Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament anima els rubinencs a visitar Rubí durant aquestes vacances d’estiu El Punt d’Informació Antiga Estació ofereix informació del municipi adreçada tant a les persones que viuen a la ciutat com als turistes https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/l2019ajuntament-anima-els-rubinencs-a-visitar-rubi-durant-aquestes-vacances-d2019estiu/@@images/image/preview

L’Ajuntament anima els rubinencs a visitar Rubí durant aquestes vacances d’estiu

El Punt d’Informació Antiga Estació ofereix informació del municipi adreçada tant a les persones que viuen a la ciutat com als turistes
Les masies formen part del patrimoni de la ciutat. A la foto, utensilis de la masia de Can Xercavins.
Les masies formen part del patrimoni de la ciutat. A la foto, utensilis de la masia de Can Xercavins

Més de mil anys d’història i una ubicació privilegiada han dotat Rubí d’un patrimoni material i immaterial molt ric que els visitants poden descobrir gràcies a les propostes plantejades des del Punt d’Informació Antiga Estació. L’Ajuntament de la ciutat encoratja els rubinencs i les persones que visitin la ciutat a aprofitar aquest estiu per conèixer els diferents racons del municipi.

El patrimoni de la ciutat és molt ampli: compta amb peces i construccions ibèriques, romanes, de l’època medieval i del modernisme, entre d’altres. També disposa d’un entorn natural molt bonic, amb  diferents camins i senders per on fer-hi passejades.

Patrimoni ibèric. Tot i que a Rubí hi ha vestigis d’ocupació humana del Paleolític o el Neolític, els primers nuclis de població estable i continuada són d’època ibèrica, entre els segles V i I aC. Els poblats ibers s’establien en espais elevats, amb bona visibilitat i defensa, i a prop de l’aigua, element vital per a la vida quotidiana. Els ibers que van habitar Rubí, que pertanyien al grup dels laietans, es van establir als turons de Can Fatjó i a la zona on hi ha el Castell. Els elements ibers més representatius del municipi són el jaciment del Castell i el forn ibèric del jaciment de Can Fatjó.

Patrimoni romà. Al segle III aC, durant la Segona Guerra Púnica, els romans van desembarcar a Hispania i es va iniciar el període de romanització, mitjançant el qual es van anar imposant sobre la cultura ibèrica els costums, lleis, religió i arts pròpies de la cultura romana. Al nostre municipi, els pobladors del turó de Can Fatjó van anar baixant cap a la plana fins abandonar el poblat original en plena època romana imperial, al segle II dC. Les restes trobades fan pensar que Rubí era una ciutat semiurbana envoltada de prop d’una vintena de vil·les romanes, petites masies on convivien unes quinze persones, entre familiars i jornalers. El tors de Dionís i el cap de Bacus són algunes de les peces més destacades d’aquesta època.

Patrimoni medieval i època moderna. La primera referència escrita a la nostra ciutat data del 986 i fa esment del Rivo Rubeo, antic nom de la riera, del castell de Sant Genís i de l’església. El 1233 es va construir el nou Castell de Rubí, on ara el coneixem, i al segle XVI es va començar a perfilar el nucli urbà de Rubí al voltant de l’església. Fins al segle XVIII, la nostra vila va continuar sent un petit nucli amb poca població i amb una gran quantitat de masos i masies. El 1824 va aparèixer la primera fàbrica i es va iniciar la gran transformació que suposaria la industrialització.

Patrimoni modernista. Entre el 1910 i el 1925 es van construir la majoria de cases i edificis modernistes de Rubí. La cases modernistes de la ciutat van ser edificades per rubinencs que havien fet fortuna a les Amèriques i volien demostrar la seva riquesa, o per industrials i nous rics de Barcelona com a segona residència. Alguns exemples del patrimoni modernista de la ciutat són l’Ateneu, les Escoles Ribas, la Casa Imbert o la pròpia Antiga Estació, l’edifici que acull el Punt d’Informació de Rubí.

Arquitectura industrial. Ja a les acaballes del segle XVIII trobem petites activitats que podríem qualificar d’industrials, com l’activitat tèxtil a Can Xercavins o els molins fariners del Castell i la Bastida. La primera fàbrica pròpiament dita de Rubí és la Verneda d’en Carreras, que s’hi va instal·lar el 1824 i es dedicava al rentat i el cardat de llana. Al segle XIX podem parlar ja d’un Rubí industrial, tot i que el creixement més important ha estat als darrers 50 anys, quan després de la rierada del 1962 hi va haver un boom que va fer créixer com mai la vila, no només industrialment, sinó també demogràficament. Les xemeneies del Vapor Nou, de la Bòbila Saltó i de Can Sedó, així com l’Escardívol i Cal Gaspà o Indústries Espona, són testimoni d’aquesta industrialització.

Monuments urbans. Rubí compta amb diverses escultures i monuments urbans que s’han convertit ja en referents per als seus habitants. Cadascun d’aquests elements té el seu significat i en trobem d’artistes locals, que commemoren fets significats de la nostra història o que homenatgen figures destacades de la ciutat o que hi han tingut alguna relació especial. Entre d’altres, destaquen el monument a la rierada, l’escultura Dansaire o el simpàtic elefant Bòdum.

Patrimoni natural. Rubí limita al nord amb la serra de l’Oleguera i la serra de Can Piquer, i a l’est amb la serra de Can Guilera. Pel municipi hi passa part del corredor natural de Collserola-Sant Llorenç de Munt. Compta amb importants parcs i zones verdes, com els parcs de Ca n’Oriol i de la Pau i la Natura o el Torrent dels Alous, així com amb innumerables senders i recorreguts pel seu entorn natural. Fa uns anys, l’Ajuntament va editar una guia d'Itineraris pel medi natural que descriu un seguit de camins i senders senyalitzats, amb diferents graus de dificultats. Aquesta publicació té com a objectiu facilitar l'activitat a les persones de diferents edats i condicions físiques que vulguin sortir a caminar amb la intenció de fer exercici i gaudir de la natura i del patrimoni de Rubí. Els itineraris són curts, entre quatre i sis kilòmetres, però es troben connectats en una xarxa de tal manera que cadascú pot personalitzar l'activitat d'acord amb el seu interès, necessitat o temps disponible.

Ruta de les masies. La ciutat compta amb un passat agrícola en el qual la vinya ha estat sempre el conreu més important i el que més hectàrees ha ocupat. Fins al segle XX la nostra vil·la comptava amb un nombre important de masies repartides per tot el terme municipal. La majoria han anat desapareixent amb el creixement de la ciutat, però encara en trobem algunes que ens recorden el nostre passat agrícola: Can Serrafossà, Can Xercavins, Can Feliu i Can Ramoneda en són alguns exemples. 

Punt d’Informació Antiga Estació
El Punt d’Informació de Rubí, ubicat a l’Antiga Estació, ofereix tota la informació disponible sobre la ciutat, els serveis que s’ofereixen, les activitats que s’hi duen a terme i el seu patrimoni, entre d’altres. El Punt d’Informació de Rubí forma part de la Xarxa d’Oficines de Turisme de la Generalitat de Catalunya i, com a tal, ofereix informació turística tant del nostre municipi com d’altres indrets de Catalunya, especialment d’àrees més properes.

Al Punt d’Informació també s’hi pot trobar:

  • Productes propis de la ciutat elaborats amb la col·laboració de professionals i artistes locals.
  • Productes promocionals i informació d’entitats rubinenques.
  • Publicacions relatives a la ciutat i escrites per o sobre rubinencs i rubinenques de totes les èpoques.
  • Informació turística local (plànol turístic, guies d'itineraris urbans, rutes naturals, visites guiades...).
  • Informació turística de tot el país.
  • Venda d’entrades per a actes i espectacles de les entitats rubinenques.
  • Punt de reserva per a visites concertades al Museu Etnogràfic Vallhonrat.
  • Exposicions d’artistes locals o de la comarca.

A l’agost, el Punt d’Informació està obert de dilluns a divendres, de 10 h a 14 h.