La IV Jornada de Coeducació de Rubí referma el paper indispensable de l’educació davant dels discursos d’odi
Sota el títol Aules amb mirada crítica: estratègies davant dels discursos antifeministes i masclistes, la jornada ha posat l’accent en la necessitat de revisar pràctiques educatives i reforçar el pensament crític
La IV Jornada de Coeducació de Rubí ha abordat el repte d’acompanyar la infància i l’adolescència davant l’antifeminisme i els discursos d’odi. La iniciativa, que s’ha organitzat conjuntament entre el grup motor de coeducació de Rubí, el Servei Educatiu del Vallès Occidental III i l’Ajuntament de Rubí, ha reunit professionals de l'educació, majoritàriament de centres de primària i secundària de Rubí, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler aquest dissabte.
Sota el títol Aules amb mirada crítica: estratègies davant dels discursos antifeministes i masclistes, la jornada ha posat l’accent en la necessitat de revisar pràctiques educatives i reforçar el pensament crític. L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha obert la jornada reivindicant “l’educació, el pensament crític i el diàleg com a pilars de la nostra societat”. Davant dels discursos d’odi que es construeixen sobre simplificacions, mitges veritats o mentides “no podem mirar cap a una altra banda ni individualment ni col·lectivament. Per nosaltres, la resposta a la desinformació ha de ser més i millor educació: educació per contrastar informació, per diferenciar fets d’opinions, per identificar manipulacions i per entendre les emocions que hi ha darrere”, ha conclòs.
La jornada s’ha estructurat en tres ponències i una activitat participativa. Durant la seva intervenció, la filòsofa Miriam Alemán Calatayud ha alertat de la creixent polarització entre el jovent en relació amb els drets socials i ha assenyalat que l’augment del feminisme en el debat públic no sempre ha anat acompanyat d’un procés pedagògic sòlid. Alemán Calatayud qüestiona l’eficàcia dels tallers desconnectats del dia a dia dels centres i defensa la importància de prioritzar el vincle educatiu, revisar objectius i adaptar les intervencions a la realitat concreta de cada grup d’alumnes. Així, la filòsofa aposta per entendre la construcció col·lectiva de la masculinitat i evitar abordatges reactius o culpabilitzadors.
El sociòleg Lionel Delgado ha presentat el projecte BRODERS, que treballa la dimensió afectiva com a element central per comprendre l’atractiu d’alguns discursos antifeministes entre els joves. BRODERS crea espais digitals de diàleg i acompanyament per generar referents positius i vincles significatius. Delgado ha explicat que determinats posicionaments poden estar vinculats a valors associats al neoliberalisme, com la competència o la meritocràcia, i ha subratllat la dificultat d’oferir models masculins alternatius.
Finalment, Emma Leigh Capdevila, formadora vinculada al projecte DESFAKE de Verificat, va posar l’accent en la necessitat de traslladar a l’aula els continguts que l’alumnat consumeix a les xarxes socials per analitzar-los col·lectivament amb mirada crítica. L’objectiu, ha remarcat, no és que els i les joves s’autodefineixin amb una etiqueta concreta, sinó que adoptin comportaments coherents amb els valors d’igualtat i respecte. Entre les propostes educatives, Leigh Capdevila proposa la formació específica per al professorat i les famílies i els projectes de centre sostinguts en el temps.
La segona part de la jornada ha analitzat casos reals i els i les assistents han compartit estratègies per desactivar la polarització, escoltar activament l’alumnat i generar referents positius. Les persones participants han coincidit en la importància d’entendre què està passant realment al jovent per poder oferir un acompanyament significatiu i no reactiu.
La Jornada de Coeducació s’impulsa des del pel Grup Motor de Coeducació de Rubí, format pel Servei d’Igualtat de l’Ajuntament de Rubí, el CRP del Vallès Occidental III i les referents COCOBE dels centres educatius del municipi. Les persones assistents han valorat molt positivament aquesta quarta edició, destacant-ne la utilitat pràctica i l’espai de reflexió compartida, i han reafirmat la necessitat de continuar generant espais formatius estables que contribueixin a construir centres educatius coeducadors.