Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Rubí Brilla coordina el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon a tot l’Estat La iniciativa defineix un nou model d’èxit de col·laboració entre l’Administració i el sector privat per promoure l’autoconsum solar a Rubí https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/rubi-brilla-coordina-el-primer-projecte-d2019autoconsum-compartit-d2019energia-en-un-poligon-a-tot-l2019estat/@@images/image/preview

Rubí Brilla coordina el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon a tot l’Estat

La iniciativa defineix un nou model d’èxit de col·laboració entre l’Administració i el sector privat per promoure l’autoconsum solar a Rubí
Aquest migdia s’ha donat a conèixer el projecte als mitjans de comunicació (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres).
Aquest migdia s’ha donat a conèixer el projecte als mitjans de comunicació (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

L’Ajuntament de Rubí, mitjançant el servei Rubí Brilla, ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Amb aquesta iniciativa pionera, el govern municipal dona compliment als objectius del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, que compromet la ciutat a reduir les seves emissions en un 40% el 2030 respecte el 2005.

Tot i que aquest compromís no inclou el sector industrial, tenint en compte que a Rubí la indústria representa el 40% de les emissions de la ciutat i que tenim la concentració industrial més important de Catalunya ─després de la Zona Franca─ [...], d’alguna manera ens sentíem obligats a buscar fórmules i projectes que facin de Rubí una ciutat més sostenible i que, en la vessant mediambiental i climàtica, repercuteixin en una millora de la seva competitivitat econòmica”, ha explicat l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez.

Les indústries són, per definició, espais de consum intensiu d’energia, en tant que produeixen, transformen, manufacturen i distribueixen productes per tal que la ciutadania i els municipis disposin de tot allò necessari pel dia a dia. “Si existeix un sector amb potencial de millora en temes estrictament energètics, aquest és l’industrial”. Segons l’alcaldessa, la millora de l’eficiència energètica dels processos industrials i la incorporació de sistemes d’autoconsum energètic pels usos elèctrics i tèrmics seran un dels reptes més grans que tenim com a societat.

A banda de complir amb els objectius del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, aquest projecte “està completament alineat amb els nostres objectius com a equip de govern”, ha assegurat Martínez Martínez. Sense anar més lluny, el Pla de mandat 2019-2023 es fonamenta en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que pretenen que les ciutats i comunitats siguin sostenibles.

Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient i Transició Ecològica, Andrés Medrano Muñoz, ha comentat que “aquest projecte és part del nou paradigma: deixar de consumir l’energia produïda a centenars de quilòmetres amb fonts no renovables i començar a produir i consumir energia de quilòmetre zero”.

El projecte s’emmarca en el Rubí Indústria Circular (RIC), una iniciativa que té per objecte la creació d’un espai de treball habilitat per diagnosticar, promoure i implementar un seguit d’accions que permetin la reducció dels costos associats a l'energia, l'aigua, els residus, els materials i la mobilitat en el context industrial. “El RIC promou la gestió compartida dels recursos, amb l’objectiu de tenir una visió circular, que permet que el que és sobrant per a un, pugui ser un recurs per un altre”.

 

Gran estalvi

Aquesta acció és pionera perquè és la primera vegada que es fa un concurs de producció d’autoconsum compartit en el sector industrial ─en aquest cas, es tracta d’un concurs privat dinamitzat a través de la iniciativa público-privada, que ha guanyat la UTE formada per Enertika, Zener i KM0─. La potència total que s’instal·larà serà d’1,01 MWp i s’estalviaran més de 300Tn de CO2 a l’any ─9.000 Tn CO2 durant la seva vida útil (30 anys)─.

El projecte implica un total de 7 empreses de Can Jardí, que poden participar-hi de dues formes diferents: mitjançant inversió directa ─en aquest cas, la UTE actua com a enginyeria─ o optar pel PPA (Power Purchase Agreement) com a eina de finançament ─s’estableix un contracte de compra-venta d’energia a llarg termini entre el productor i el consumidor─. “Hi ha empreses que no tenen el capital per fer front a la inversió de panells fotovoltaics. El PPA obre la porta al fet que empreses de qualsevol dimensió puguin participar en aquesta iniciativa. És una fórmula que s’ha d’estendre”, ha conclòs Medrano.

Francesc Tarongi Arteu, CEO d’Enertika ─una de les empreses que integren la UTE guanyadora del concurs─, ha felicitat el Consistori rubinenc per aquesta iniciativa: “Hi ha moltes institucions que estan mirant aquest projecte perquè el veuen com un referent”. I ha sentenciat: “Després de la revolució digital, la transició energètica representarà un dels canvis més dràstics des de la revolució industrial”.

Per assolir els objectius que s’ha marcat Europa, Espanya i Catalunya, segons Tarongi Arteu, caldrà fer un esforç en el camp de l’eficiència energètica: serà imprescindible reduir com a mínim el 50% el consum d’energia. “I això només serà possible si som capaços de desacoplar el creixement econòmic del consum energètic, cosa que no s’aconseguirà sense un protagonisme principal de les energies renovables i de l’aprofitament dels residus”.

Per la seva banda, Jordi Patiño Sáez, vice-director Supply Chain Management (SCM) de KAO CHIMIGRAF ─una de les empreses participants─, ha explicat que la seva companyia s’ha implicat en aquesta iniciativa perquè el projecte els ha semblat molt interessant, perquè la firma està molt arrelada a la ciutat ─el 40% de la plantilla és de Rubí─ i perquè està alineat amb el seu model empresarial, amb una vocació explícita de treballar cap a la sostenibilitat.

Una altra de les singularitats del projecte és l’aposta per la digitalització , amb l’objectiu de crear un big data energètic de cada empresa participant que permeti optimitzar els recursos.