Una història diferent
A l'antiga biblioteca hi havia registres de totes les èpoques, o això és el que diuen. Per casualitats de la vida, jo em trobava allí. Mentre explorava, vaig anar a parar a una sala plena de llibres d'autors anònims. Per descomptat, anava observant aquella misteriosa col·lecció. Entre tot aquell mar de pols vaig trobar un llibre en perfecte estat, com si fos nou. Al mateix instant de tocar el llibre, una llum encegadora va il·luminar-ho tot.
En obrir els ulls, era en un vaixell. No sé com ni per què era allà; en l'intent de descobrir-ho vaig notar que era incapaç de pronunciar-hi res i, encara que podia moure’m, ningú reaccionava a la meva presència. Mentre observava el meu entorn, en un costat de la coberta vaig veure un home acompanyat d'una dona amb els cabells molt curts; cosa que em va estranyar: segons la seva roba podria situar-la més o menys en el segle XVIII, però en aquella època, que una dona portés aquell pentinat no era adequat. En acostar-me una mica més, vaig poder arribar a escoltar la seva conversa.
—Commerson, n'estàs segur?
—Jeanne, el nostre destí és una terra ple de misteris!
—Això no ho dubto, però l'illa Maurici també ho era.
Suposant que Commerson és en Philibert Commerson, la dona del seu costat deu ser la Jeanne Baret. Però... als registres deien que Jeanne es va disfressar d'home i que, quan la van descobrir, ella i en Commerson van ser obligats a desembarcar a l'illa Maurici. Segons la seva conversa, ja deuen haver passat l'illa Maurici. A més, ella no està disfressada d'home. Mentre reflexionava, vaig notar que n'hi havia massa, de silenci.
En tornar a obrir els ulls, ja no era en aquell vaixell. En canvi, em trobava en un camp de batalla, però no sé on era. Per més que observés, només hi havia centenars de persones. D'entre totes, els meus ulls van anar a parar directament a un dels soldats, o millor dit, una soldat. La seva vestimenta era del segle XVII, encara que estava tacada d'un vermell profund. Casualment, vaig poder arribar a escoltar el seu nom, Catalina Erauso. Però, igual que la Jeanne Baret, qui se suposa que es va vestir d'home per poder participar en expedicions, ella ara mateix no ho estava. Fixant-me més en el meu voltant, vaig poder veure que no només hi era ella, sinó que en el camp de batalla hi havia tant homes com dones. En un intent de comprendre què estava passant, tot el caos va desaparèixer.
De nou, em trobava a la biblioteca amb el llibre a les mans. El llibre es titulava Les dones oblidades. Quan vaig trobar la porta per sortir, vaig veure la inscripció que abans em va passar desapercebuda, gravat hi deia: «El somni d'una història perduda i oblidada». Ignorant-ne el significat, vaig seguir avançant per aquell misteriós passadís fins a arribar a una altra porta, amb una altra inscripció. Aquest cop hi deia: «Un viatge per la crueltat tenyida de carmesí anomenada Història».