Rigolletto, de G. Verdi

Verdi escrivia al seu llibretista Francesco Maria Piave: "Oh! Le Roi s’amuse de Victor Hugo és el tema més gran i potser el drama més important dels temps moderns."

Per a Verdi, l’irresistible triangle entre el bufó, la seva filla i el rei va ser com un llamp, una inspiració. Entre el frívol i llicenciat Duca i Gilda, víctima de la ignorància que la manté captiva, hi ha el bellíssim personatge del geperut de dues cares que té la protecció familiar i la pau de la llar com a paradís: exteriorment deforme i ridícul però, alhora, apassionat i ple d’amor en el seu interior. Pare obsessionat amb la maledicció, monstruós i esquinçador, grotesc i sublim a parts iguals, el paper principal arriba al seu apogeu a l’ària Cortigiani, vil razza dannata que, des de l’esclat de la ràbia fins al moment de la súplica, confirma la capacitat del compositor d’adaptar una forma heretada del bel canto al realisme teatral.