La dona del mirall
Les amigues no tardaran a fer sonar el timbre, pensa mentre es baralla amb l’últim botó de l’abric, que se li resisteix. Davant el mirall del rebedor s’estarrufa els cabells grisos i observa aquells ulls vells que la miren. Vells, sí; coratjosos, també. Atura la mirada submergint-se en aquell fons aquós. La resta es desdibuixa.
Els ulls li diuen que si hagués nascut home, els pares no l’haurien apartat de l’escola quan tot just començava a llegir. En aquells temps bé se sabia que, amb una mare malalta i impossibilitada, solament una altra dona, ni que fos una nena, podia tenir-ne cura.
Li retorna nítidament la imatge de com s’esforçava per tenir neta aquella casa humil i senzilla, sense cap reconeixement. Mai. La vista li troba les mans tortes d’ara, les mateixes manetes que feien la bugada de tots. Les que rentaven, cuinaven i sargien i tornaven a començar. La salvaven les nits quan, amagant-se al costat d’una llàntia, aprenia a desxifrar els llibres furtats als seus germans. La màgia arribava.
Observa els ulls intensos del mirall on encara hi roman l’abatiment colpidor quan solament van exhortar els nois a continuar els estudis. Mentre la nena, transformada en noieta, seguia netejant, cuinant i, sobretot, callant. Sobtadament li ressonaven les seves tímides però repetides propostes, liquidades amb el clatellot veloç i un: «Tu, a callar!».
El rostre del mirall somriu obertament i li confirma que, amb la seva constant perseverança, la lectura li va obrir mons en els quals, difícilment, hauria pogut entrar. Sort en va tenir dels llibres. Ells van ser la seva taula de salvació perquè, malauradament, el seu esforç no va salvar la mare, però ella va emergir victoriosa amb les lletres. Sap perfectament que no va aconseguir títols acadèmics, ni va ascendir laboralment. Van deixar de ser els seus propòsits ben aviat.
El gran objectiu de la seva vida ha estat invertir cada engruna d’energia en els seus. Filles i fills. Ha lluitat perquè cultivessin des de l’interior les seves capacitats. Sense importar-li el gènere, els ha donat veu, els ha acompanyat per engrandir les seves habilitats. Les normes, les obligacions, el comportament i la col·laboració a casa, iguals per a tothom.
El mirall li retorna la mirada d’una dona gran i orgullosa de la feina feta. Li confirma que la seva aportació és un petit èxit i l’anima a no defallir amb la descendència de la seva descendència. El rostre que la contempla li regala un ampli somrís i la convida a gaudir, especialment, del que més li agrada.
Truquen. S’esvaeix la imatge davant seu. Despenja l’auricular i diu: «Baixo!».
Obre la porta i marxa feliç. Al club de lectura, si vol parlar, l’escoltaran.