Sequera
Aquest fenomen produeix un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana. A Catalunya, les pluges tenen un caràcter irregular, alternant llargs períodes d’absència de pluges amb episodis de pluges torrencials, fruit del clima mediterrani, la qual cosa ens fa especialment vulnerables a patir episodis de sequera.
El clima mundial sempre ha presentat una variabilitat natural, però l'activitat humana ha ocasionat, directa o indirectament, l'alteració de la composició de l'atmosfera i, com a conseqüència, un canvi en el clima que suposa un augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions i, conseqüentment, un augment dels períodes de sequera.
Emergència per sequera
El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat la declaració de l’estat d’emergència I per sequera hidrològica a les unitats d’explotació Embassaments Ter-Llobregat, Embassaments Llobregat i Embassaments Ter, i que ha estat publicada al DOGC en data 1 de febrer de 2024 d’acord amb la Resolució ACC/220/2024.
Per a qualsevol consulta et pots adreçar a la bústia de correu electrònic del Servei de Sostenibilitat i Medi: mediambient@ajrubi.cat
El Ple de l’Ajuntament de Rubí va aprovar, a la sessió ordinària corresponent al mes de novembre de 2022, el Pla d’emergència en situació de sequera. Es tracta d’un document que planifica la gestió de l’aigua del municipi en els diferents escenaris en què l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declari la situació de sequera.
La sequera que estem vivint a Catalunya des de finals de 2020 continua agreujant-se. Tot i que des de l’octubre de 2021 està activat el Pla de Sequera i que s’han desplegat mesures per alentir el descens de reserves dels embassaments i aqüífers, per part de la Generalitat de Catalunya es fan nous passos en la gestió de la sequera (Resolució ACC/220/2024).
Consells per a l’estalvi d’aigua
En data 25 de març de 2010, el Ple de l’Ajuntament de Rubí va aprovar l’Ordenança municipal d’estalvi d’aigua de Rubí com a instrument per regular tant la incorporació com la utilització de sistemes de d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies serà obligatòria. Independentment entre tots hem de prendre consciència per tal de vetllar en el nostre dia a dia per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és.
- Tancar les aixetes quan no s'utilitzen
En rentar-se les mans o les dents es consumeixen entre 2 i 18 litres d'aigua (una aixeta oberta raja a 10 litres/minut), segons si la persona deixa córrer l'aigua inútilment o bé tanca l'aixeta mentre s'ensabona, es neteja les dents, s'afaita o renta els plats a mà.
- Incorporar a les aixetes dispositius reductors del cabal
Són econòmics i senzills de col·locar, ja que s'enrosquen a les mateixes aixetes i redueixen el consum d'aigua fins a un 50%. Si cal canviar les aixetes, posar monocomandament; el seu consum d'aigua és de 6 a 8 litres/minut.
- Revisió dels equipaments d’aigua
El manteniment incorrecte dels equipaments de l'aigua a la llar pot provocar pèrdues importants. Una aixeta que goteja perd fins a 1.000 litres d'aigua al mes. Eviteu aquest malbaratament. Repareu les aixetes que degoten.
- No utilitzar el vàter com a paperera
Fer servir el vàter com a paperera suposa una despesa absurda d'aigua. Cal recordar que la descàrrega d'una cisterna del tipus normal buida entre 9 i 12 litres d'aigua en cada ús. Corregim aquest hàbit; fem servir les papereres i no el vàter. A més existeixen les cisternes de vàter de doble descàrrega que permeten buidar mitja o tota la capacitat de la cisterna d'acord amb l'ús que en fem, de manera que podem passar de 3 a 9 litres segons el cas. També n'hi ha que permeten aturar la descàrrega de manera voluntària per no malbaratar més aigua de la necessària. Si no disposes de cap d'aquests mecanismes informa-te'n al teu instal·lador. També pots fer servir el sistema casolà d'estalvi a la cisterna del vàter. Introdueix una ampolla de litre plena de sorra i aconsegueix un estalvi de més de 4.000 litres d'aigua a l'any.
- Dutxar-se en lloc de banyar-se
Quan es dutxa una persona consumeix entre 30 i 80 litres d'aigua, mentre que per omplir una banyera són necessaris entre 200 i 300 litres. També és important aprofitar l'aigua que surt mentre s'espera que s'escalfi l'aigua de la dutxa, i en comptes de deixar-la perdre, recollir-la amb una galleda i utilitzar-la per netejar, regar, etc. Hi ha dispositius reductors del cabal per a les aixetes de les dutxes que permeten estalviar fins a un 50% d'aigua.
- Posar la rentadora i el rentaplats amb la càrrega completa i utilitzar programes d'estalvi
Un cicle d'una rentadora utilitza de 60 a 90 litres d'aigua (si la rentadora no és de baix consum, pot consumir uns 200 litres d'aigua), i el del rentavaixella de 18 a 30 litres. Cal tenir ambdós electrodomèstics a plena capacitat abans de posar-los en funcionament, el que permetrà estalviar aigua i energia elèctrica.
- Dipòsits d’estalvi d’aigües grises.
Els dipòsits d'aigües grises són un equipament cada vegada més habitual a les llars noves. Les aigües grises són les que s'obtenen de la cuina, de la rentadora, del rentavaixella o de la dutxa. Aquestes aigües residuals es poden conduir a un petit dipòsit que, posteriorment, alimenta la cisterna del vàter.
- Millorar la qualitat de l'aigua
Hi ha molts productes que s'aboquen a l'aigüera que són de difícil eliminació o nocius: pintura, oli, productes de neteja, dissolvents, etc. Un litre d'oli mineral pot contaminar 10.000 litres d'aigua. Cal separar-los i portar-los a la deixalleria o als Punts Verds.
El visor de la sequera
El visor de la sequera. Generalitat de Catalunya
Enllaços relacionats
Galeria
-
Consells per estalviar aigua a casa
