Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) rep una trentena de reclamacions sobre les participacions preferents El ple municipal corresponent al mes de març va aprovar una moció en relació a aquests productes financers presentada per junta de portaveus. https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.svg

L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) rep una trentena de reclamacions sobre les participacions preferents

El ple municipal corresponent al mes de març va aprovar una moció en relació a aquests productes financers presentada per junta de portaveus.
Més d’un centenar de persones han assistit aquest dimecres a una xerrada informativa sobre les participacions preferents organitzada per l’Ajuntament de Rubí, amb la col·laboració de la Plataforma d’Afectats de Rubí per les Participacions Preferents i Deute Subordinat i l’Associació de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE).

L’alcaldessa, Carme García, ha explicat que l’objectiu d’aquesta xerrada ha estat informar a tots aquells rubinencs que poden estar afectats per haver adquirit aquestes participacions preferents sense saber què contractaven, “molts dels quals són persones d’edat avançada que han dipositat tots els seus estalvis i que ara, quan els han volgut retirar, s’han trobat que no ho podien fer”, de les accions que poden dur a terme per solucionar el seu problema. L’alcaldessa ha assegurat que, al seu entendre, “es tracta d’una estafa”. I ha afegit: “Si hem de rescatar la banca, primer hauríem de rescatar aquestes persones, que tenen tots els seus estalvis aquí”. García ha recordat que el ple municipal del mes de març va aprovar una moció presentada per junta de portaveus (amb el suport previ de tots els grups) de suport als afectats per aquests productes financers. “Des de l’Ajuntament de Rubí, com no podia ser d’una altra manera, ens hem posat al costat dels afectats i intentarem ajudar, en la mesura del possible, perquè aquesta gent pugui recuperar els seus diners”.

A dia d’avui, una trentena de persones s’han adreçat a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) per presentar una reclamació contra aquests productes financers. Carlos Águila, representant de la Plataforma d’Afectats de Rubí per les Participacions Preferents i Deute Subordinat, ha instat als que encara no ho hagin fet a adreçar-se a l’OMIC per formular la seva queixa i, d’aquesta manera, aconseguir crear un cens d’afectats. Águila també ha explicat als assistents a la xerrada que la voluntat de la plataforma, creada recentment, és “fer pressió des de Rubí perquè els afectats recuperin els seus diners”. La plataforma es reuneix cada dilluns, entre les 18:00 i les 19:00h, a la seu del CRAC (c/ Sant Joan, 1).

Per la seva banda, Raúl Gaitán, representant d’ADICAE, ha explicat que “la informació és clau per solucionar aquest problema”. En aquest sentit, ha proposat als afectats que s’informin bé del producte que han contractat i de les accions que poder fer per recuperar els seus estalvis.

Què són les participacions preferents?
Les participacions preferents són un producte financer complex que uneix característiques de la renda fixa i de les accions. La seva principal característica –la que ha generat major controvèrsia– és el seu caràcter perpetu. O dit d'una altra manera, que no tenen data de venciment. Per tant, si l’usuari vol recuperar els seus diners ha de posar les participacions preferents a la venda i esperar que algú les compri. Això sí, al preu que marqui el mercat secundari, que pot ser molt inferior al capital inicial aportat. A més, es tracta de productes no garantits pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) de manera que, si el banc fa fallida, l’usuari es pot acomiadar dels seus diners.

El funcionament de les preferents semblava senzill o, almenys, es venia com a tal: l’usuari comprava les preferents per un valor determinat, cobrava la rendibilitat pactada any rere any i, si volia recuperar els seus diners, només havia de posar-les a la venda i, en menys de 48 hores, tornava a tenir els diners a la butxaca. Tot avantatges. Però això només va ser així en època de bonança. En temps de crisi, les preferents s’han convertit en un parany per diversos motius: en primer lloc, si un any l’entitat emissora no té beneficis, l’usuari no cobra el cupó. En segon lloc, aquests productes cotitzen en un mercat secundari en el qual, per recuperar la inversió, cal posar-los en venda. Si la cotització està baixa es pot perdre una part del capital. I, per últim, si es donen moltes ordres de venda i gairebé cap de compra, resulta pràcticament impossible recuperar el capital.

Precisament aquest últim punt és el que va succeir a finals de 2011, cosa que ha fet impossible que milers d'estalviadors poguessin recuperar els seus diners. Això ha estat titllat per algunes veus crítiques com un “corralito”. Tot plegat no seria tan greu si no fos per les suposades pràctiques irregulars dels bancs i caixes a l’hora de col·locar aquests productes. La plataforma ADICAE, que s'ha erigit com a baluard dels afectats per les preferents, denuncia que els directors de banc han abusat de la confiança dels seus clients, alguns ja ancians, per col·locar-los aquest producte assegurant que es podia vendre en 48 hores sense cap problema. En definitiva, el que es critica és la falta d'informació sobre els riscos que comportaven les participacions preferents, especialment en relació a la seva liquiditat.