Mons paral·lels
Mai m’hauria pogut imaginar que el meu projecte canviaria el món.
Em dic Gisela, soc una enginyera de trenta-quatre anys i la meva màquina revolucionària, Freesia 1, va posar en pràctica les teories de la física quàntica i els viatges per mons paral·lels. Des de sempre he cregut que hi ha mons paral·lels on els comportaments habituals dels humans es veuen alterats i són completament diferents del que estem acostumats. La realitat del món en el qual vivim es representa amb una societat patriarcal, en la qual les dones som menys preuades i l'odi i la misogínia cap a elles no deixa d'existir. Així doncs, amb els meus avenços, vaig decidir viatjar a altres mons paral·lels i reportar els comportaments d'aquests humans forans.
Al primer món em vaig trobar en una societat distingidament diferent i inusual. Aquesta era governada i dirigida per dones, les quals tenien el poder i prenien les decisions de tot el que les envoltava respecte als homes; que sofrien d'una misàndria i un femellisme colossal. Mai em vaig poder imaginar que els rols atorgats des de fa milers d'anys es veurien capgirats en altres mons. Vaig reportar imatges i vídeos inèdits: documentals que parlaven sobre la violència de gènere que patia el gènere masculí i els problemes que havien d'afrontar dia rere dia per part d'una dictadura femenina. Em va captar l'atenció com els homes només podien exercir tasques tradicionalment denominades «masculines», en aquell univers, i era considerat il·lícit que aquests executessin el que les dones feien.
Després d'aquest viatge, vaig decidir aventurar-me una mica més i em vaig topar amb un altre món, dels més exòtics que he pogut veure. En aquest cas, em trobava en un univers on totes les persones eren considerades iguals; tot un somni i un assoliment per a la humanitat. Vaig observar i poder captar moments al·lucinants per a qualsevol persona vinguda del meu globus terraqüi. No existia cap mena de superioritat, no hi havia capitalisme, ni masclisme, ni femellisme, ni racisme, ni homofòbia; tots eren éssers considerats iguals en tots els aspectes. Fins i tot vaig poder llegir un fragment de la Constitució que deia el següent: «Cap ésser és ni serà superior a cap altre, tots som iguals, ja que venim de la mateixa branca evolutiva i serem tractats d'aquesta manera per aquesta mateixa raó.» Això em va emocionar moltíssim, perquè els meus pensaments i els de moltes altres persones eren, per fi, representats en una societat evolucionada.
En tornar a la meva llar, enriquida de tanta nova informació i sobretot de dades i proves certes que provarien el meu experiment, vaig anunciar els meus descobriments a tots els mitjans de comunicació possibles. Diaris, noticiaris i xarxes socials es van omplir d'informació que va fer reflexionar tot un planeta. És clar que els canvis no van ser immediats, però sí que a poc a poc la humanitat va anar adonant-se d'errors comesos des de fa milers d'anys.