Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Rubí ret homenatge a onze rubinencs deportats durant el nazisme en un acte solemne a El Celler Aquest dimarts i dimecres s’instal·laran les llambordes “Stolpersteine” en aquells punts de la ciutat que van ser l’última residència dels homenatjats https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/rubi-ret-homenatge-a-onze-rubinencs-deportats-durant-el-nazisme-en-un-acte-solemne-a-el-celler/@@images/image/preview

Rubí ret homenatge a onze rubinencs deportats durant el nazisme en un acte solemne a El Celler

Aquest dimarts i dimecres s’instal·laran les llambordes “Stolpersteine” en aquells punts de la ciutat que van ser l’última residència dels homenatjats
Les autoritats, amb alguns dels familiars de les víctimes del nazisme (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres).
Les autoritats, amb alguns dels familiars de les víctimes del nazisme (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

La ciutat ha homenatjat aquest dilluns els onze rubinencs que el Consistori ha documentat que van ser deportats durant el nazisme, en el marc d’un acte que ha tingut lloc a El Celler i que ha comptat amb la presència de familiars, autoritats i entitats vinculades a la memòria històrica. L’acte de record ha precedit l’inici de la col·locació, aquest mateix dimarts, de les onze Stolpersteine ideades per l’artista alemany Gunter Demnig, una per cadascuna de les víctimes que van tenir la seva última residència al municipi.

Són Enric Aragonès Campderròs, Joaquim Aragonès Campderròs, Francesc Bartroli Creus, Gregorio Beltran Jardiel, Joaquim Cardona Pareras, Jesús Montroig Cuartero, Antoni Òdena Òdena, Antoni Pereña Salas, Joaquim Rusiñol Folch, Andreu Vidal Almirall i José López de Letona Angulo. Tot i que alguns d'aquests homes van aconseguir sobreviure fins a l'alliberament dels camps de concentració nazis, la majoria van ser-hi assassinats.

L’homenatge d’aquest dilluns ha tingut com a protagonistes les famílies d’aquests onze rubinencs. Meritxell Bartroli, neta de Joan Bartroli ─germà de Francesc Bartroli─, ha assegurat que aquells fets van marcar molt la seva família: “Quan l’avi parlava de la guerra, la iaia el feia callar. I el tiet Josep, que encara és viu, quan sent parlar del seu germà Francesc se li fa un nus a la gola. L’avi va posar al meu pare el nom de Francesc, en honor d’aquell germà que li van prendre, aquell germà a qui se’l van endur de jove i a qui van prendre la joventut i la vida”. La descendent de Bartroli ha conclòs la seva intervenció desitjant que “la societat tingui memòria de la barbàrie que es va viure aquells anys”.

Pere Boada Aragonès és nebot net i net d’Enric i Joaquim Aragonès Campderròs. Ha explicat que, quan va morir el seu avi, la família va fer-li un homenatge durant l’enterrament. “Ara, la col·locació d’aquestes llambordes suposa un homenatge institucional, permanent i divulgatiu”. Boada ha confessat que admirava molt el seu avi, que li explicava coses “que no sortien als telediarios ni als diaris, coses que estaven silenciades pel franquisme. Ara, l’avi estaria content que es conegui el que van fer, el que van viure i pel que van lluitar, malgrat que han passat tants anys”.

Per la seva banda, Albert Cardona Mas, nebot de Joaquim Cardona Pareras, ha comentat que, l’any 1936, el seu tiet tenia només 17 anys i que va falsificar la seva cèl·lula ─el DNI d’aleshores─ per poder anar al front i combatre com els seus germans. Cardona ha lloat la tasca que duen a terme els divulgadors i la iniciativa de les Stolpersteine: “Si no fos per això, la majoria de la gent no sabria que hi va haver homes valents que van patir dues guerres”. I ha traslladat als presents un anhel: “Si alguna vegada hem de combatre un dictador, fem-ho amb les urnes, no amb les armes”.

La besnéta de José López de Letona Angulo, Clàudia López de Letona Solé, ha reflexionat sobre la memòria històrica: “Cada generació viu els fets d’una manera diferent. I tot i que en el cas meu i del pare no hem viscut una guerra, som molt conscients de la rellevància dels fets”. López de Letona ha centrat el seu treball de recerca a seguir els passos del seu besavi i, mentre el duia a terme, va descobrir que molts documents havien estat eliminats. “És per això que hem de dir en veu alta i clara que això no es pot tornar a repetir més”.

Per últim, Mercè Òdena Sangrà, neboda d’Antoni Òdena Òdena, ha recordat la vida del seu tiet, a qui “no li agradava parlar d’aquella època. Quan anàvem a veure’l i li fèiem preguntes o li ensenyàvem alguna fotografia dels camps, ell deia que no ens podíem imaginar el dolor que havien viscut. I no suportava que es llancés menjar”.

Tots els familiars han agraït a les autoritats l’acte d’homenatge i reconeixement als seus éssers estimats, que van patir l’horror del nazisme.

La trobada d’aquest dilluns ha estat presidida per l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, i ha comptat també amb la participació dels regidors de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, i de Promoció i Dinamització Cultural, Moisés Rodríguez Cantón, a banda de representants del Memorial Democràtic, l’Amical Mauthausen, membres de la Taula de la Memòria Històrica i historiadors locals.

L’alcaldessa, durant la seva intervenció, ha comentat que quan l’artista Gunter Demnig va idear les Stolpersteine, fa més de 20 anys, ho va fer mogut per la necessitat de fer memòria. “Doncs bé, a Rubí, no volem oblidar ni els noms ni les històries d’aquests onze veïns que van patir l’horror de la deportació. Volem honrar la seva lluita i convertir-la en la inspiració d’una societat lliure i justa; aquella que reconeix els errors comesos i els converteix en font d’aprenentatge”. Ana María Martínez Martínez ha parlat del “toc d’atenció” que aquests petits monuments suposaran per tots els rubinencs i les rubinenques: “Crec que serà especialment interessant el paper que jugaran les Stolpersteine en la sensibilització dels més joves. Aquells a qui els fets que recordem els queden lluny i que, en aquesta falsa seguretat que els dona la distància, creuen que la història no es pot repetir”.

El regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, també ha destacat la importància d’aquest acte, que coincideix amb el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen: “Avui ho fem a Rubí, però sabem que aquest homenatge es fa arreu del món. Tenim, doncs, un motiu més per sentir-nos vinculats a moltíssimes persones que van patir la deportació i el nazisme. I compartim la voluntat de recordar i aprendre del passat per mirar al futur. És un exercici de memòria democràtica europea i mundial”.

L’Escola Municipal de Música Pere Burés també ha aportat el seu gra de sorra a l’acte, amb una petita actuació en record de les víctimes. L’homenatge, que ha coincidit amb el Dia internacional de la pau, s’ha celebrat amb aforament restringit, seguint totes les recomanacions sanitàries per prevenir la Covid-19.

 

Objectiu: no oblidar

Les Stolpersteine van arribar a la ciutat al juliol i aquest dimarts i dimecres seran instal·lades al seu emplaçament definitiu.  

El projecte de les Stolpersteine va néixer als anys 90, quan Demnig es va interessar per commemorar artísticament els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. L’alemany va crear aquest monument exhortatori de llautó, on consta el nom de la víctima i algunes de les seves dades essencials. Les Stolpersteine es col·loquen a les voreres, pròximes a l’última residència de les persones homenatjades abans del seu arrest o deportació.

Si no hagués estat per la situació de pandèmia, el propi artista les hauria col·locat a Rubí. I és que Demnig concep aquest treball manual com a part d’un procés artístic que té per objectiu honrar la memòria de les víctimes i evitar-ne l’oblit.