Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L'alcaldessa ha presentat el pla director de la xarxa de clavegueram de Rubí El document preveu 126 actuacions de millora amb 44 milions d'euros d'inversió. https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.svg

L'alcaldessa ha presentat el pla director de la xarxa de clavegueram de Rubí

El document preveu 126 actuacions de millora amb 44 milions d'euros d'inversió.
L’alcaldessa de Rubí, Carme García, i el regidor de Medi Ambient, Manel Velasco, han presentat el pla director de la xarxa de clavegueram, un document elaborat durant els anys 2006 i 2007 per l’empresa Sorea, que gestiona la xarxa en règim de concessió des del 2006.

Aquest pla estableix la necessitat de realitzar un total de 126 actuacions al llarg de tota la xarxa de clavegueram amb una inversió prevista de 43,8 milions d’euros per a executar-les. Aquestes xifres, segons ha explicat l’alcaldessa “són les que es necessitarien per posar la xarxa al dia i aquesta és una de les nostres prioritats, però cal tenir una eina com aquest pla director per saber com fer-ho i en quin moment”. García ha fet referència a “l’esforç inversor” que l’equip de govern va dedicar durant l’anterior mandat que “en més d’una vegada jo mateixa vaig batejar com el mandat dels col•lectors”. “Són diners que s’inverteixen però que queden solterrats i que sovint s’esborren de la memòria “, ha afegit recordant alguns col•lectors construïts durant l’anterior mandat: Can Sedó, Monturiol, avinguda Barcelona i avinguda de Castellbisbal, en els que es van invertir més de 7 milions d’euros.

Segons ha explicat el cap de Distribució de Sorea, Marc Condom, “el pla director estudia el comportament i el funcionament de la xarxa en dies de pluja” i el seu objectiu és proposar actuacions per corregir deficiències, aportar criteris per a renovar i ampliar la xarxa, definir les actuacions més urgents, etc. en funció de cartografia i del funcionament (tant l’actual com el previst).

En aquest sentit, el regidor Manel Velasco ha destacat que el document no detecta les estructures, trams, tubs, etc. malmesos i en mal estat, ja que això es detecta mitjançant altres mecanismes com ara les inspeccions in situ, i ha afegit que es tracta d’”un estudi dinàmic, canviant al llarg del temps en funció de l’evolució de la xarxa de clavegueram, és a dir, no és un pla definitiu, sinó que està subjecte a modificacions i actualitzacions”. Segons Velasco, el pla és important perquè “permet realitzar qualsevol actuació disposant de les condicions tècniques que han de complir els nous trams que es construeixin a la xarxa i ja estem aplicant les seves directrius des del 2008”. Aquest document s’ha elaborat utilitzant diferents eines com ara inspeccions amb càmera i visuals, simulacions, documents històrics, entrevistes, càlculs, etc.

Segons el pla director, s’han detectat quatre problemes globals en la xarxa de clavegueram, com són els nuclis sense connexió que fan referència als col•lectors de les conques 2 i 3, “dos trams que són competència de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)”, ha recordat l’alcaldessa. Un altre dels problemes detectats és la forta impermeabilitat del terreny resultant de la construcció i de l’augment de la superfície urbanitzada, ja que el terreny cada cop és més impermeable i aquest fet obstaculitza l’absorció de l’aigua de pluja i afavoreix la seva presència en superfície.

Per altra banda, Condom ha explicat que la capacitat de drenatge és insuficient en alguns trams de la xarxa, els quals no poden absorbir grans quantitats d’aigua i això provoca que l’aigua sobreïxi a la superfície. Per últim, també està present la incapacitat de captació superficial, fent necessària la construcció de més embornals i punts per a on captar més quantitat d’aigua.

Proposta d’actuacions

Per tal de solucionar aquests principals problemes detectats, el pla director proposa diverses actuacions: l’ampliació de la xarxa amb nous trams de col•lector, la construcció de dipòsits per a emmagatzemar les aigües residuals i evitar així sobreeiximents i abocaments al medi en episodis de pluja de moderada intensitat, i la resolució de la insuficiència hidràulica d’alguns punts de la xarxa, problemes més freqüents que s’originen en casos de pluja de baixa o mitja/alta intensitat. Un total de 126 actuacions que tindrien una inversió aproximada de 44 milions d’euros.

A banda d’aquestes actuacions, Sorea té previst actualitzar constantment la xarxa, elaborar un estudi extensiu de l’estat estructural de la xarxa i realitzar inspeccions massives (visuals i amb càmera), així com elaborar un estudi detall anti-DSU per tal de reduir al màxim els abocaments al medi així com els elements contaminants que aquests puguin contenir.

Actuacions 2009

L’alcaldessa, Carme García, ha repassat algunes de les actuacions realitzades al 2008, “un any en què varem fer una forta inversió en clavegueram”. En aquest sentit, ha explicat que es van fer 7 grans actuacions a la xarxa, com ara el carrer Cal Príncep i Federico García Lorca.

Pel que fa al 2009, l’alcaldessa ha indicat que s’ha previst una inversió d’1,5 milions d’euros per a realitzar actuacions com ara a la carretera de Terrassa, al carrer Nou i per al projecte executiu de Cal Gerrer. Sobre aquesta última, García ha indicat que probablement es faci en el 2010 perquè “hem de planificar molt bé les fases de l’obra i durant el 2009 tindrem en marxa les obres finançades pel Pla Zapatero, com ara el projecte d’Abat Escarré, i no podem tancar la ciutat perquè hi hauria seriosos problemes de trànsit”. Per últim, l’alcaldessa ha recordat que el POUM incorpora algunes d’aquestes actuacions i que, per altra banda, “tenim garantida una inversió anual gràcies a la concessió que mantenim amb Sorea”.

La xarxa a l’actualitat

La xarxa de clavegueram de la ciutat actualment és un sistema unitari, és a dir, que hi circulen majoritàriament les aigües pluvials amb les residuals pels mateixos conductes. En aquests moments disposa de 5.800 pous de registre i 260 km (incloent-hi la xarxa de la urbanització de Sant Muç). L’any 2006, disposava de 5.200 pous de registre i 210 km, aproximadament.