Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Rubí centra un dels actes del 8M a donar veu al col·lectiu de dones amb discapacitat Aquestes dones reclamen més visibilitat i equiparar els seus drets amb la resta de la ciutadania https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

Rubí centra un dels actes del 8M a donar veu al col·lectiu de dones amb discapacitat

Aquestes dones reclamen més visibilitat i equiparar els seus drets amb la resta de la ciutadania

L’acte "Dones amb discapacitat, parlant entre dones" ha tingut lloc aquest dimarts (foto: Ajuntament de Rubí).
L’acte "Dones amb discapacitat, parlant entre dones" ha tingut lloc aquest dimarts (foto: Ajuntament de Rubí)

En el marc de la programació per commemorar el Dia Internacional de les Dones, l’Ajuntament de Rubí ha organitzat aquest dimarts l’acte Dones amb discapacitat, parlant entre dones. La conferencia ha permès visibilitzar les desigualtats que pateixen les dones amb discapacitat per la seva doble condició de ser dones i de tenir una discapacitat.

Donar veu i espai a dones que viuen situacions de desigualtat pel fet de ser dones era una de les premisses amb les quals, fa uns dies, presentàvem el programa d’actes per commemorar el 8M”, ha explicat l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, durant la presentació de l’acte. Segons Martínez, “les dones amb discapacitat pateixen les mateixes desigualtats que les altres dones, però amb pitjors efectes. Sovint, la discapacitat és l’únic tret amb què se les defineix. La discapacitat ho engoleix tot i les dones poden arribar a veure com se’ls nega la identitat, la sexualitat o l’oportunitat de ser mares. Per tot això, el moviment feminista de les dones amb discapacitat reclama també visibilitat el 8 de març”.

La xerrada l’han impartit de forma telemàtica Maria del Pilar Gomiz Pascual, llicenciada en Periodisme i Administració i Direcció d’Empreses, doctora en Sociologia i autora de dos llibres relacionats amb la discapacitat: Visibilizar la discapacidad, hacia una ciudadanía inclusiva i Violencia contra las mujeres con discapacidad: la voz de las víctimas; i Míriam Herrero Castillo, llicenciada en Dret, presidenta d’Amanixer (Asociación de mujeres con discapacidad de Aragón), secretària de la Confederación de personas con discapacidad física y orgànica (Cocemfe) a l’Aragó i a Saragossa i coordinadora de la comissió de la dona del Comité de entidades representantes de personas con discapacidad (CERMI Aragón).

Maria del Pilar Gomiz Pascual ha parlat de la càrrega que tota dona porta a sobre només pel fet de ser dona: “Les dones hem de complir amb tot allò que la societat aspira que siguem. Tot això ho portem a sobre, com si fos una motxilla. I les dones amb discapacitat sumen més pes a aquesta bossa”.

Segons la periodista, “les dones amb discapacitat viuen un paternalisme invisible i constant; la societat creu que altres poden decidir per elles. I el sistema contribueix a fomentar aquest paternalisme”. En aquest sentit, ha posat com a exemple el tractament que rep una dona amb discapacitat quan va a prendre un cafè acompanyada d’una altra persona: el cambrer o la cambrera, sovint, no li pregunta què vol prendre, sinó que aquesta petició es fa a l’acompanyant, invisibilitzant la dona amb discapacitat. Aquesta “discriminació és generadora de violència”, ha conclòs. De violència envers les dones amb discapacitat, segons Gomiz Pascual, n’hi ha de molts tipus i “està normalitzada, és invisible”. És per això que considera essencial “formar i informar la societat sobre la discapacitat: no són dones discapacitades, sinó dones amb discapacitat. I cal que puguin decidir per elles mateixes”.

Gomiz Pascual assegura que “el feminisme té un deute pendent amb aquestes dones” i que cal equiparar els drets per construir una ciutadania on tots siguem iguals. “Es tracta de visibilitzar, empoderar, entendre i adaptar. Si hi ha una barrera a la qual s’enfronten aquestes dones és la ignorància de la societat. Calen polítiques transversals, educació i recursos”, ha sentenciat.

Per la seva banda, Míriam Herrero Castillo ha parlat de l’origen d’Amanixer, l’Asociación de mujeres con discapacidad de Aragón. L’entitat va ser creada l’any 2012 per persones amb discapacitat i d’altres que treballaven en aquest sector. Amanixer va sorgir davant la manca d’un teixit associatiu que englobés el feminisme i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. “Vèiem que el col·lectiu de dones amb discapacitat no es visibilitzava i que, a més, s’enfrontava a dos estereotips: la victimització i la idea que són superheroïnes, en relació a com se superen dia a dia tot i la seva discapacitat”. Segons Herrero Castillo, “primer som dones i després ja vindran les altres característiques”.

Amanixer és un col·lectiu heterogeni, que vol reivindicar els drets de les dones amb discapacitat i proporcionar-los serveis específics. L’entitat, com ha explicat la seva presidenta, es basa en tres línies d’actuació: el treball institucional, el servei d’acompanyament a aquest col·lectiu i la seva visibilització i normalització.

La regidora d’Igualtat, Yolanda Ferrer Polo, ha tancat l’acte assegurant que “tot se centra en la transversalitat, l’aprenentatge i l’accessibilitat. Amb aquests tres eixos farem que la societat sigui més inclusiva”. Segons la regidora, “tenim l’obligació de donar veu a les dones que no en tenen i que estan invisibilitzades. Avui hem començat a pagar part d’aquest deute del qual parlàvem a l’inici. És el principi d’un gran trajecte que tenim per endavant”.