La fractura digital ha vingut per quedar-se

A càrrec de Carles Martin Badell, enginyer de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya.

De la mateixa manera que quan va aparèixer internet es va dir que havia vingut per quedar-se, una de les conseqüències d’internet, la fractura digital, també romandrà. Ens hauríem de preguntar els motius d’aquesta fractura i a partir d’aquí veure les possibles solucions si és que n’hi ha.

La sessió pretén explicar per què es produeixen les fractures, possibles solucions i accions que podem fer. Caldria segurament distingir la tercera edat i el que seria una quarta edat. La tercera és aquella etapa en què les persones es troben útils per fer activitats, amb les limitacions pròpies de l’edat, però útils al capdavall. Aquesta tercera edat es pot allargar fins ben entrats el 70 i en alguns casos els 80. A més, la tercera edat pot començar fàcilment en el que seria moltes vegades les prejubilacions als finals dels 50 anys i principis del 60, és a dir, que hi ha al voltant de gaire bé 25 anys on les persones tenen les habilitats per “navegar” per la tercera edat. Per tant es fa necessari veure què és la fractura digital, com i quan es produeix, analitzar què podem fer per combatre-la i com i qui ha de posar les eines per superar-la. Davant la fractura digital, ningú pot mirar cap a un altre costat, ja que en poc temps, segons dades de l’Idescat al 2025, més del 20% tindrà més de 65 anys.