Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Les visites guiades de les "Stolpersteine" incorporaran la nova plaça de Neus Català i Pallejà Aquestes rutes obertes a la ciutadania, que es duran a terme cada primer diumenge de mes amb cita prèvia, arrencaran quan el PROCICAT ho permeti https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/les-visites-guiades-de-les-stolpersteine-incorporaran-la-nova-placa-de-neus-catala-i-palleja/@@images/image/preview

Les visites guiades de les "Stolpersteine" incorporaran la nova plaça de Neus Català i Pallejà

Aquestes rutes obertes a la ciutadania, que es duran a terme cada primer diumenge de mes amb cita prèvia, arrencaran quan el PROCICAT ho permeti
La Taula de la Memòria Històrica s’ha reunit aquest dimarts al Castell (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres).
La Taula de la Memòria Històrica s’ha reunit aquest dimarts al Castell (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

Properament, l’Ajuntament de Rubí posarà en marxa les visites guiades de les Stolpersteine, les llambordes que recorden les persones deportades als camps de concentració nazis. La ruta recorrerà les onze plaques que hi ha a la ciutat i incorporarà un altre punt d’interès: la plaça Nova de Les Torres, que en breu canviarà el seu nom per passar-se a anomenar plaça de Neus Català i Pallejà, en record de la supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, qui va viure-hi entre els anys 1978 i 2010. 

El tràmit per rebatejar aquest espai es va iniciar al juliol de 2019 i culminarà el proper 25 de març, quan es portarà al Ple per a la seva aprovació definitiva. Durant tot aquest temps, s’ha fet un intens treball per fer realitat aquest canvi, amb l’objectiu de recordar la figura de la Neus Català i Pallejà.

L’estat de la tramitació del canvi de nom de la plaça s’ha donat a conèixer aquest dimarts als i les integrants de la Taula de la Memòria Històrica. El regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, ha avançat que la inauguració del rebateig d'aquesta zona del barri de Les Torres, prevista inicialment a l’abril, s’haurà d’ajornar a causa de les restriccions per contenir la COVID-19. “La nostra intenció és que la família de la Neus hi sigui present, però ara per ara, no tenim clar que a l’abril puguin venir a la ciutat. Al maig es commemora el Dia Nacional en Record de les Víctimes dels Camps de Concentració Nazis i pot ser una bona oportunitat per fer-ho coincidir”.

El regidor ha recordat que el rebateig de la plaça va més enllà de recordar la figura de la Neus Català i Pallejà: “No es treballa només per la Neus, sinó per totes les persones deportades. Per la memòria de totes aquestes persones, per dignificar-les i per posar en valor els drets humans”. Per aquest motiu, s’ha incorporat la plaça de Neus Català i Pallejà com a punt d’interès a la ruta de les Stolpersteine.

Les visites guiades obertes a la ciutadania es duran a terme cada primer diumenge de mes, amb cita prèvia. L’activitat també s’ofereix a l’alumnat dels centres educatius de la ciutat a través de la Guia d'activitats i serveis educatius. Com ha explicat l'alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, “la intenció és oferir unes visites guiades pedagògiques que recordin totes les persones deportades de la ciutat”. Segons la primera edil, “a poc a poc, anem recuperant certa normalitat, oferint aquest tipus d’activitats que pretenen preservar la memòria històrica”.

Aquest dimarts també s’ha informat de la voluntat del Consistori d’incorporar les onze llambordes creades per l'artista alemany Gunter Demnig al Catàleg de patrimoni de la ciutat. I és que cada Stolpersteine és un element únic: “Són part de la història de la ciutat, que cal preservar”, ha assegurat Martínez Martínez. La voluntat de l’Ajuntament de Rubí, compartida per altres municipis, és que aquestes llambordes siguin considerades escultures. Així, diversos consistoris, entre ells el rubinenc, presentaran una proposta en aquest sentit a la Comissió de Patrimoni de Barcelona.

 

Retirada de plaques franquistes

La reunió de la Taula de la Memòria Històrica també ha servit per fer repàs d’altres temes. Entre d’altres, Navarro Cano ha explicat que no s’ha pogut completar la retirada de totes les plaques amb simbologia franquista situades en edificis d’habitatges. Tot i així, el titular de la regidoria de Memòria Històrica ha assegurat que aquest projecte no ha quedat fora de l’agenda i que es culminarà el més aviat possible.

També ha comentat que la situació de pandèmia actual no ha permès avançar el projecte de conservació del refugi antiaeri que hi ha a l’Escardívol. Segons Navarro Cano, quan la situació ho permeti, es reprendran les tasques per localitzar la porta d’accés d’aquesta construcció, que van quedar interrompudes ara fa un any. A la vegada, el director del Museu Municipal Castell (MMUC), Joan Gallisà Soms, ha informat de l’existència de documentació relacionada amb aquest refugi a l’Arxiu de Salamanca, a la qual el Consistori espera poder-hi accedir properament.

Per últim, el regidor de Memòria Històrica també ha anunciat que s’està treballant en l’organització d’un acte de petit format per commemorar el Dia de la República, que l’any passat es va haver de suspendre a causa de l’estat d’alarma.

Per la seva banda, el Centre d’Estudis Rubinencs ha donat a conèixer la seva voluntat de publicar dos articles sobre els rubinencs deportats al butlletí del mes de juny, mentre que l’Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista (APIGF) s’ha mostrat satisfeta pel fet que el Govern espanyol s’hagi avingut a debatre al Congrés la seva demanda de devolució dels diners confiscats pel règim franquista ara fa vuitanta anys.