Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Entrevista a un dels agents més veterans del cos amb trenta anys d'experiència Manuel: 'Els que et marquen, són els casos més extrems, salvar una vida, socórrer a un ferit greu...' https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.svg

Entrevista a un dels agents més veterans del cos amb trenta anys d'experiència

Manuel: 'Els que et marquen, són els casos més extrems, salvar una vida, socórrer a un ferit greu...'
Tenia 24 anys quan va entrar al cos de Policia Local de Rubí. Han passat ja tres dècades des d’aquell moment i trenta anys donen per viure-ho quasi bé tot. Les experiències de Manuel només han fet que estigui més orgullós del seu càrrec.

Com va arribar a la Policia Local?
Tenia amics que estaven al cos i em parlaven d’una feina atractiva, amena, lluny de la rutina, que et permetia llibertat de moviments i gratificant.

Aquesta era la seva imatge del treball policial, era certa?
Sí, no me’n penedeixo de la meva decisió.

Quin és el seu objectiu a la seva feina?
El propòsit fonamental és donar un servei a la comunitat que consideres positiu. És cert que hi ha moments del treball menys agradables perquè les conductes d’alguns individus que no respecten les normes de convivència que t’obliguen a adoptar mesures que no t’agraden. De vegades es produeix un cert conflicte intern, però penso que hem de donar un servei a la comunitat, al major número d’individus que sigui possible.

I quina és la part de la feina que més l’atrau?
Les actuacions que més et marquen, normalment, són els casos més extrems, salvar una vida, socórrer a un ferit greu..., aquelles a les que veus que has pogut ajudar a una persona i que has participat a un canvi d’actitud que ha suposat un canvi a la seva vida.

Per exemple?
Una vegada vaig socórrer a una nena que s’havia cremat en un accident domèstic abans de que arribessin els serveis mèdics, encara conservo relació amb ella. Un altre cop vaig intervenir amb un home que tenia problemes seriosos amb la beguda, després de parlar amb ell moltes vegades, de mirar de comprendre la seva situació, l’home va canviar la seva actitud, ha refet la seva vida familiar i cada vegada que el veig al carrer, sempre m’ho recorda. Al marge d’aquestes actuacions que són les que més m’han impactat, hi ha tot un seguit de fets quotidians que no puc recordar en detall, però que en conjunt han anat construint la meva experiència.

Creu que el ciutadà comprèn la seva feina?
En general sí. Hi ha actuacions a les que el ciutadà reacciona d’una manera agressiva com si fos una cosa personal. De vegades veus poca capacitat per ficar-se a la pell d’aquells als que es perjudica amb una acció incorrecta. De tota manera, després quan tot es refreda, la gent normalment arriba a entendre que el policia només fa la seva feina.

Ha tret cap conclusió en tots aquests anys?
Si una cosa t’ensenya el dia a dia és que hi ha coses que es poden millorar. Si el teu treball t’agrada, el repte es trobar com adaptar la teva feina als canvis social, per donar el millor servei. La immensa majoria dels policies són vocacionals i es una tasca delicada perquè el que fas no sempre agrada a tothom. Jo demanaria als ciutadans que mirin de posar-se al nostre lloc i que si tenen idees per millorar ens les facin saber. Tota millora al servei repercuteix sobre tota la població.