Preguntes freqüents sobre fotovoltaica
21. Com he de demanar la bonificació en l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO)?
Cal fer la sol·licitud a l’Organisme de Recaptació i Gestió Tributària (OGTR) de la Diputació de Barcelona (ORGT) una vegada presentada la comunicació prèvia d’obres.
Opció 1. Via telemàtica
amb certificat digital: cal presentar un escrit al registre de l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (OGTR):
>Tràmits i pagaments > Presentació d’escrits al Registre > Escrits sobre tributs i multes gestionats per l’ORGT > Presentació d’instàncies o recursos de tributs
Per saber com podeu obtenir un certificat digital, veure la pregunta 22.
Opció 2. Presencialment
Sol·licitant cita prèvia (només persones físiques):
>Tràmits i pagaments > Cita prèvia.
NOTA: el termini màxim per presentar la sol·licitud de bonificació és d’un mes des de la notificació de la liquidació per part de l’ORGT, sempre abans de fer el pagament d’aquesta liquidació. Per evitar haver de pagar la liquidació sense la bonificació, recomanem fer la sol·licitud el més aviat possible un cop fet el tràmit del permís d’obres (Comunicació Prèvia d’Obres).
22. Com puc obtenir un certificat digital per poder fer els tràmits a l’ORGT de forma telemàtica?
Actualment són acceptats 3 tipus de certificats digitals per fer les gestions telemàtiques amb l’ORGT:
El certificat més fàcil i accessible:
- Obtenir al moment un identificador IdCat mòbil
Si disposeu de targeta sanitària individual del CatSalut (Servei Català de la Salut) o de qualsevol altra certificat digital, podeu obtenir-lo al moment:
23. L’Ajuntament dona algun tipus de subvenció per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques?
No. L’Ajuntament no dona actualment cap tipus de subvenció per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques ni cap de les parts integrants de l’obra.
Tanmateix, podeu consultar les web dels instituts autonòmics i nacional referents a l’energia: l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i el Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE), ja que periòdicament obren línies d’ajuda per a instal·lacions d’aprofitament de l’energia renovable.
24. Tinc una instal·lació en funcionament des de fa menys de 5 anys. Puc demanar la bonificació de l’IBI?
Si. Tal i com es preveu en les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Rubí, la bonificació d’aquest impost serà durant els primers 5 anys després de la finalització de l’obra, no des de la sol·licitud de la bonificació.
Per tant, si fa menys de 5 anys que tens una instal·lació en funcionament, podràs sol·licitar la bonificació, però només en gaudiràs els anys restants fins a arribar al cinquè després de la finalització de l’obra.
25. L’empresa que he contractat pot demanar les bonificacions en nom meu?
Sí. Però caldrà que aporti un document de representació.
Totes les sol·licituds les haurà de fer de forma telemàtica a l’Oficina de Recaptació i Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT). Navegació a la web:
> Tràmits i pagaments > Presentació d’escrits al Registre > Escrits sobre tributs i multes gestionats per l’ORGT > Presentació d’instàncies o recursos de tributs.
26. Puc demanar la bonificació de l’IBI si no he sol·licitat el corresponent permís d’obres a l’Ajuntament?
No. Per demanar la bonificació de l’IBI és imprescindible presentar, com diu l'ordenança:
- El permís d’obres de l’Ajuntament, informat favorablement.
- La instal·lació legalitzada al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) de la Generalitat de Catalunya (punt 4 de la pregunta 15).
27. Puc demanar la bonificació de l’IBI si no he legalitzat la instal·lació a la Generalitat de Catalunya?
No. Per demanar la bonificació de l’IBI és imprescindible tenir la instal·lació legalitzada al Registre d'Autoconsum de Catalunya (RAC) de la Generalitat.
Aquí trobaràs els requisits i formularis per legalitzar la instal·lació a la Generalitat de Catalunya.
28. Puc connectar el vehicle elèctric a la fotovoltaica?
Sí. La bateria del vehicle elèctric es pot carregar amb l’energia produïda amb la nostra instal·lació d’autoproducció fotovoltaica, contribuint així a la implantació de sistemes d’autoconsum domèstic i a la integració de les energies renovables al transport.
En aquest cas la instal·lació també haurà de comptar amb un punt de recàrrega per al vehicle. Podeu consultar el nostre apartat sobre punts de recàrrega privats per a més informació.
29. Quines són les deduccions al IRPF per haver fet una inversió a una instal·lació d'autoconsum solar?
Pots revisar si hi ha deduccions vigents l'any en què fas la instal·lació, els requisits i la documentació necessària en aquest apartatde l'Agència Tributària:
Un resum de les opcions vigents el trobareu al nostre apartat sobre autoconsum, a:
30. Si rebo una subvenció de l'ICAEN o IDAE, com tributa a la declaració del IRPF?
En el cas de persones físiques, els ajuts no s’integraran en la base imposable de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
En el cas de persones que realitzen activitats econòmiques (autònoms i similars), els ajuts poden tenir consideració de rendiment de l'activitat o de guany patrimonial, depenent del destí de l'ajut.
31-36. Com fer instal·lacions col·lectives i compartir energia. Preguntes 31 a 36
Una instal·lació pot ser propietat, i a benefici, d'un sol habitatge o, també, de diversos habitatges.
La producció d'una instal·lació es pot repartir (balanç administratiu de l'energia produïda a les factures respectives) amb diversos comptadors (d'habitatges), amb certes condicions.
Tant se val si són d'habitatges --el més habitual-- de la mateixa finca o edifici, o d'altres ubicacions o edificis de la mateixa ciutat.
Es pot compartir energia produïda fins a un radi de 5 km en línia recta.
Pràcticament la pots rebre de qualsevol instal·lació de Rubí.
S'hi poden incloure també subministraments de locals, aparcaments o altres usos no residencials.
Les instal·lacions col·lectives, ben dimensionades en funció de la demanda conjunta, són més econòmiques i de més fàcil amortització generalment.
Així doncs, hi ha diferents modalitats d'instal·lacions que ens poden servir per estalviar diners i emissions.
Les darreres preguntes d'aqueta secció de preguntes freqüents es centren en les instal·lacions col.lectives que comparteixen energia amb més d'un beneficiari.
- 31. Qui pot participar en una fotovoltaica compartida?
- 32. Com es pren, legalment, la decisió per posar una fotovoltaica compartida a una teulada comunitària?
- 33. El subministrament de serveis comuns de l'edifici es beneficia del repartiment d'energia?
- 34. Com repartir entre habitatges la inversió (cost) i energia produïda (benefici) a una fotovoltaica compartida? Es poden afegir després més habitatges?
- 35. Com es calcula el repartiment de l'energia produïda?
- 36. Com optimitzar al màxim els kWh produïts que em toquen?
31. Qui pot participar en una fotovoltaica compartida?
Típicament, és una instal·lació que es fa a una teulada comunitària d'un edifici amb diferents habitatges.
El promotor de la instal·lació (i beneficiari) pot ser:
- la comunitat de propietaris sencera (l'entitat jurídica que és la comunitat).
- o, més freqüent, una part dels propietaris d'habitatges (o locals) de la mateixa finca, diverses persones físiques.
No és necessari que participin tots els co-propietaris de l'edifici a una instal·lació col·lectiva a la teulada o terrat comunitari.
En el primer cas, les decisions es prenen i les inversions es costegen com qualsevol altra obra o actuació a la comunitat. Generalment, fent alguna "derrama". En el segon cas, els promotors (que assumeixen la inversió) han d'acordar amb la resta de comunitat com poden fer la seva instal·lació.
Finalment, entre els promotors hi podria haver propietaris d'habitatges (o locals) d'altres edificis o finques diferents d'aquella en què es fa físicament la instal·lació. Avui dia és molt poc freqüent, però tècnicament i jurídicament és perfectament possible si la comunitat hi accedeix i totes les parts estan d'acord en les condicions.
Aquest darrer cas pot ser interessant per abaratir el cost per habitatge de la instal·lació. Típicament, és més fàcil que es doni en mancomunitats d'edificis o d'urbanitzacions. O amb acords amb empreses o comerços que volen reduir factura energètica.
32. Com es pren, legalment, la decisió per posar una fotovoltaica compartida a una teulada comunitària?
Ha de quedar per escrit que la comunitat de propietaris, en acta de junta oficial, ordinària o extraordinària, que s'autoritza la col·locació de la instal·lació a la teulada o terrassa propietat de tota la comunitat (elements comuns), i quina part o extensió pot ocupar.
Participin el 100% dels veïns o sols dos, és la comunitat de propietaris qui autoritza. La decisió ha de ser per majoria simple dels presents i dels coeficients de propietat assistents a la reunió.
A l'acta de la junta s'ha de fer constar quins propietaris o immobles participen i el coeficient de repartiment de la producció d'energia. I si hi de'n beneficien els subministraments de serveis comuns de la comunitat de propietaris (escala, ascensor, piscina, jardí, etc.).
És aconsellable que s'avenci un acord de procediment per ampliar els participants de la instal·lació en el futur, si hi ha nous habitatges que hi volen participar. Bàsicament com recalcular el repartiment dels costos de la inversió i els coeficients de repartiment d'energia.
33. El subministrament de serveis comuns de l'edifici es beneficia del repartiment d'energia?
Encara que la instal·lació sigui sols d'una part dels veïns, és convenient acordar si en el repartiment d'energia produïda en participa el comptador dels serveis comuns de la comunitat (escala, pàrquing comunitari, ascensor, piscina, jardí etc). Subministrament de titularitat de la comunitat, associat al seu NIF, i que es costeja amb pressupost ordinari de tota la comunitat.
Pot ser que la instal·lació la paguin una part dels veïns, però es faci en la teulada de tots. Aleshores, què fer amb els consums de l'escala, que paga tota la comunitat de propietaris?
Recomanem:
Per un tema pràctic i de governança, des de l'Ajuntament de Rubí recomanem que s'inclogui el comptador comunitari entre els beneficiaris de la instal·lació, tot i que la instal·lació no sigui de tots els veïns.
La comunitat jurídica com un participant més.
No és obligatori, però sol facilitar la gestió de la instal·lació. Que s'autoritzi a posar-la a la teulada, que es puguin afegir més veïns en el futur, que hi hagi millor col·laboració, etc.
34. Com repartir entre habitatges inversió (cost) i energia (benefici) de fotovoltaica compartida? Es pot ampliar a mes participants?
La decisió és lliure i sobirana dels participants del projecte.
Cap norma estableix com s'ha de repartir càrregues i beneficis. És un acord privat. Entre els participants de la instal·lació i, entre aquests i el conjunt de la comunitat (que autoritza a ocupar part de la teulada de l'edifici).
La fórmula més habitual, la més senzilla, és que tant el cost de la instal·lació (euros) i com repartiment de la producció (kWh produïts i restats a les factures) es faci a parts iguals. Podria ser en funció d'algun altre criteri: en funció dels m2 o del consum anual (en kWh) dels habitatges, o altre.
Exemple il·lustratiu.
Edifici Rue del Percebe 13, Rubí.
Edifici amb 10 habitatges. Únicament 5 volen fer la instal·lació. Un cop demanats pressupostos per al seu cas concret, els 5 habitatges promotors trien un pressupost de 12.000 euros.
Els 5 promotors pacten entre ells que serà costejat a parts iguals entre ells. Opten per la solució més senzilla.
Acorden amb la resta de la comunitat que el subministrament de la comunitat (serveis comuns) serà un participant més. La resta de comunitat li interessa i ho aprova.
A efectes de repartiment, són 5+1 participants. Acorden:
Inversió (cost). Cada un dels 5 habitatges promotors pagarà 2.000 euros (10.000). La "comunitat" (+1) assumeix 2.000 més per la llum d'escala, ascensor i bomba de reg del pati interior.
Producció (beneficis). El repartiment es pacta a parts iguals. Cada factura de subministrament rebrà 1/6 part dels kWh produïts per la instal·lació.
Més participants?
És bo pensar com actuar si més veïns es volen afegir, amb el pas dels anys.
Cas típic: es ven un habitatge de la finca i el nou propietari li agradaria afegir-se com a promotor o participant de la instal·lació.
Temes que és bo pensar ja des del primer dia en què es demana autorització a la comunitat per a ocupar una part de la teulada comuna:
- Pagarà tot el cost de l'ampliació (plaques addicionals i cost d'instal·lar-les)?
- Ha de retribuir una part de la inversió inicial als 5 promotors?
Els coeficients de repartiment d'energia entre els participants es poden canviar un cop la instal·lació ja està en funcionament. De fet, es poden canviar cada any.
35. Com es calcula el repartiment de l'energia produïda?
No es tiren cables entre la instal·lació i els comptadors dels participants!
Únicament cal instal·lar un comptador de generació de la instal·lació, que mesura la producció d'energia de la instal·lació que cada hora es bolca a la xarxa elèctrica. No s'envia a cap comptador directament, sinó a través de la xarxa elèctrica.
La comercialitzadora fa un balanç purament comptable, hora a hora, i després agregat per tot el període de facturació, que reflecteix a la factura de cada participant, en forma de kWh restats al consum mensual del participant, en funció del seu coeficient.
Mètode de càlcul, hora a hora
[ kWh de xarxa consumits entre n h n+1 h del dia x pel participant z ]
- (menys)
[ ( kWh produïts de n h a n+1 h per la instal·lació ) x ( coeficient de repartiment assignat a habitatge z ) ]
= (igual)
kWh a restar a la factura de z de l'hora n del dia x
Factura mensual
El càlcul anterior es repeteix per cadascuna de les 720 o 744 hores del mes (24 h x 30 o 31 dies).
Se sumen els saldos en kWh de les 700 i tantes hores i el resultat final (en kWh) es resta dels kWh consumits per z de la xarxa, a la seva factura d'aquell mes.
Resultat (il·lustració)
De 420 kWh que z ha consumit el mes de juliol, n'ha pagat sols 150 kWh a la factura, perquè ha "gastat" 270 kWh en hores en que tenia kWh produits per la instal·lació disponibles per a la seva quota.
RECORDA: La quantitat d'estalvi econòmic dependrà del coeficient, de les hores del dia a les que els consumeixis, i del preu del kWh de la seva tarifa.
Veure esquema aquí (Font: Guia pràctica per l'autoproducció col·lectiva en blocs de pisos de Som energia).
36. Com optimitzar al màxim els kWh produïts que em toquen?
El preu de l'electricitat varia en funció de l'hora (indexat) o de franja horària (discriminació horària) del dia.
Tant a les tarifes de discriminació horària, com a les indexades al preu diari del mercat, el preu varia considerablement en funció de l'hora. Més del que la gent sol pensar. A les factures (tarifes) amb preus indexats el preu del kWh pot variar entre 3 o 4 cèntims a 30 o 40 cèntims a les diferents hores del mateix dia! Es pot multiplicar per x10!, especialment a l'estiu.
La majoria dels dies de l'any la diferencia sol ser x3 o x4 entre l'hora més barata i la més cara.
Consell!
Convé treure consum elèctric dels horaris cars de la teva tarifa (hores punta) i portar-la a les hores en què tens disponible energia gratuïta i verda de la teva quota de repartiment.
Molts consums, amb una mica de previsió, es poden moure a les hores i dies més convenients, en els que tens kWh gratuïts: climatització, càrrega de vehicles, assecadores i rentadores, neteja de la piscina, escalfament de termos d'aigua, etc.
Recordeu que estem parlant d'un balanç purament comptable de kWh disponibles de la teva "quota" de producció, cada hora, i reflectit a la teva factura.
Els diners estalviats anualment pel participant dependran de:
* la mida de la instal·lació
* el seu coeficient de repartiment
* i (sovint s'oblida) del patró horari de consum.
Però com ho ajustem?
Moltes instal·lacions compten amb una app que mostra en temps real quina és la producció disponible (KWh) per al participant cada hora, en funció del seu coeficient de repartiment de la producció. Així saps quin % de la teva part d'energia estàs consumint, a quin preu, i quina energia estàs bolcant a la xarxa i a quin preu.
Una altra opció més genèrica és saber les hores de més radiació allà on vius. És fàcil. Per sort, tenim un sensor de radiació a Terrassa, just al costat de Rubí. Dades perfectament traslladables al cas de casa teva.

Imatge de la corba diària de radiació, basada en estadístiques històriques, de l'Atles de Radiació Solar
Una panoràmica molt detallada, per Rubí, en funció de les hores del dia i del dia de l'any, el pots trobar a aquesta eina en línia de l'Atles de Radiació Solar de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.
Vols saber més sobre autoconsum? Llistat de guies didàctiques, normes i portals de tràmits oficials
Guies didàctiques
- ICAEN: Informació genèrica sobre autoconsum
- IDAE: Guía para convertirse en autoconsumidor en 5 pasos
- IDAE: Guía profesional de tramitación del autoconsumo
Portals de tràmits de les diferents administracions
- Portal de tràmits d’autoconsum. Generalitat de Catalunya (Registre Autoconsum de Catalunya)
- Tràmit de Comunicació Prèvia d’Obres per Fotovoltaica. Ajuntament de Rubí (Llicència municipal per fer la instal·lació)
- Sol·licitud de cita prèvia. Oficina de Recaptació i Gestió Tributària (ORGT). Diputació de Barcelona. (Bonificacions de impostos municipals d'IBI i ICIO)
Normativa bàsica
- Reial Decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica (BOE)
- Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i la promoció de les energies renovables
- Ordenances Fiscals vigents de l’Ajuntament de Rubí