L’Ajuntament senyalitzarà el refugi antiaeri del carrer de Cadmo
A la darrera reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, s’ha donat a conèixer el projecte de senyalització del refugi, així com les bases del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica
L’Ajuntament de Rubí senyalitzarà properament el refugi antiaeri localitzat sota el carrer de Cadmo. Així ho ha donat a conèixer el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, a la darrera reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, que ha reunit una quinzena de persones entre representants polítics, membres d’entitats i professionals de la història.
L’any 2019, en el marc d’unes feines de manteniment de l’empresa SOREA (actual AGBAR), es van realitzar tres sondejos a diferents punts del carrer de Cadmo. En una d’aquestes perforacions, es va descobrir una volta de formigó que podia correspondre a la galeria de l’antic refugi antiaeri de l’Escardívol. Arran d’aquesta troballa, l’Ajuntament, a través del Museu Municipal Castell (MMUC), va impulsar una prospecció geofísica que va donar com a resultat la localització d’elements constructius o cavitats no atribuïbles a serveis actuals. Per poder confirmar que eren les restes d’un refugi, es va sol·licitar una autorització d’intervenció arqueològica entre els carrers de Terrassa i de Joaquim Blume, que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica que cobreix una galeria subterrània procedent de la nau nord del complex actual de l’Escardívol.
L’existència d’un refugi antiaeri en aquest espai ja es preveia i no resulta estranya. Durant el període de col·lectivització de la fàbrica, aquesta va deixar de produir teixits i va a passar a fer granades de morter del 81 Brand, fet que la va convertir en un objectiu potencial per a l’aviació franquista. La Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, ubicada al carrer de Cadmo, número 2, era l’encarregada d’elaborar aquesta munició. El fet que Rubí fos un municipi ben industrialitzat abans de la guerra i la seva ubicació a la reraguarda durant bona part de la guerra van propiciar la reconversió a la indústria bèl·lica.
A la reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, el regidor Jordi Arnaiz Moreno ha presentat el projecte de senyalització definitiu, que s’executarà properament gràcies a una inversió aprovada al maig. Aquest preveu la identificació del refugi a la superfície del carrer i la instal·lació d’un tòtem amb la informació històrica més rellevant.
En aquesta mateixa trobada, també s'han presentat les bases del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica, amb el lema La nostra memòria. Aquest guardó vol implicar els centres educatius de la ciutat perquè els treballs de recerca de l’alumnat, ja sigui de batxillerat o graus formatius, tractin sobre els efectes de la Guerra Civil i la posterior dictadura sobre els rubinencs i rubinenques.
El regidor de Memòria Democràtica ha agraït la participació registrada a la darrera reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, que ha servit per enriquir les propostes presentades. Arnaiz ha recordat que “fa anys que treballem en el projecte de senyalització del refugi i estem contents que es faci realitat”. També ha destacat la importància de la creació del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica, amb el qual “volem vetllar per protegir i difondre els drets democràtics que van defensar els nostres pares, mares, avis i àvies, i recollir les històries viscudes en un moment en què les dretes volen ocultar i maquillar tot el que va passar a la Guerra Civil, i les atrocitats que el franquisme i el feixisme van cometre contra la població civil. És més necessari que mai no oblidar, per no repetir els errors del passat”.
L'Ajuntament espera poder presentar la convocatòria del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica en les properes setmanes.
