquest fenomen produeix un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana. A Catalunya, les pluges tenen un caràcter irregular, alternant llargs períodes d’absència de pluges amb episodis de pluges torrencials, fruit del clima mediterrani, la qual cosa ens fa especialment vulnerables a patir episodis de sequera.

El clima mundial sempre ha presentat una variabilitat natural, però l'activitat humana ha ocasionat, directa o indirectament, l'alteració de la composició de l'atmosfera i, com a conseqüència, un canvi en el clima que suposa un augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions i, conseqüentment, un augment dels períodes de sequera.

 

Imatge d'un territori que pateix sequera

 

Consells per a l’estalvi d’aigua


En data 25 de març de 2010, el Ple de l’Ajuntament de Rubí va aprovar l’Ordenança municipal d’estalvi d’aigua de Rubí com a instrument per a regular tant la incorporació com la utilització de sistemes de d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies serà obligatòria. Independentment entre tots hem de prendre consciència per tal de vetllar en el nostre dia a dia per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és.

 

  • Tancar les aixetes quan no s'utilitzen

En rentar-se les mans o les dents es consumeixen entre 2 i 18 litres d'aigua (una aixeta oberta raja a 10 litres/minut), segons si la persona deixa córrer l'aigua inútilment o bé tanca l'aixeta mentre s'ensabona, es neteja les dents, s'afaita o renta els plats a mà.

  •  Incorporar a les aixetes dispositius reductors del cabal

Són econòmics i senzills de col·locar, ja que s'enrosquen a les mateixes aixetes i redueixen el consum d'aigua fins a un 50%. Si cal canviar les aixetes, posar monocomandament; el seu consum d'aigua és de 6 a 8 litres/minut.

  •  Revisió dels equipaments d’aigua

El manteniment incorrecte dels equipaments de l'aigua a la llar pot provocar pèrdues importants. Una aixeta que goteja perd fins a 1.000 litres d'aigua al mes. Eviteu aquest malbaratament. Repareu les aixetes que degoten.

  •  Reg amb consum eficient

Un habitatge en un edifici de pisos consumeix de mitjana uns 130 litres per persona i dia, mentre que una casa unifamiliar amb jardí té un consum de més de 200 litres per persona i dia. Planteu espècies autòctones com el romaní, l'espígol o la farigola, adaptades al nostre clima i que poden consumir fins a deu vegades menys aigua que les flors de temporada clàssiques Instal·leu sistemes gota a gota o d'aspersors d'eficiència alta i eviteu regar en les hores de màxima insolació, ja que afecta les plantes pels canvis bruscos de temperatura i augmenta l'evaporació, la qual cosa fa perdre una part important de l'aigua de reg.

  •  No utilitzar el vàter com a paperera

Fer servir el vàter com a paperera suposa una despesa absurda d'aigua. Cal recordar que la descàrrega d'una cisterna del tipus normal buida entre 9 i 12 litres d'aigua en      cada ús. Corregim aquest hàbit; fem servir les papereres i no el vàter. A més existeixen les cisternes de vàter de doble descàrrega que permeten buidar mitja o tota la capacitat de la cisterna d'acord amb l'ús que en fem, de manera que   podem passar de 3 a 9 litres segons el cas. També n'hi ha que permeten aturar la descàrrega de manera voluntària per no malbaratar més aigua de la necessària. Si no disposes de cap d'aquests mecanismes informa-te'n al teu instal·lador. També pots fer servir el sistema casolà d'estalvi a la cisterna del vàter. Introdueix una ampolla de litre plena de sorra i aconsegueix un estalvi de més de 4.000 litres d'aigua a l'any.

  • Dutxar-se en lloc de banyar-se

Quan es dutxa una persona consumeix entre 30 i 80 litres d'aigua, mentre que per omplir una banyera són necessaris entre 200 i 300 litres. També és important aprofitar l'aigua que surt mentre s'espera que s'escalfi l'aigua de la dutxa, i en comptes de deixar-la perdre, recollir-la amb una galleda i utilitzar-la per netejar, regar, etc. Hi ha dispositius reductors del cabal per a les aixetes de les dutxes que permeten estalviar fins a un 50% d'aigua.

  • Posar la rentadora i el rentaplats amb la càrrega completa i utilitzar programes d'estalvi

Un cicle d'una rentadora utilitza de 60 a 90 litres d'aigua (si la rentadora no és de baix consum, pot consumir uns 200 litres d'aigua), i el del rentavaixella de 18 a 30 litres. Cal tenir ambdós electrodomèstics a plena capacitat abans de posar-los en funcionament, el que permetrà estalviar aigua i energia elèctrica.

  •  Dipòsits d’estalvi d’aigües grises.

Els dipòsits d'aigües grises són un equipament cada vegada més habitual a les llars    noves. Les aigües grises són les que s'obtenen de la cuina, de la rentadora, del        rentavaixella o de la dutxa. Aquestes aigües residuals es poden conduir a un petit        dipòsit que, posteriorment, alimenta la cisterna del vàter.

  •  Manteniment de piscines

Una vegada omplerta, l'aigua de la piscina es converteix en un tresor preuat que cal     mantenir en perfectes condicions per evitar buidar-la. Envoltar la piscina de gespa és  un error, ja que s'arrosseguen a l'aigua restes que en malmeten la qualitat quan es     descomponen. Cal que posem un sòl ferm a l'entorn de la piscina i protegiu-la amb una lona o una xarxa en acabar el bany.

  •  Millorar la qualitat de l'aigua

Hi ha molts productes que s'aboquen a l'aigüera que són de difícil eliminació o nocius: pintura, oli, productes de neteja, dissolvents, etc. Un litre d'oli mineral pot contaminar 10.000 litres d'aigua. Cal separar-los i portar-los a la deixalleria o als Punts Verds.  

 

El visor de la sequera


Visor de la sequera.JPG      El visor de la sequera. Generalitat de Catalunya

 

Enllaços relacionats

T'ha estat útil aquesta pàgina?

0
0