Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Banc de Bones Pràctiques inclou cinc experiències de Rubí desenvolupades durant la pandèmia Es tracta d'iniciatives impulsades durant el 2020 per donar suport a les persones amb diversitat funcional, a la ciutadania més vulnerable i a la gent gran https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

El Banc de Bones Pràctiques inclou cinc experiències de Rubí desenvolupades durant la pandèmia

Es tracta d'iniciatives impulsades durant el 2020 per donar suport a les persones amb diversitat funcional, a la ciutadania més vulnerable i a la gent gran

El servei d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional es va posar en marxa durant el confinament (foto: Ajuntament de Rubí - Localpres).
El servei d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional es va posar en marxa durant el confinament (foto: Ajuntament de Rubí - Localpres)

El Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals, impulsat per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i la Fundació Carles Pi i Sunyer, recull cinc iniciatives de l'Ajuntament de Rubí en la seva darrera edició, dedicada íntegrament a la COVID-19. Les experiències reconegudes com a pràctiques significatives són el servei d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional que presentessin trastorns de conducta derivats del confinament; les pantalles facials per a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris; el repartiment de productes dels horts municipals de Cova Solera entre col·lectius vulnerables; l'adaptació virtual del Servei de Mediació; i la iniciativa telemàtica Memòria Viva des de casa.

L'alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha celebrat el reconeixement de totes aquestes experiències: "La COVID-19 va irrompre de manera sobtada a les nostres vides i va alterar el nostre dia a dia, també dins l'administració. Vam haver d'assumir nous reptes i buscar solucions imaginatives. Aquestes cinc iniciatives són un bon exemple del treball tan important que es va fer durant aquells mesos més durs de la pandèmia".

El servei gratuït d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional que presentessin trastorns de conducta vinculats a la situació de confinament es va posar en marxa a mitjans d'abril, en ple confinament. La iniciativa, coordinada per l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional (OADF), s'adreçava a infants i joves menors de 21 anys i a persones adultes amb poc suport familiar que poguessin acreditar la necessitat de sortir al carrer per raons terapèutiques. Des de la seva posada en funcionament i fins al 31 de juliol, quan el servei es va donar per finalitzat, es van realitzar 333 sortides d’una hora de durada pròximes al domicili de les persones usuàries.

El Banc de Bones Pràctiques destaca que el projecte va ajudar a rebaixar l'ansietat produïda pel confinament tant a les persones usuàries com a les seves famílies i que, a més, va reforçar la coordinació entre tots els agents implicats.

La segona experiència reconeguda pel Banc de Bones Pràctiques són les pantalles facials destinades a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris. La iniciativa, fruit de la col·laboració entre l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional, l'Escola d'Art i Disseny edRa i Rubí Forma, es va posar en marxa al juny amb l'objectiu de donar resposta a aquells col·lectius que tenien inconvenients importants per dur mascareta. En total, es van produir 80 pantalles, de les quals se'n van distribuir una seixantena a les persones que les van sol·licitar. La resta van ser lliurades a la secció infantil de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler per posar-les a disposició dels seus usuaris i usuàries.

La proposta ha estat ben valorada per ocupar-se d'un dels col·lectius més vulnerables durant la pandèmia.

El Banc de Bones Pràctiques també ha reconegut l'Ajuntament de Rubí per la bona gestió dels horts municipals de Cova Solera durant els moments de major incidència de la COVID-19. Coincidint amb el confinament, el Consistori va decidir repartir part de la producció d'aquests terrenys entre els col·lectius més vulnerables de la ciutat, amb l'objectiu d'evitar que les verdures i hortalisses es fessin malbé i també de pal·liar els efectes derivats de la crisi sanitària. La cap de planta i personal municipal es van encarregar de recollir la collita de diferents parcel·les, cedida per algunes de les persones usuàries de forma voluntària, i lliurar-la a diferents entitats i col·lectius de la ciutat. Cada pocs dies, es van distribuir caixes de 5 quilos de productes de temporada en 15 habitatges diferents.

L'experiència s'ha considerat com una aportació innovadora i de qualitat, que ha enfortit els vincles entre la comunitat dels horts municipals i que ha contribuït a evitar el malbaratament alimentari.

Des del Banc de Bones Pràctiques també s'han recollit dues iniciatives relacionades amb l'adaptació dels serveis municipals a l'activitat no presencial. La primera és l'experiència del Servei de Mediació, que entre els mesos de març i juny va ajustar els seus canals de comunicació amb la ciutadania per seguir treballant en la promoció de la bona convivència a la ciutat i, especialment, en la gestió de conflictes veïnals relacionats amb la situació de confinament. Els mediadors i mediadores van mantenir el telèfon i el correu electrònic com a vies de contacte amb la ciutadania però, a més, van potenciar les comunicacions a través de les xarxes socials municipals i van produir vídeos sobre temàtiques d'interès, entre d'altres.

L'experiència, tal com valora el Banc de Bones Pràctiques, va ajudar a crear xarxes de suport veïnal i a millorar la coordinació entre professionals i serveis.

L'altra iniciativa que ha estat reconeguda és la versió digital del projecte intergeneracional Memòria Viva, que duu a terme el Servei de Gent Gran Activa de l'Ajuntament en col·laboració el Museu Municipal Castell (MMUC). A causa de la pandèmia, no es podia mantenir el format presencial d'aquesta activitat, en el marc de la qual infants, joves i gent gran es troben per parlar sobre esdeveniments històrics i maneres de viure passades, i per aquest motiu se'n va fer una adaptació audiovisual. Això va permetre mantenir l'intercanvi de coneixements entre generacions i, alhora, ampliar-lo a la resta de la ciutadania.

El Banc de Bones Pràctiques ha considerat que, a banda d'assegurar la continuïtat del projecte Memòria Viva, l'experiència ha contribuït a trencar l'escletxa digital, ja que ha acostat la tecnologia a les persones grans.