Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Arrenca el procés participatiu del Pla local d’habitatge A partir d’aquest dijous, la ciutadania pot fer aportacions sobre el futur de l’habitatge al municipi a través de la plataforma Rubí Participa https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/arrenca-el-proces-participatiu-del-pla-local-d2019habitatge/@@images/image/preview

Arrenca el procés participatiu del Pla local d’habitatge

A partir d’aquest dijous, la ciutadania pot fer aportacions sobre el futur de l’habitatge al municipi a través de la plataforma Rubí Participa
L’alcaldessa i la regidora d’Habitatge, durant la presentació del procés participatiu (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres).
L’alcaldessa i la regidora d’Habitatge, durant la presentació del procés participatiu (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

El procés de participació ciutadana per a l’elaboració del Pla local d’habitatge de Rubí s’ha iniciat aquest dijous amb l’activació de la plataforma Rubí Participa. Fins al 12 d’octubre, els rubinencs i rubinenques podran consultar en aquesta web la diagnosi sobre la situació de l’habitatge al municipi i fer les seves propostes de millora a través  d’un senzill qüestionari.

Aquesta participació virtual esdevindrà presencial a partir del setembre. Després de l’estiu, se celebraran sis jornades al carrer en què la ciutadania podrà informar-se sobre el pla i formular-hi les seves propostes. S’instal·laran parades en les següents dates i ubicacions:

  • 8 setembre, matí i tarda: Francesc Macià amb Pere Esmendia
  • 10 setembre, matí: porta del CAP Mútua
  • 18 setembre, matí i tarda: Mercat
  • 19 de setembre, matí: Mercadal
  • 24 setembre, tarda: Maximí Fornés entre pl. Catalunya i pl. Doctor Guardiet
  • 25 setembre, tarda: davant del Mercadona de Sant Jordi Parc

A banda d’aquestes jornades, s’han previst tres tallers participatius presencials: una sessió amb personal tècnic municipal que servirà per recollir una mirada transversal sobre les necessitats i estratègies prioritàries en matèria d’habitatge (2 d’octubre); un debat obert a la ciutadania on s’exposarà la diagnosi i es posaran en comú objectius i estratègies (8 d’octubre); i una sessió amb actors socials i professionals que comptarà amb la participació dels agents que formen part de la Mesa pel dret a l’habitatge, d’entitats gestores i APIs, entre d’altres (20 d’octubre).

Les persones interessades a assistir al debat del 8 d’octubre ja s’hi poden inscriure a través d’un formulari que trobaran tant a la plataforma Rubí Participa com al web municipal, on s’ha habilitat un nou espai amb informació sobre el pla, les diferents vies de participació i tots els documents vinculats al procés.

Un document estratègic
El Pla local d’habitatge és un document estratègic que ha de fixar les propostes i compromisos municipals en aquest àmbit per als propers sis anys. L’objectiu principal d’aquest pla és poder garantir a tota la ciutadania l’accés a una vivenda digna i justa, a través de polítiques actives en matèria d’habitatge social. “El nostre compromís era iniciar el més aviat possible el pla i treballar-lo alhora que es redacta el nou POUM. És molt important que el nou planejament sigui coherent amb les necessitats que identifiqui el Pla local d’habitatge”, ha manifestat l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez.

El procés participatiu que s’ha engegat aquest dijous s’ha dissenyat en coherència amb la rellevància del document. La regidora d’Habitatge, Ànnia Garcia Moreno, ha declarat que “és una eina fonamental d’actuació del govern incloure aquests processos participatius a totes les accions que sigui possible, i li hem volgut donar la importància i l’entitat que té”. El bipartit local entén que la implicació de la ciutadania en aquest procés és necessària per conèixer la realitat des de diferents punts de vista, atès que el tema de l’habitatge és molt complex i hi ha molts col·lectius involucrats; per saber les necessitats que existeixen; i per recollir idees i propostes que puguin donar-hi resposta.

La diagnosi com a punt de partida
En aquests moments, l’equip redactor del pla ha tancat ja els treballs de la primera fase, consistents en l’elaboració d’una diagnosi sobre l’estat de l’habitatge a Rubí. El document, ja disponible en una versió resumida al web municipal i a la plataforma Rubí Participa, s’ha fet a partir de l’anàlisi de les dades demogràfiques de diferents fonts i de les projeccions de població que fa l’IDESCAT. L’anàlisi se centra en 6 aspectes: evolució i característiques de la població, mercat de l’habitatge, col·lectius amb especial necessitat d’habitatge, evolució i estat del parc residencial, previsions demogràfiques i de necessitat d’habitatge, i objectiu de solidaritat urbana. La diagnosi també inclou un quadre resum de les necessitats d’habitatge per als propers anys, per tipologies de població i possibles àmbits d’actuació que s’hauran d’afrontar durant l’elaboració del Pla d’acció.

Per a l’alcaldessa, “un dels aspectes més importants d’aquest estudi és que projecta les necessitats de la població durant els propers sis anys, no és només una fotografia de la situació actual”. Una apreciació que comparteix la regidora d’Habitatge: “És de destacar la cura, la precisió, la quantitat de dades i la manera en què estan treballades. La diagnosi és un punt de partida excel·lent per al procés participatiu i per elaborar el Pla d’acció”.

Entre les dades més rellevants que inclou el document hi ha l’estimació que Rubí necessitarà 4.779 habitatges per assolir el 15% de vivendes destinades a polítiques socials en un període de 20 anys. Aquesta xifra inclouria habitatges nous de propietat municipal, allotjaments dotacionals, habitatges provinents de la Borsa de Mediació i pisos cedits per grans tenidors, entre d’altres.

La principal estratègia per assolir aquesta xifra és la mobilització del parc existent. La diagnosi ofereix una aproximació a la quantitat de pisos buits a Rubí, uns 1.500, dels quals un 80% serien propietat de grans tenidors.

La diagnosi també identifica els col·lectius amb necessitats especials d’habitatges i les casuístiques pròpies de la ciutat: la tendència a la sobreocupació dels habitatges, els alts índexs de població jove en situació de vulnerabilitat que té molt difícil accedir a un habitatge, la tendència creixent dels preus de lloguer, la manca d’habitatges per fer front a les situacions d’emergència social, i la cronificació de la vulnerabilitat.

Publicat a