Drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària

Enumerar una llista de drets i deures relacionats amb la salut i l’atenció sanitària pot semblar molt avorrit i poc pràctic. Intentarem demostrar que no és veritat.

Si parlem de drets, quasi tots sabem que les persones tenim dret a rebre informació i a decidir sobre la nostra pròpia salut o que tots tenim dret a ésser atesos pel sistema públic de salut.

Som capaços, però, de contestar preguntes com aquestes?: Sempre puc decidir? En qualsevol circumstància i siguin quines siguin les conseqüències? Per què a vegades em fan signar un document de consentiment i altres no? A partir de quina edat cal tenir en compte o fer prevaldre l’opinió d’un menor? Què passa si es perd la capacitat de decidir per un mateix? Les voluntats anticipades s’han de tenir en compte?

O com aquesta?: El sistema públic de salut ha de ser igual per a tothom o ha de ser equitatiu en funció de les necessitats de cadascú?

Si parlem de deures, ens seria difícil a quasi tots dir-ne algun més enllà de les normes bàsiques de conducta, però també n’hi ha i alguns poden semblar molt injustos. Tinc l’obligació de preservar la salut de terceres persones i la salut pública si això implica limitar els meus drets? Tinc l’obligació com a usuari de vetllar pel bon funcionament d’un sistema de salut que, a vegades o sovint, no em respon com jo voldria?

A càrrec de Raquel Tomàs i Tutusaus, metgessa de família