Exposició permanent

Des dels primers assentaments prehistòrics, vinculats a la riera i a activitats de caça i recol·lecció, fins a l'establiment estable dels ibers als segles V-IV aC, Rubí es configura com un espai habitat gràcies a les seves condicions geogràfiques. La posterior romanització transforma profundament les estructures socials, econòmiques i culturals, consolidant una societat agrícola connectada amb altres territoris.

Durant l'edat mitjana, el nucli s'organitza al voltant del castell i la parròquia de Sant Pere, origen de la ciutat actual. Aquest període veu el creixement i també crisis importants, com les derivades de la pesta o les males collites. A l'època moderna, Rubí evoluciona d'una parròquia rural cap a un nucli més urbà, gràcies a la immigració i als canvis econòmics i socials.

El segle XIX marca un punt d'inflexió amb l'expansió de la vinya i la industrialització, tot i la crisi provocada per la fil·loxera. Ja al segle XX, l'arribada del ferrocarril i el desenvolupament industrial intensifiquen els fluxos migratoris, especialment de diverses regions de l'Estat, transformant definitivament la fisonomia de la ciutat.

Aquest procés culmina amb les onades migratòries més recents, provinents d'arreu del món, que reforcen el caràcter de Rubí com a terra d'acollida. L'exposició posa en relleu com, al llarg de la història, la suma de cultures i persones ha construït la identitat diversa i dinàmica de la ciutat.
      

Vídeos de l’exposició permanent

Evolució de poble a ciutat, poema

Rubí, evolució d'un poble

Els singulars grafits medievals del Castell de Rubí

Inauguració tren elèctric a Rubí, 1918

Exposició permanent (àmbit Del present a mitjans del segle XIX)

Audiodescripció de EL GRAFIT