El Ple municipal aprova provisionalment el nou Pla especial d’usos extractius i dipòsits de residus
Els grups municipals també han acordat per unanimitat sol·licitar a l’Institut Català d’Energia (ICAEN) suport tècnic i econòmic per culminar el desviament de la línia d’alta tensió de Can Fatjó
El Ple de l’Ajuntament de Rubí ha aprovat aquest dijous de manera provisional el nou Pla especial d’usos extractius i dipòsits de residus. La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els grups municipals.
La redacció i tramitació d'aquest document és necessària per poder crear el marc legal escaient que reguli la implantació dels usos extractius i els de dipòsits controlats, d’acord amb allò establert a la legislació urbanística vigent
En les darreres dècades han proliferat les explotacions extractives al terme municipal de Rubí. Les característiques litològiques i geogràfiques del sòl del municipi han facilitat la implantació d’un important nombre d’activitats extractives a cel obert en un reduït espai geogràfic, que supera el caràcter d’excepcionalitat que caracteritza actuacions d’aquest tipus en el sòl no urbanitzable. Es tracta d’usos del sòl que generen gran impacte ambiental en el territori i que, en conseqüència, han de ser regulats amb l’objectiu, entre d’altres, d’evitar l’impacte negatiu sobre l’entorn.
La situació ha estat agreujada per la utilització d’alguns dels espais resultants de les activitats extractives com a dipòsits controlats, que generen un grau de molèsties elevat per la proximitat a espais residencials, a més dels problemes derivats de la utilització dels carrers dissenyats per a trànsit lleuger i baix com a vies de trànsit pesat i intens.
L’Ajuntament de Rubí ha intentat abordar aquesta problemàtica en diverses ocasions. L’any 2002 es va redactar un primer Pla especial de regulació de les activitats extractives i complementàries al terme municipal de Rubí, que no es va arribar a tramitar. El 2007, es va aprovar el document d’avanç de planejament del POUM, que incorporava un estudi específic relatiu a les activitats extractives al municipi. El mateix any es va revisar la informació i es va redactar un segon Pla especial de regulació de les activitats extractives i complementàries al terme municipal de Rubí, que tampoc es va arribar a tramitar.
El 2016, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) va aprovar definitivament el Pla especial de regulació de les activitats extractives i la seva restauració, que va ser impugnat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El 2 de juny de 2020, el TSJC va dictar sentència, en què va declarar la nul·litat d’aquest Pla. Després que el TSJC i el Tribunal Suprem no admetessin el recurs de cassació presentat per l’Ajuntament contra l’esmentada sentència, el Consistori va acordar la suspensió de llicències per iniciar la redacció d’un nou pla.
L’objectiu del nou Pla especial per la regulació dels usos extractius i dipòsits de residus que es porta a aprovació provisional del Ple aquest dijous és vetllar pel desenvolupament urbanístic sostenible i la utilització racional dels recursos naturals. Sense anar més lluny, es pretén que l’ocupació d’usos extractius i dipòsits sigui inferior al 5 % del sòl no urbanitzable ─considerat “pressió mitjana”─ i un límit màxim de 80 hectàrees, per allunyar-se de l’escenari de “pressió severa” actual. I és que, segons els indicadors establerts pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, es considera “pressió severa” quan el percentatge d’ocupació del sòl no urbanitzable per diversos usos i activitats és superior al 10 %.
Actualment, en el sòl no urbanitzable de Rubí hi ha 35,42 hectàrees d’activitats extractives no clausurades ─actives o no─ (6 pedreres); 51,63 hectàrees de dipòsits de residus o de runes no clausurats (5 pedreres) i 56,87 hectàrees d’ extractives o dipòsits restaurats o inclosos en sòl urbanitzable (8 pedreres). Els usos extractius i dipòsits no restaurats fan un total de 87,06 hectàrees de sòl no urbanitzable transformat, que suposa el 5,5 % d’aquest sòl no urbanitzable. Considerant la resta d’elements que ocupen el sòl no urbanitzable, s’arriba a una ocupació del 12,7 % ─”pressió severa”─.
El Pla també estableix tot un seguit de condicionants, com els geològics ─per permetre exclusivament explotacions extractives destinades a recursos no deslocalitzables (com les argiles a Rubí, però no com les graves, que es poden localitzar en molts altres municipis)─, els ambientals ─nous usos extractius es podrien admetre de forma condicionada en el sòl no urbanitzable de protecció especial segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) quan la pressió sobre el territori hagi disminuït i arribi a estar sota de les 80 hectàrees ocupades─, els urbanístics ─es volen evitar les visuals pròximes, millorant així les condicions acústiques─ i els de mobilitat ─no s’admeten els recorreguts per les zones residencials o tangencials a elles─.
El nou Pla planteja l’obligatorietat que els dipòsits de residus se situïn en sòls prèviament explotats com a activitats extractives.
El Pla permet que les explotacions actuals es puguin ampliar, però ho podrien fer com a màxim un terç de la seva àrea, a condició que hagin restaurat completament un terç del terreny i que estiguin en procés de restauració d’un altre terç. Mentre la superfície global dels usos extractius i dipòsits no hagi disminuït per sota de 80 hectàrees, només podran plantejar ampliar el 90% d’un terç.
Així, el Pla pretén reduir la petjada ambiental i que els terrenys mantinguin o recuperin la funció de connector ecològic.
Un cop aprovat el Pla especial per l’Ajuntament, aquest serà tramès a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona, que és l’òrgan competent per aprovar-lo definitivament. El passat dimarts, el Consistori va convocar la Mesa de seguiment dels abocadors per presentar el document als seus membres.
Col·laboració per culminar el desviament de la línia de Can Fatjó
L’aprovació del Pla d’usos extractius i dipòsits de residus ha tingut lloc en el marc d’una sessió plenària extraordinària que incloïa un altre punt de caràcter urgent: la sol·licitud de col·laboració a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), pertanyent a la Generalitat de Catalunya, per tal que proporcioni el suport necessari per poder continuar i culminar els treballs de desviament de la línia d’alta tensió Begues-Can Jardí/Can Jardí-Pierola al seu pas per l’avinguda de Can Fatjó. També en aquest cas, el tràmit ha estat aprovat per unanimitat.
L’Ajuntament demana, en concret, suport tècnic i acompanyament en totes les tramitacions administratives que calguin, i suport econòmic per a l’execució de l’actuació a través dels instruments més adients, com podria ser una subvenció directa.
El desviament d’aquesta línia aèria a 220 kV és una reivindicació històrica de la ciutat i molt especialment del veïnat del barri. El 2006, l’Ajuntament, l’ICAEN i Red Eléctrica Española (REE) van subscriure un conveni per executar-lo però els treballs, contemplats al Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, van quedar interromputs el 2011 per manca de finançament autonòmic. Des de llavors, l’Ajuntament ha lluitat per reprendre les obres, fins i tot avançant-ne els diners.
El 2021, l’Ajuntament i REE van acordar la realització d’un estudi preliminar per determinar la viabilitat del desviament. Dins d’aquest document, REE va proposar un nou traçat per sòl no urbanitzable de Rubí i Castellbisbal, i va quantificar l’obra en prop de 7,6 milions d’euros (IVA no inclòs). D’altra banda, un informe jurídic va confirmar que l’actuació no implicava modificar el planejament urbanístic vigent ni aprovar un pla especial urbanístic autònom, però sí l’aprovació d’altres tràmits.
Davant la complexitat d’aquesta qüestió, en què conflueixen diferents normes, procediments i òrgans competents, l’Ajuntament vol disposar de l’acompanyament tècnic de la Generalitat i de l’ICAEN, així com del necessari suport econòmic per afrontar el seu elevat cost.
