Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament espera aprovar de forma inicial el nou Pla Especial d’Extractives al febrer de 2023 D’aquesta manera, s’evitarà que s’esgoti l’actual suspensió de llicències https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

L’Ajuntament espera aprovar de forma inicial el nou Pla Especial d’Extractives al febrer de 2023

D’aquesta manera, s’evitarà que s’esgoti l’actual suspensió de llicències

La Mesa de seguiment dels abocadors s’ha reunit aquest dimarts a la Biblioteca (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres).
La Mesa de seguiment dels abocadors s’ha reunit aquest dimarts a la Biblioteca (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

L’Ajuntament de Rubí contempla fer l’aprovació inicial del Pla Especial Urbanístic de regulació de les activitats extractives abans del 12 de febrer de 2023, moment en què finalitza l’actual suspensió de llicències. El Consistori ja ha aprovat el document d’avanç del nou pla ─pas previ a la seva aprovació inicial─, on s’exposen els criteris ambientals i com es determinaran els espais més sensibles des del punt de vista medi ambiental.

A hores d’ara, l’Ajuntament està a l’espera de rebre els informes de diferents organismes, entre ells l’Oficina Tècnica d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA) de la Generalitat. Tota aquesta informació ha estat compartida aquest dimarts amb les persones que integren la Mesa de seguiment dels abocadors, que ha tornat a comptar amb la presència del director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire Soler.

En les darreres dècades han proliferat les explotacions extractives al terme municipal de Rubí. Les característiques litològiques i geogràfiques del sòl del municipi han facilitat la implantació d’un important nombre d’activitats extractives a cel obert en un reduït espai geogràfic, que supera el caràcter d’excepcionalitat que caracteritza actuacions d’aquest tipus en el sòl no urbanitzable. Es tracta d’usos del sòl que generen gran impacte ambiental en el territori i que, en conseqüència, han de ser regulats amb l’objectiu, entre d’altres, d’evitar l’impacte negatiu sobre l’entorn.

La situació ha estat agreujada per la utilització d’alguns dels espais resultants de les activitats extractives com a dipòsits controlats, que generen un grau de molèsties elevat per la proximitat a espais residencials, a més dels problemes derivats de la utilització dels carrers dissenyats per a trànsit lleuger i baix com a vies de trànsit pesat i intens.

L’Ajuntament de Rubí ha intentat abordar aquesta problemàtica en diverses ocasions. L’any 2002 es va redactar un primer Pla Especial de regulació de les activitats extractives i complementàries al terme municipal de Rubí, que no es va arribar a tramitar. El 2007, es va aprovar el document d’avanç de planejament del POUM, que incorporava un estudi específic relatiu a les activitats extractives al municipi. El mateix any es va revisar la informació i es va redactar un segon Pla Especial de regulació de les activitats extractives i complementàries al terme municipal de Rubí, que tampoc es va arribar a tramitar.

El 2016, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) va aprovar definitivament el Pla especial de regulació de les activitats extractives i la seva restauració.

El 2 de juny de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar la nul·litat del Pla especial de regulació de les activitats extractives i la seva restauració i, en conseqüència, van quedar sense regulació detallada els usos extractius i els de dipòsits controlats. Després que el TSJC no admetés a cassació el contenciós sobre el Pla d’extractives, l’Ajuntament va acordar la suspensió de llicències per iniciar la redacció d’un nou pla.

La redacció i tramitació d'un Pla especial urbanístic resulta necessària per a poder crear el marc legal escaient que reguli la implantació dels usos extractius i els de dipòsits controlats, d’acord amb allò establert a la legislació urbanística vigent.

Contemplem que arribarem a temps de fer l’aprovació inicial del Pla d’Extractives perquè no s’esgoti la suspensió de llicències”, ha explicat el regidor de Planificació Territorial, Rafael Güeto Ortiz.

 

Situació dels diferents abocadors

Durant la reunió de la mesa, s’ha donat a conèixer l’estat actual dels diferents abocadors de la ciutat.

Pel que fa a Can Canyadell, l’Ajuntament ha detallat el contingut de l’informe jurídic extern que el Consistori va contractar davant la complexitat que representa la problemàtica que envolta l’activitat que es desenvolupa en aquest espai, així com les actuacions que s’han fet fins ara i les que estan en tràmit.

Segons ha manifestat el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire Soler, s’ha fet una inspecció a Can Canyadell i ara s’està a l’espera de rebre els informes on s’analitzaran possibles irregularitats detectades en termes com massa impropis en els residus, una possible absència d’activitat de triatge precisament per eliminar aquests impropis, manca d’ajust al projecte i en alguns punts, sobrepassant la cota, mal manteniment de talussos i possibles mancances documentals i de controls d’entrada, i s’actuarà en conseqüència.

Pel que fa a la finca del paratge de Can Carreras coneguda com "La Nueve", l’Ajuntament va dictar una resolució sancionadora per valor de 630.000 euros en total ─la major sanció que ha imposat mai el Consistori─ contra les empreses T.C. Inmuebles y Servicios, SL, Diseños y Viviendas Rubí, SL, Bigues Natura Transports, SL i Movimientos Tres Torres, S.L i contra dues persones físiques per la infracció greu comesa de forma continuada entre el 28 de maig de 2019 i el 22 d’abril de 2021 en aquest espai. La infracció va consistir en l’abocament incontrolat de residus de qualsevol naturalesa tipificada en l’article 75.h del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus.

Tal com s’ha informat a la Mesa, tots els sancionats han presentat recurs, que en breu seran resolts, esgotant la via administrativa.

D’altra banda, s’ha explicat que l’Ajuntament s’ha posicionat en contra de la petició de fer una extractiva a la serra de Can Riquer. Actualment, aquesta qüestió està sobre la taula de la Direcció General de Qualitat Ambiental, després que la Comissió d’Urbanisme s’hi hagi pronunciat en contra.

Segons el regidor de Planificació Territorial, Rafael Güeto Ortiz, “és evident que es fa malbé un àmbit amb una riquesa ambiental important i no entendríem que hi hagués una autorització ambiental favorable per part de la Generalitat”.

Per últim, sobre l’abocador de Can Balasc, s’ha comentat que existeixen dues vessants: la urbanística i l’autorització ambiental. Pel que fa al primer supòsit, el Consistori rubinenc creu que al llarg del primer trimestre de 2023 el TSJC dictarà sentència sobre si és preceptiva la declaració d’impacte ambiental en una tramitació urbanística d’un Projecte d’Actuacions Específiques. En el cas de l’autorització ambiental, existeix un problema competencial entre el jutjat contenciós i el TSJC: el jutjat contenciós vol esperar a la resolució del TSJC, mentre que l’Ajuntament ha presentat un recurs perquè considera que el jutjat contenciós ha de resoldre, ja que entén que no s’ha de subordinar el contenciós municipal a l’altre contenciós que tramita el TSJC.

Objectius de Desenvolupament sostenible