L'Amaris, la dona de deu anys

L'Amaris és una dona, una dona de deu anys. Encara no li interessa mantenir relacions sexuals ni pensar en xicots, ni tampoc independitzar-se o pagar despeses, ella encara no és una adulta però, això no obstant, sí una dona, i és que ja li han crescut els pits i pèl per tot arreu, li ha vingut la menstruació i se li han ampliat els malucs.

L'Amaris ha patit molt. Ella ja no és una nena, fa temps que va deixar de ser-ho, ella diu que és una dona, una dona ben forta, però és que amb deu anys el que li havia passat no l’havia de fer forta. L'Amaris mai ha sentit l'escalfor de l’afecte d'un petó de la seva mare o un «estic orgullós» del seu pare, però sí que ha vist la mà del papa «tocant» amb ràbia el cos de la mama, ha presenciat el plor i l'angoixa d'una dona sense veu, però sí amb molta por. Ella diu que de gran vol ser escriptora, per alçar la mateixa veu que la seva mare calla. L'Amaris no vol ser com la mama ni el papa, ella vol ser com l'estrella que veu arreu quan surt, aquella que la segueix i brilla, que sempre és amb ella.

I és que l'Amaris ja no és una nena, ara li diuen «senyoreta», ara comenten sobre el seu cos els companys de classe, inclús van fer una llista que es deia «Les nenes que estan més bones», i l'Amaris va ser la primera de la llista, però a l'Amaris no li va fer gens de gràcia aquesta llista. Li va semblar malament que classifiquessin les noies pel seu cos, però per descomptat, ella ja no era una nena, ja no podia replicar perquè li dirien exagerada o histèrica.

Va haver-hi un temps, mentre l'Amaris creixia, que va guanyar una mica de pes i no van faltar els comentaris de tothom. L'Amaris va deixar de menjar, perquè pensava que era lleig créixer, o això li van fer entendre, i en aprimar-se els comentaris continuaven, ella ja no volia anar a la platja ni portar roba ajustada, només volia agradar i deixar de ser una dona.

En créixer, l'Amaris va deixar de donar importància als comentaris que feien, als estàndard de bellesa, a tot allò que li resta, va deixar enrere el passat, la seva infantesa, per informar-se de més dones, per veure com ser encara més forta, però sobretot per tancar cicatrius de nena i convertir-se, quan toca, en dona, una dona amb veu que crida ben fort.