Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’alcaldessa exposa el Pacte per a la recuperació social i econòmica post COVID de Rubí al "Diàleg internacional Xile-Espanya" L’acte, organitzat per la Fundació Pablo Iglesias i l’Instituto Igualdad xilè, ha abordat els reptes que han d’assumir els diferents governs per pal·liar els efectes de la pandèmia https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/l2019alcaldessa-exposa-el-pacte-per-a-la-recuperacio-social-i-economica-post-covid-de-rubi-al-dialeg-internacional-xile-espanya/@@images/image/preview

L’alcaldessa exposa el Pacte per a la recuperació social i econòmica post COVID de Rubí al "Diàleg internacional Xile-Espanya"

L’acte, organitzat per la Fundació Pablo Iglesias i l’Instituto Igualdad xilè, ha abordat els reptes que han d’assumir els diferents governs per pal·liar els efectes de la pandèmia
La ponència s'ha celebrat de forma virtual (foto: Ajuntament de Rubí).
La ponència s'ha celebrat de forma virtual (foto: Ajuntament de Rubí)

Aquest dimarts, l’alcaldessa Ana María Martínez Martínez ha participat al Diàleg internacional Xile – Espanya: Desafiaments del desenvolupament territorial a Espanya i Xile que ha organitzat la Fundació Pablo Iglesias i l’Instituto Igualdad d’aquest país de l’Amèrica del sud. Durant l’acte, que s’ha celebrat de forma telemàtica, els i les participants han conversat sobre els reptes que han d’afrontar les ciutats davant la crisi de la COVID-19.

A banda de Martínez Martínez, el diàleg també ha comptat amb la presència del president de la comunitat d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara; l’exdirector del Servei d’Habitatge i Urbanització de la regió xilena de Ñúble, Óscar Crisóstomo; i la secretària municipal de la comuna de San Nicolás, a Xile, Silvana Neira. La conversa ha estat moderada per Felipe Enero, col·laborador de l’Instituto Igualdad, i per Carlos Navia, advocat i co-coordinador del programa Educació de l’Instituto Igualdad de Xile.

Durant la seva intervenció, l’alcaldessa de Rubí ha explicat que “aquesta crisi sanitària ens ha fet adaptar a una nova normalitat, que requereix que dissenyem noves accions que ens permetin poder sortir d’aquesta situació tots i totes”. Ana María Martínez Martínez ha comentat que el teixit empresarial rubinenc, exceptuant el comerç i l’hostaleria ─els sectors més castigats per aquesta situació─, s’ha recuperat més ràpidament que el de la resta de Catalunya. Les persones desocupades a la ciutat representen el 15% de la població activa, per sota de la mitjana a Catalunya, que supera el 24%.

En aquest sentit, l’alcaldessa ha parlat del Pacte de ciutat per a la recuperació social i econòmica post COVID, aprovat al setembre, i que s’estructura en cinc eixos: persones, competitivitat, desenvolupament ODS, valors i Ajuntament. “El Pacte inclou més d’un centenar d’accions que tenen com a finalitat impulsar la recuperació de la ciutat i pal·liar les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia del coronavirus a Rubí”, ha comentat. Entre les diverses propostes, i tenint en compte que el comerç ha estat greument perjudicat per la pandèmia, Martínez ha destacat la campanya de vals de compra Rubí s’ho val, que ha permès “injectar 400.000 euros al comerç local, de manera que hem ajudat als i les comerciants i també a les famílies, que han pogut gaudir d’un descompte del 50% en diferents productes i serveis”. També ha parlat de les diverses mesures fiscals aplicades, entre les quals ha subratllat l’exempció de la taxa d’ocupació de la via pública amb taules i cadires. L’alcaldessa ha avançat que s’està treballant en un nou pla d’ajudes per a professionals autònoms i per a petites i mitjanes empreses i que s’està millorant la tramitació de les llicències d’obres, entre d’altres.

Les nostres accions estan dissenyades per acompanyar les persones i les famílies de la ciutat que més ho necessiten. És un camí llarg, al qual hem de posar-hi tota la il·lusió possible per retornar aquesta esperança, que en alguns casos s’ha perdut”, ha conclòs Martínez.

Per la seva banda, el president d’Extremadura ha comentat que “estem davant d’una pandèmia desconeguda. Estem vivint quelcom nou i, per tant, hem d’assumir que ens falta experiència. [...] Ara estem millor que fa un any, perquè coneixem millor el virus i perquè tenim més mitjans per combatre’l”. Durant el seu discurs, Guillermo Fernández Vara ha explicat que Extremadura també ha adoptat accions per pal·liar els efectes de la COVID-19: “Al Parlament extremeny vam aprovar una agenda per a la reactivació social i econòmica d’Extremadura, identificant les onze àrees claus per combatre els danys econòmics i socials de la pandèmia. I hem anat treballant en aquesta línia perquè ara, quan arribin els fons europeus, tinguem capacitat per poder-los aprofitar el millor possible”.

Al Diàleg internacional Xile – Espanya també hi ha intervingut l’exdirector del Servei d’Habitatge i Urbanització de la regió xilena de Ñúble, Óscar Crisóstomo, que ha destacat que “aquesta pandèmia ha tingut conseqüències similars a cada país, tot i que amb alguns matisos en funció del seu nivell de desenvolupament”, i ha tingut una “afectació social, emocional i econòmica rellevant”. La pandèmia, segons Crisóstomo, també ha posat de manifest la importància del sector públic.

Per últim, Silvana Neira ha subratllat que, a la comuna de San Nicolás, estan abordant aquesta crisi de forma primordial des de l’àmbit social: “és essencial poder enllestir el projecte d’abastament d’aigua potable; la connectivitat digital, perquè el 50% de les classes ha de ser en línia; i el tema habitacional”, entre d’altres.

 

 Gravació del Diàleg internacional Xile – Espanya: Desafiaments del desenvolupament territorial a Espanya i Xile