Business Analyst
L'empresa Open Global està en plena expansió. El seu creixement s'ha disparat i tenen dificultats per assolir aquest volum de feina. Consta d'un equip directiu que porta molts anys desenvolupant molt bé les seves tasques, però els seus coneixements han quedat força obsolets. Després d'una reunió amb la junta d'accionistes, el president, el vicepresident, el gerent i els directius, en consens absolut, decideixen contractar un business analyst, del qual han rebut unes referències excel·lents. El prestigi d'aquesta persona ve avalat per un curriculum vitae immillorable. El cap de Recursos Humans, en Lluís Balmau, procedeix a demanar a la seva secretària, la Montserrat Sendra, que faci entrar a la persona que es farà càrrec de les inspeccions, revisions, estudis i canvis que calguin per conduir aquest creixement que es preveu exitós.
—Els presento l'Asher Rius.
Se sent un murmuri col·lectiu d'incomoditat entre els allà presents, mentre una jove que respon a aquest nom entra a la sala. En Carles Prea, director de Finances, deixa anar un comentari:
—Aquesta és l'Asher? Pensava que es tractava d'un professional qualificat amb molta experiència.
—Això és exactament el que soc, senyor. Si els sembla bé, m'aniré reunint amb cadascú de vostès i els seus departaments corresponents per tal de posar-nos al dia.
—Ve una mica sobrada, aquesta! —deixa anar de nou el Carles Prea, l'únic que té l'empenta d'expressar les reticències que, en el fons, tenen tots davant d'aquesta nova incorporació a l'empresa.
La Montserrat Sendra s'apropa a l'Asher oferint-li una cadira i li xiuxiueja a cau d'orella:
—Sigues benvinguda. Tot i tenir algunes actituds masclistes, veuràs que només estan una mica xapats a l'antiga, però són bons professionals.
La noia, després d'escoltar el comentari, es dirigeix a ells:
—Senyors, soc aquí i els prepararé bé perquè els seus últims anys com a directius els deixin en un lloc rellevant en el món empresarial. Faré rutllar aquest engranatge de manera efectiva i precisa.
Quan es queda sola amb el director general, el senyor Albert Güell, i la seva mà dreta, la senyora Gisela Carlat, ultima amb ella alguns detalls. El director, abans de sortir, li diu:
—Posi-hi paciència, senyoreta Asher, se'ls haurà d'anar guanyant. Estan poc acostumats a haver de passar comptes amb algú més jove i, a sobre, dona.
—Ja em disculparà, senyor director general, però no m’he de guanyar ningú. La meva tasca en aquesta empresa és ben clara i, evidentment, no hi té res a veure la joventut o el gènere. Em retiro al meu despatx, tenim molt a fer.
El senyor Albert, visiblement contrariat, es mira la senyora Gisela, mentre aquesta amb un somriure conciliador, li diu:
—Ens cal deixar de caure en aquests paranys distintius que arrosseguem. Hem d'avançar, no sols com a empresaris, sinó abolint els debats discriminatoris i de desigualtat.
—Ben cert.