Rubí inaugura la senyalització del refugi antiaeri del carrer de Cadmo
L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, han presentat la senyalització a les persones que formen part de la Taula de la Memòria Democràtica
El refugi antiaeri localitzat al carrer de Cadmo ja compta amb una senyalització en superfície que dona a conèixer a la ciutadania la seva ubicació exacta i la història que hi ha al darrere. L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, han inaugurat els nous elements de difusió aquest dijous a la tarda, coincidint amb una nova reunió de la Taula de la Memòria Democràtica de Rubí.
L’any 2019, en el marc d’unes feines de manteniment de l’empresa SOREA (actual AGBAR), es van realitzar tres sondejos a diferents punts del carrer de Cadmo. En una d’aquestes perforacions es va descobrir una volta de formigó que podia correspondre a la galeria de l’antic refugi antiaeri de l’Escardívol. Arran d’aquesta troballa, l’Ajuntament, a través del Museu Municipal Castell (MMUC), va impulsar una prospecció geofísica que va donar com a resultat la localització d’elements constructius o cavitats no atribuïbles a serveis actuals. Per poder confirmar que eren les restes d’un refugi, es va sol·licitar una autorització d’intervenció arqueològica entre els carrers de Terrassa i de Joaquim Blume, que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica que cobreix una galeria subterrània procedent de la nau nord del complex actual de l’Escardívol.
L’existència d’un refugi antiaeri en aquest espai ja es preveia i no resulta estranya. Durant el període de col·lectivització de la fàbrica, aquesta va deixar de produir teixits i va a passar a fer granades de morter del 81 Brand, fet que la va convertir en un objectiu potencial per a l’aviació franquista. La Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, ubicada al carrer de Cadmo, número 2, era l’encarregada d’elaborar aquesta munició. El fet que Rubí fos un municipi ben industrialitzat abans de la guerra i la seva ubicació a la reraguarda durant bona part del conflicte van propiciar la reconversió a la indústria bèl·lica.
La senyalització instal·lada al carrer de Cadmo, just darrere de l’edifici de l’Escardívol, consisteix en un tòtem amb informació sobre la història i les característiques del refugi i una pintura al terra que n’indica la ubicació exacta. L’alcaldessa ha declarat que, tot i que de moment no es pot visitar aquest espai soterrani, “la senyalització ens permet donar-li la visibilitat necessària i, d’aquesta manera, acostar una part rellevant de la nostra història al conjunt de la ciutadania.” Martínez ha insistit en la necessitat de no oblidar per tal de no repetir errors, i ha refermat el compromís de Rubí amb la memòria democràtica: “Aquesta senyalització és un pas més en aquest mapa de símbols que hem començat a dibuixar i que vincula les generacions del segle passat amb els i les joves d’avui.”
El regidor Jordi Arnaiz Moreno ha manifestat la voluntat de l’Ajuntament de continuar avançant en la memòria democràtica i fer valer aquest punt d’interès: “Ens agradaria que aquest refugi fos visitable en un futur i que formés part d’aquest espai de memòria que totes les ciutats haurien de tenir per recordar que totes les guerres són dolentes.” L’edil ha apuntat la urgència de recordar en un moment en què fins i tot es banalitzen les dictadures. “A Rubí volem reivindicar la pau, la democràcia, i que tenim una ciutat oberta i integradora”, ha conclòs.
La intenció del Consistori és que la nova senyalització s'integri a les activitats que realitzen els centres educatius rubinencs en relació a la memòria democràtica, mitjançant la Guia d'activitats educatives.
Reunió de la Taula de la Memòria Democràtica
Després de la presentació de la senyalització del refugi, els i les membres de la Taula de la Memòria Democràtica s’han adreçat al Museu Municipal Castell (MMUC) per visitar l’exposició de fotografies de Francesc Boix Més enllà de Mauthausen, oberta fins a l’11 de gener, i per mantenir una reunió de balanç d’aquest 2025. A la trobada s’han repassat les activitats impulsades des de la regidoria de Memòria Democràtica, que inclouen propostes de divulgació com els guiatges a les Stolpersteine o el programa Memòria Viva, commemoracions com el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust o el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista, i iniciatives supramunicipals com la participació a la darrera Trobada de la Xarxa Mai Més. També s’han recordat les tres exposicions relacionades amb la memòria democràtica que s’han pogut visitar enguany al MMUC.
En l’apartat de nous projectes, el regidor ha compartit amb la Taula la voluntat d’instal·lar a la ciutat un nou monument dedicat a la memòria democràtica. Aquest element simbòlic, encara per definir, s’ubicaria a l’Arborètum del parc del Castell.