Notícies

Rubí recorda les persones deportades i mortes als camps de concentració nazis

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

Fa 81 anys, el 5 de maig de 1945, les tropes aliades van alliberar un dels darrers camps de concentració nazis: Mauthausen. En aquest complex d'horror i patiment, més de 4.400 persones espanyoles hi van ser deportades, de les quals 936 eren catalanes. En record d’aquesta jornada, el 5 de maig es va constituir com a Dia d’homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i altres camps i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya.

Rubí se suma un any més a aquesta commemoració i posa l’accent en la necessitat de defensar les llibertats i la democràcia. Així ho ha manifestat Jordi Arnaiz Moreno, regidor de Memòria Democràtica: "Recordem la memòria dels 7.000 espanyols que van patir la repressió i deportació, i dels quals 4.700 van morir abans de que acabés la guerra. Reivindiquem la lluita antifeixista davant el preocupant avenç de la guerra i dels discursos d'odi de l'extrema dreta a tot el món. No podem tornar a repetir els horrors de la seva barbàrie i callar mirant cap a una altra banda. Venim d’un passat molt fosc i ens hem de comprometre amb les generacions futures. Ens posicionem clarament en defensa de les llibertats i la democràcia, cap guerra está justificada i denunciem la vulneració dels drets humans”.

Onze veïns de Rubí van ser deportats als camps de concentració nazis després d’exiliar-se a França a causa de la Guerra Civil. Els carrers de la ciutat mostren onze Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, que els recorden i honren la seva memòria. Aquests petits monuments es col·loquen davant dels últims domicilis de les víctimes del nazisme amb l’objectiu que els i les vianants prenguin consciència de la seva història.

Comunicat de l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctomes del nazisme d’Espanya amb motiu del Dia d’homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i altres camps i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya

]]>

Rubí commemora el 95è aniversari de la Segona República

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

Rubí ha commemorat aquest dimarts el Dia de la República, coincidint amb el 95è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931. Des del 2021, l’Ajuntament és l’encarregat de convocar aquest acte, en què partits polítics i entitats estan convidats a fer una ofrena floral al monòlit situat a la plaça de la República, obra de l’artesà Josep Abarca Alemany.

La commemoració s’ha obert amb la tema Canción de soldado que Antonio Rodriguez ha interpretat a la guitarra. Després, la presidenta de la Sala Neus Català, Marta Ribas Frías, ha llegit el poema Assumiràs la veu d’un poble de Vicent Andrés Estellés.

L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, i els i les portaveus dels grups municipals que s’han sumat a la commemoració han fet la primera ofrena floral en nom de l’Ajuntament de Rubí.

Tot seguit, també han fet ofrena floral el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), En Comú Podem (ECP), les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), la Sala Neus Català, Òmnium Cultural Rubí i el Centre d’Estudis Rubinencs.

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar a l’Estat espanyol la Segona República, un moviment polític de rebuig a la monarquia d’Alfons XIII, durant el regnat del qual va tenir lloc la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, situació que desembocar en l’establiment de la Generalitat i en l’aprovació, el 1932, de l’Estatut d’autonomia, que fixava les competències catalanes. Aquesta època va estar caracteritzada per la modernitat i la democratització de matèries com l’educació, l’economia i la sanitat.

“Davant la dreta i l’extrema dreta hem de continuar treballant la memòria per saber d’on venim i cap cap a on volem anar. No podem permetre ni un pas enrere i com a l’Ajuntament vetllarem perquè això no passi. Qui no té memòria no té futur”, ha dit el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno.

]]>

El Museu Municipal Castell exposa la història de les fosses comunes de la Guerra Civil

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

El Museu Municipal Castell (MMUC) ha inaugurat aquest dijous l’exposició On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, que dona a conèixer la història d’aquests enterraments i la gestió que n’està fent la Generalitat de Catalunya. La mostra és també un homenatge i un reconeixement a totes les persones que encara ara tenen familiars no localitzats.

On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya està produïda per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat. El seu titular, Xavier Menéndez i Pablo, ha reivindicat aquest dijous la necessitat de recuperar i difondre aquests capítols de la nostra història: “Davant la revifalla de les idees autoritàries, de l’avenç de l’extrema dreta per tot Europa, i veient que els nostres joves no saben el que va passar i tenen idees equivocades, aquesta exposició i tot el que fem ha de contribuir a explicar a la societat, i sobretot als joves, el que a passar: les víctimes de la guerra, els assassinats que va haver-hi després, aquestes fosses comunes que s’omplien de qualsevol manera... Cal que s’assabentin que això va passar perquè mai més torni a succeir.”

El regidor de Memòria Democràtica i del MMUC, Jordi Arnaiz Moreno, ha agraït la possibilitat d’acollir aquesta mostra a la ciutat, “que contribueix a reivindicar la memòria democràtica com a part del nostre patrimoni col·lectiu i element essencial per preservar els valors de llibertat, igualtat i fraternitat. A Rubí fa anys que treballem per mantenir viu aquest llegat a través d’iniciatives culturals i educatives que el transmetin a les noves generacions.” El regidor ha manifestat que aquesta iniciativa sobre les fosses comunes ajuda a recordar, comprendre i dignificar la memòria de totes aquelles persones que van patir la Guerra Civil i el franquisme.

L’exposició consta de sis àmbits al voltant de les fosses comunes, els desapareguts i les seves famílies. A banda de l’acció de recuperació de la memòria que està duent a terme actualment la Generalitat, també s’hi destaquen les exhumacions que va fer el govern republicà durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, s’informa dels resultats d’aquestes actuacions i es mostren tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra. També s’hi exposen alguns objectes trobats a les fosses, en un espai immersiu que permet imaginar com seria observar de prop un d’aquests enterraments.

On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya es podrà visitar fins al 26 d’abril al MMUC. La inauguració d’aquest dijous ha culminat amb una visita guiada a càrrec de la comissària, Queralt Solé i Barjau.

]]>

Oberta la convocatòria del Premi Amical de Mauthausen i altres camps en memòria de la deportació republicana

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

L’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes las víctimes del nazisme d’Espanya convoca el 5è Premi Amical de Mauthausen i altres camps en memòria de la deportació republicana, com a compliment dels objectius que marquen els estatuts de l'associació: el manteniment de la memòria de las persones privades de llibertat als camps de concentració i extermini i de totes las víctimes del nazisme, que van perdre la vida o van patir captiveri a les presons i camps de concentració i extermini; i la conservació i el testimoni dels horrors i persecucions sofertes pels antics internats i de la solidaritat mantinguda entre ells durant el captiveri sofert, per contribuir a la formació cívica de totes les generacions, especialment de les joves.

El premi inclou dues modalitats:

Modalitat de creació literària Montserrat Roig
Modalitat de fotografia i creació artística Francesc Boix

Poden participar-hi joves de 15 a 18 anys que cursin 4t d'ESO, Batxillerat, Cicle Formatiu Mitjà o Superior i Nivell II de Formació de Persones Adultes. Els treballs es poden presentar fins al 31 de maig de 2026.

Les bases de cadascuna de les modalitats es poden consultar aquí.

]]>

Els espais expositius municipals de Rubí enceten una nova temporada marcada per la diversitat i el suport al talent local

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

Aquest dijous, els espais expositius municipals de Rubí donen el tret de sortida a una nova temporada cultural que reafirma el compromís de l’Ajuntament amb la diversitat de propostes, la divulgació cultural i el suport als i a les artistes locals. El Museu Municipal Castell (MMUC), l’Espai Expositiu Aula Cultural i l’Espai Expositiu Antiga Estació mantenen, un any més, línies de programació pròpies i complementàries que permeten arribar a públics diversos.

“La programació que presentem avui és molt interessant. La nostra és una ciutat molt cultural, té molta activitat en aquest sentit: cada cap de setmana hi ha activitats, organitzades per l’Ajuntament o per les entitats. I aquesta programació vol reforçar aquesta dinàmica”, ha explicat el regidor del Museu Municipal Castell (MMUC), Jordi Arnaiz Moreno.

En els darrers anys, cadascun d’aquests equipaments ha consolidat una identitat específica. El MMUC concentra exposicions de caràcter divulgatiu, amb una presència destacada de mostres dedicades a la memòria democràtica i a la visibilització de les dones, fruit de la col·laboració amb entitats i institucions d’àmbit nacional. L’Espai Expositiu Aula Cultural acull tant artistes locals com creadors i creadores amb trajectòries reconegudes, i és també la seu habitual dels Diorames de Nadal. Per la seva banda, l’Espai Expositiu Antiga Estació dona protagonisme a propostes d’entitats i a artistes rubinencs novells o en els inicis de la seva carrera expositiva.

El MMUC, un espai per conèixer i reflexionar sobre la història

La nova programació del MMUC torna a reservar un espai rellevant a la memòria democràtica amb una exposició dedicada a la gestió de les fosses comunes de la Guerra Civil per part de la Generalitat de Catalunya. Produïda pel Palau Robert, la Direcció General de Memòria Democràtica i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, la mostra es podrà visitar del 26 de febrer al 30 d’abril i vol ser també un homenatge a les víctimes de la repressió franquista i a les seves famílies.

En clau divulgativa, però centrada en la ciència, el MMUC acollirà Sàpiens!, una proposta sobre la gènesi de l’ésser humà i la presència de fòssils al territori català, del 14 de maig al 26 de juliol. A la tardor, del 15 d’octubre al 31 de desembre (amb possibilitat de pròrroga), arribarà Dones: ficcions i realitats, una exposició produïda pel Museu d’Història de Catalunya que analitza la contraposició de la realitat històrica de les dones i els relats oficials heteropatriarcals.

A més, el MMUC participarà al mes de maig en la celebració del Dia Internacional dels Museus conjuntament amb el Museu Vallhonrat i continuarà sent un espai de referència per a les famílies, amb tallers i espectacles infantils un diumenge al mes.

Suport als artistes locals i a la creació emergent

La promoció de l’art fet a Rubí és un dels objectius principals del MMUC i de les seves subseus. Aquesta voluntat es reflecteix en una programació que dona cabuda tant a artistes novells com a creadors i creadores plenament consolidats.

A l’Espai Expositiu Aula Cultural, del 12 de febrer al 2 de maig, s’hi podrà veure Shou-Sugi-Ban +, una mostra amb les darreres obres escultòriques de Rafa Gascón inspirades en una antiga tècnica japonesa de tractament de la fusta. Al desembre, com és tradició, aquest espai tornarà a acollir l’exposició de Diorames de Nadal de l’Associació de Pessebristes de Rubí, la proposta més visitada de l’any.

L’Espai Expositiu Antiga Estació iniciarà la temporada aquest mateix dijous amb El món de les emocions, una exposició pictòrica de Bárbara Pozo que es podrà visitar del 5 de febrer al 14 de març, seguida d’El fil invisible de la creació, de Rosa Orero, del 19 de març al 2 de maig.

Un dels plats forts de la temporada serà el doble homenatge a l’artista Toni Grau, que tindrà lloc simultàniament a l’Aula Cultural i a l’Antiga Estació del 15 de maig al 18 de juliol. A l’Aula Cultural s’hi presentarà una exposició produïda amb obres procedents de col·leccions privades d’amics i familiars, cedides expressament per a l’ocasió. Actualment es compta amb una trentena de peces aportades per quinze persones, tot i que el termini de cessió d’obres continua obert fins al 27 de febrer. A l’Antiga Estació, l’homenatge prendrà forma amb 23 gats, una mostra col·lectiva en què artistes de Rubí versionen, amb el seu propi estil, el tema predilecte de Toni Grau: els gats.

Més enllà del suport als artistes locals, l’Antiga Estació també acollirà una proposta vinculada a la cultura popular i als Tocs de Sant Roc. Es tracta d’Els ulls de la història, una exposició produïda pel Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya que es podrà visitar del 17 de setembre al 25 d’octubre.

L’any 2025, els espais expositius municipals van registrar bones dades d’assistència —3.969 visitants al MMUC (dades relatives només a les exposicions), 3.417 a l’Antiga Estació i 12.957 a l’Aula Cultural amb els Diorames de Nadal—, unes xifres que l’Ajuntament confia superar gràcies a la nova temporada. “En total, al voltant de 16.000 persones van visitar les diverses exposicions programades l’any passat, el que suposa el 20 % de la població de Rubí. Per tant, és una mostra que la ciutadania té ganes de veure coses, de cultura i això és el que intentem reforçar i promocionar des del govern municipal amb aquesta nova programació”, ha comentat Arnaiz.

De la seva banda, el director del MMUC, Joan Gallisà Soms, s’ha referit a la voluntat de la regidoria de treballar en xarxa el màxim possible amb altres institucions: “Formem part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i també de l’ICOM, i poder treballar en col·laboració amb altres institucions és el que ens permet poder confeccionar aquesta programació. Gràcies a aquestes col·laboracions, podem oferir uns continguts a Rubí que la ciutadania pot gaudir amb entrada gratuïta. Unes exposicions que en altres llocs requereixen l’adquisició d’una entrada”.

]]>

El manifest del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust convida a unir generacions

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

El manifest amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust (27 de gener) es titula enguany Unint generacions i diu el següent:

Després del final de la Segona Guerra Mundial, Europa havia quedat devastada, ciutats arrasades, indústries i infraestructures destruïdes, milions de persones desplaçades i milions de morts com a conseqüència directa de la guerra o per la repressió sobre els dissidents. L'alliberament dels camps de concentració i d'extermini nazis va evidenciar com el crim organitzat industrialment pel Tercer Reich havia produït, també, milions d'assassinats en les massives matances a l'est europeu, a les cambres de gas i a l'explotació esclava del treball forçat en la indústria de guerra.

Res no va tornar a ser igual a la vella Europa. Un sector important dels habitants de ciutats i pobles no va tornar mai. Comunitats jueves havien estat exterminada per complet i barris sencers es van reconstruir física i sociològicament en haver estat esborrada una cultura ancestral. Les ciutats, la societat, la política i la justícia van haver de reformular-se i reinventar-se per a superar el trauma d'aquella destrucció generalitzada.

Amb el pas del temps, sembla evident que aquella tràgica experiència col·lectiva no va servir per a vacunar-nos del mal. Avui, interessos estratègics, polítics, econòmics o territorials —combinats de manera perillosa— tornen a amenaçar a milions de persones, que veuen com les seves vides es destrueixen o fins i tot són assassinades en nom d'una concepció del poder que deshumanitza a “els altres” i els arrabassa el seu valor com a éssers humans. Tal com assenyala Amnistia Internacional, els conflictes actuals provoquen enormes pèrdues de vides civils, desplaçaments massius i greus violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans. A més, adverteix de l'especial perill que sofreixen els grups més vulnerables, com la gent gran, els nens i nenes i les persones amb discapacitat.

Una de les característiques comunes de les víctimes, tant en el passat com en el present, és que pertanyen a diferents generacions. Per això, és fonamental fomentar la unió entre persones de totes les edats per a construir una ciutadania conscient del que hem heretat del passat, capaç de comprendre la complexitat del món actual i compromesa amb la defensa dels drets ja reeixits. Al mateix temps, és necessari continuar treballant per a conquerir nous drets i garantir la seva aplicació allí on encara no existeixen o es vulneren de manera sistemàtica. En definitiva, es tracta de continuar una llarga lluita per un món millor, en el qual els drets de les persones no estiguin condicionats per interessos aliens al benestar comú.

Mai Més!

Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya
#unitgeneracions #amicaldemauthsausenialtrescamps #xarxamaimés

]]>

Rubí inaugura la senyalització del refugi antiaeri del carrer de Cadmo

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

El refugi antiaeri localitzat al carrer de Cadmo ja compta amb una senyalització en superfície que dona a conèixer a la ciutadania la seva ubicació exacta i la història que hi ha al darrere. L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, han inaugurat els nous elements de difusió aquest dijous a la tarda, coincidint amb una nova reunió de la Taula de la Memòria Democràtica de Rubí.

L’any 2019, en el marc d’unes feines de manteniment de l’empresa SOREA (actual AGBAR), es van realitzar tres sondejos a diferents punts del carrer de Cadmo. En una d’aquestes perforacions es va descobrir una volta de formigó que podia correspondre a la galeria de l’antic refugi antiaeri de l’Escardívol. Arran d’aquesta troballa, l’Ajuntament, a través del Museu Municipal Castell (MMUC), va impulsar una prospecció geofísica que va donar com a resultat la localització d’elements constructius o cavitats no atribuïbles a serveis actuals. Per poder confirmar que eren les restes d’un refugi, es va sol·licitar una autorització d’intervenció arqueològica entre els carrers de Terrassa i de Joaquim Blume, que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica que cobreix una galeria subterrània procedent de la nau nord del complex actual de l’Escardívol.

L’existència d’un refugi antiaeri en aquest espai ja es preveia i no resulta estranya. Durant el període de col·lectivització de la fàbrica, aquesta va deixar de produir teixits i va a passar a fer granades de morter del 81 Brand, fet que la va convertir en un objectiu potencial per a l’aviació franquista. La Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, ubicada al carrer de Cadmo, número 2, era l’encarregada d’elaborar aquesta munició. El fet que Rubí fos un municipi ben industrialitzat abans de la guerra i la seva ubicació a la reraguarda durant bona part del conflicte van propiciar la reconversió a la indústria bèl·lica.

La senyalització instal·lada al carrer de Cadmo, just darrere de l’edifici de l’Escardívol, consisteix en un tòtem amb informació sobre la història i les característiques del refugi i una pintura al terra que n’indica la ubicació exacta. L’alcaldessa ha declarat que, tot i que de moment no es pot visitar aquest espai soterrani, “la senyalització ens permet donar-li la visibilitat necessària i, d’aquesta manera, acostar una part rellevant de la nostra història al conjunt de la ciutadania.” Martínez ha insistit en la necessitat de no oblidar per tal de no repetir errors, i ha refermat el compromís de Rubí amb la memòria democràtica: “Aquesta senyalització és un pas més en aquest mapa de símbols que hem començat a dibuixar i que vincula les generacions del segle passat amb els i les joves d’avui.”

El regidor Jordi Arnaiz Moreno ha manifestat la voluntat de l’Ajuntament de continuar avançant en la memòria democràtica i fer valer aquest punt d’interès: “Ens agradaria que aquest refugi fos visitable en un futur i que formés part d’aquest espai de memòria que totes les ciutats haurien de tenir per recordar que totes les guerres són dolentes.” L’edil ha apuntat la urgència de recordar en un moment en què fins i tot es banalitzen les dictadures. “A Rubí volem reivindicar la pau, la democràcia, i que tenim una ciutat oberta i integradora”, ha conclòs.

La intenció del Consistori és que la nova senyalització s'integri a les activitats que realitzen els centres educatius rubinencs en relació a la memòria democràtica, mitjançant la Guia d'activitats educatives.

Reunió de la Taula de la Memòria Democràtica

Després de la presentació de la senyalització del refugi, els i les membres de la Taula de la Memòria Democràtica s’han adreçat al Museu Municipal Castell (MMUC) per visitar l’exposició de fotografies de Francesc Boix Més enllà de Mauthausen, oberta fins a l’11 de gener, i per mantenir una reunió de balanç d’aquest 2025. A la trobada s’han repassat les activitats impulsades des de la regidoria de Memòria Democràtica, que inclouen propostes de divulgació com els guiatges a les Stolpersteine o el programa Memòria Viva, commemoracions com el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust o el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista, i iniciatives supramunicipals com la participació a la darrera Trobada de la Xarxa Mai Més. També s’han recordat les tres exposicions relacionades amb la memòria democràtica que s’han pogut visitar enguany al MMUC.

En l’apartat de nous projectes, el regidor ha compartit amb la Taula la voluntat d’instal·lar a la ciutat un nou monument dedicat a la memòria democràtica. Aquest element simbòlic, encara per definir, s’ubicaria a l’Arborètum del parc del Castell.

]]>

L’Antiga Estació i el MMUC obren noves exposicions fotogràfiques

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

Les sales d’exposicions municipals comencen la temporada amb la inauguració de dues mostres fotogràfiques: a l’Espai Expositiu Antiga Estació, s’ha presentat aquest dijous El camí de la vida de Josep Llamas Daza, mentre que el Museu Municipal Castell (MMUC) obrirà aquest divendres Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf.

Josep Llamas Daza és un jove autor rubinenc que va aficionar-se a la fotografia de ben petit, durant les sortides familiars. La natura és la gran protagonista dels seus primers treballs, mentre que el retrat s’hi anat fent lloc amb el pas dels anys. L’exposició El camí de la vida intenta resumir la seva evolució com a fotògraf fins a l’actualitat, a través de 35 imatges que tenen un significat especial per a l’autor i que mostren la seva passió per capturar tot allò que l’envolta.

El regidor del MMUC, Jordi Arnaiz Moreno, ha agraït l’aportació de Josep Llamas Daza: “Cada imatge aquí exposada és una finestra que el Josep ens obre a la seva vida, un testimoni de la seva mirada sobre el món i un record de tot allò que l’ha marcat fins a l'actualitat. Moltes gràcies a l’artista per triar la nostra la seva ciutat per fer la seva primera exposició, que de ben segur serà la primera de moltes”.

El camí de la vida, de Josep Llamas Daza, es podrà visitar fins al 8 de novembre a l’Espai Expositiu Antiga Estació.

Un nou exercici de memòria democràtica

Aquest divendres, el MMUC inaugura Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf, una mostra produïda pel Museu d’Història de Catalunya i organitzada conjuntament amb l’Amical de Mauthausen i la Comissió de la Dignitat que arriba a Rubí dins del programa d’activitats de recuperació de la memòria democràtica.

L’exposició il·lustra amb 132 imatges l’apassionant testimoni del fotògraf català Francesc Boix: la joventut, les vivències de la Guerra civil amb imatges inèdites del front d’Aragó, l’exili, la deportació al camp de concentració nazi, l’alliberament i la vida com a reporter gràfic després de 1945. Aquesta és la primera retrospectiva del fotògraf català que resumeix la seva vida i la seva professió; és la memòria gràfica d’una vida curta —Boix va morir als 31 anys— però intensa. Boix va ser un fotògraf compromès amb la memòria i la dignitat dels republicans deportats, i un testimoni clau a l’hora d’inculpar els dirigents nazis i els responsables de diversos camps de concentració.

Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf estarà oberta al MMUC fins a l'11 de gener de 2026.

]]>

El Museu Municipal Castell rememora la història de la cuina catalana durant la Segona República

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

El Museu Municipal Castell (MMUC) acull fins al 13 de setembre l’exposició Ménús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència, produïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el BBVA i el Museu d’Història de Catalunya.

Avui, la cuina catalana és un referent arreu del món. Aquest fet, però, no és fruit de la casualitat, ni tampoc neix del no res. Neix d’unes arrels, d’una tradició i d’una cultura. Ménús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència centra l'atenció en un moment singular i brillant d’aquesta història. És el moment de la Segona República, la primera meitat dels anys trenta, que va representar una embranzida de creativitat i modernització de la societat i de la cultura catalanes.

Des d’Ignasi Domènech i el seu llibre La Teca (1924) als tallers de cuina del Professor Rondissoni de l’Institut de Cultura de la Dona fundat per Francesca Bonnemaison, passant per les revistes Menage o Claror, l’exposició fa un repàs dels grans xefs del moment, sense oblidar les primeres passes de la cuina vegetariana del Doctor Nicolás Capo i Ramona Perera, publicades a la revista naturista Pentalfa, les iniciatives del sector de l’hostaleria com els restaurants del Bar del Colom, Bar La Lune, El Saló Rosa, etc, o la gran campanya ‘La batalla de l’ou’, promoguda per la Generalitat de Catalunya l’any 1937 per fer front a l’escassetat d’aquest producte de primera necessitat.

Tota aquesta petita història d’innovació i modernitat gastronòmica va quedar estroncada per l’alçament militar, la Guerra Civil i la posterior dictadura.

Menús de guerra. Cuina d’avantguarda i supervivència tindrà un horari especial durant els dies de Festa Major:

Dijous 26 de juny, de 17 a 20 h
Divendres 27 de juny, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
Dissabte 28 de juny, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenge 29 de juny, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

A més, el 27 de juny es durà a terme una visita guiada a l’exposició a càrrec del seu comissari, Sergi Freixes. Tindrà lloc a les 18 h i, per assistir-hi, cal inscripció prèvia al tel. 93 588 75 74.

]]>

Rubí commemora el Dia de la República amb la tradicional ofrena floral de partits polítics i entitats

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

Rubí ha commemorat aquest dilluns el Dia de la República, coincidint amb el 94è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola (14 d’abril de 1931). Des del 2021, l’Ajuntament és l’encarregat de convocar aquest acte, en què partits polítics i entitats estan convidats a fer una ofrena floral al monòlit situat a la plaça de la República, obra de l’artesà Josep Abarca Alemany.

La commemoració s’ha obert amb la lectura d’un fragment del discurs que va oferir l’advocada i política Clara Campoamor a les Corts l'1 d'octubre de 1931, en defensa del paper de les dones al període republicà, a càrrec de la historiadora rubinenca Marta Bernabé. A continuació, el músic Antonio Rodríguez ha interpretat amb guitarra la cançó Los olvidados.

La part central de l’acte ha estat l’ofrena floral al monòlit, primer a càrrec de l’Ajuntament, amb la participació de l'alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, del regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, i dels i de les portaveus dels grups municipals; i seguidament, dels partits polítics i de les entitats que s'han sumat a l'acte.

L'alcaldessa ha reivindicat el llegat republicà: “tot i que sigui acte senzill sempre hem manifestat des de l’Ajuntament que cal preservar la memòria i el record d’aquest període tan important per a la nostra història, quan es van implantar tot un seguit de drets i valors per a la ciutadania, que a dia d’avui prenen rellevància”.

En el marc d’aquesta commemoració, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, ha recordat que el cop d’estat que va acabar amb la Segona República va dilapidar els drets i llibertats assolits per la societat de l’època. L’edil n’ha fet una lectura des del present: “No podem permetre que la ultradreta enalteixi la dictadura a les institucions, amb discursos d'odi i xenòfobs que donen una visió manipulada que no té res a veure amb la realitat. Rubí som una societat plural, acollidora, integradora, segura, cohesionada, solidària i de gent treballadora, i des de l’Ajuntament lluitarem contra aquests missatges”.

]]>

Joves i gent gran comparteixen una experiència teatral sobre el valor de la memòria democràtica

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

Alumnes de batxillerat de l'Institut J. V. Foix i persones vinculades al Servei de Gent Gran Activa de l’Ajuntament i a l’Aula d’Extensió Universitària han assistit aquest dijous a l’espectacle teatral Sobre la tirania, que s’ha representat al Museu Municipal Castell (MMUC). Aquesta proposta és una adaptació lliure per als escenaris del best-seller On tyranny: Twenty lessons from the twentieth century del pensador i historiador nord-americà Timothy Snyder, especialitzat en la història d’Europa al segle XX.

El dramaturg Carles Grau Fonollosa signa i dirigeix un text que evoca els errors i advertències del segle passat, amb l'objectiu d'enfortir els valors democràtics en el present. Li posa vida l’actor Òscar Intente, qui se serveix d’un projector per evidenciar com molts països d’Europa van caure en l’autoritarisme i el feixisme, analitzar aquesta evolució i fer una crida al públic per detectar aquests perills i combatre’ls des d’un posicionament actiu.

]]>

Rubí participa a la 10a Trobada d’Ajuntaments de la Xarxa Mai Més

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, ha participat aquest dijous a la 10a Trobada d’Ajuntaments de la Xarxa Mai Mes, celebrada a Tarragona. Representants de de 24 corporacions locals, tres Consells Comarcals ─Baix Llobregat, Vallès Occidental i Terra Alta─ i la Universitat Rovira Virgili s’han reunit per compartir experiències i reflexions al voltant de la memòria democràtica i la prevenció del feixisme.

La jornada ha tingut molt present la commemoració, aquest 2025, del 80è aniversari de l’allliberament dels camps de concentració nazis. S’ha iniciat amb la ponència Només han passat 80 anys. El llegat del passat per entendre el present, a càrrec del professor Jaume Camps, membre del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS-URV), i ha seguit amb una exposició dels actes commemoratius per part de l’Amical Mauthausen i Altres Camps. Segons s’ha explicat, aquesta efemèride s’acompanyarà de diferents activitats de memòria i la programació de viatges amb participació d’estudiants, a Auschwitz, Buchenwald, Ravensbrück i Mauthausen. A la trobada, també s’han presentat les experiències sobre memòria democràtica dels Consells Comarcals del Baix Llobregat i la Terra Alta, i dels ajuntaments de Les Franqueses del Vallès, La Pobla de Lillet, Montornès del Vallès, Sant Just Desvern, Barberà del Vallès i Tarragona.

El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, ha destacat la importància d’aquesta trobada “per posar en comú les iniciatives i el treball que estan fent els municipis en defensa de la memòria democràtica i dels valors de la democràcia; ara més que mai, davant l’onada de l’extrema dreta que s’està produint arreu d’Europa i a bona part del món. Rubí hi havia d’estar present perquè creiem fermament que recuperar la nostra història és necessari per garantir un futur millor”.

La Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més és un projecte de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps que vol incidir en el món municipalista, treballant directament amb ajuntaments, centres educatius i associacions o entitats. Els seus objectius són recuperar i defensar la memòria de la deportació i els valors republicans, i sensibilitzar i educar contra el feixisme i a favor dels Drets Humans. Rubí forma part de la Xarxa des del 2019 i va ser la seu de la 8a Trobada d’Ajuntaments el 2022.

]]>

Rubí recorda l’alliberament dels camps nazis en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

Rubí se suma aquest dilluns a la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que recorda el 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, un dels símbols més impactants dels horrors del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta jornada rememora la tragèdia que va acabar amb la vida de sis milions de jueus, així com de milions de persones més: romanís, persones amb discapacitat, opositors polítics, membres de la comunitat homosexual i altres col·lectius perseguits i exterminats pel règim nazi per no ser considerats de la “raça pura”.

El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, ha explicat que Rubí s’adhereix al manifest del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust per evidenciar el compromís ferm del govern municipal amb la memòria històrica, els drets humans i els valors democràtics. L’edil ha insistit que cal continuar lluitant contra els discursos d’odi, la intolerància, el racisme, l’antisemitisme i qualsevol forma de discriminació: “Tot que molts pensàvem que aquesta etapa estava superada, avui estem veient com els discursos d’odi estan ressorgint, de la mà de l’extrema dreta, a nivell mundial. Els atacs al col·lectiu LGBTI i la massacre del poble palestí són un recordatori de la crueltat i la necessitat d’actuar contra qualsevol forma de discriminació”.

Amb l’adhesió a aquesta jornada, Rubí vol mostrar la seva solidaritat amb totes les víctimes del nazisme i, alhora, amb aquelles persones i col·lectius que encara avui pateixen persecucions i discriminacions arreu del món, tot reiterant el seu compromís amb la diversitat, el respecte mutu i la convivència.

L’Ajuntament fa una crida a la participació de la ciutadania, les entitats locals i els col·lectius del municipi per tal que sumin a aquesta commemoració. “Plegats podem mantenir viu el record, construir ponts de diàleg i avançar cap a una societat més justa i igualitària”, ha conclòs el regidor.

L’educació i la divulgació, eines de prevenció

El regidor de Memòria Democràtica ha recordat que aquesta commemoració no és només un acte de memòria, sinó també un compromís amb el futur. Per evitar que atrocitats com l’Holocaust es repeteixin, l’Ajuntament de Rubí promou iniciatives educatives i activitats de reflexió dirigides a joves i a ciutadania en general.

El 2020, es van col·locar a la ciutat onze Stolpersteine, creades per l'artista Gunter Demnig per honrar les persones deportades i assassinades pel nazisme. Aquestes llambordes de llautó, on consta el nom de les víctimes i algunes de les seves dades essencials, estan situades a prop de l’última residència que van tenir abans del seu arrest o deportació. Actualment, es fan visites guiades a aquests petits monuments per conèixer la història que hi ha al darrere.

En aquesta mateixa línia, Rubí es va agermanar el 2020 amb Els Guiamets, la població natal de Neus Català i Pallejà. I el 2021, va posar el nom de l’activista, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, a la plaça on va residir durant més de vint anys, al barri de Les Torres.

Manifest del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust 2025

]]>

L’Ajuntament senyalitzarà el refugi antiaeri del carrer de Cadmo

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

L’Ajuntament de Rubí senyalitzarà properament el refugi antiaeri localitzat sota el carrer de Cadmo. Així ho ha donat a conèixer el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, a la darrera reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, que ha reunit una quinzena de persones entre representants polítics, membres d’entitats i professionals de la història.

L’any 2019, en el marc d’unes feines de manteniment de l’empresa SOREA (actual AGBAR), es van realitzar tres sondejos a diferents punts del carrer de Cadmo. En una d’aquestes perforacions, es va descobrir una volta de formigó que podia correspondre a la galeria de l’antic refugi antiaeri de l’Escardívol. Arran d’aquesta troballa, l’Ajuntament, a través del Museu Municipal Castell (MMUC), va impulsar una prospecció geofísica que va donar com a resultat la localització d’elements constructius o cavitats no atribuïbles a serveis actuals. Per poder confirmar que eren les restes d’un refugi, es va sol·licitar una autorització d’intervenció arqueològica entre els carrers de Terrassa i de Joaquim Blume, que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica que cobreix una galeria subterrània procedent de la nau nord del complex actual de l’Escardívol.

L’existència d’un refugi antiaeri en aquest espai ja es preveia i no resulta estranya. Durant el període de col·lectivització de la fàbrica, aquesta va deixar de produir teixits i va a passar a fer granades de morter del 81 Brand, fet que la va convertir en un objectiu potencial per a l’aviació franquista. La Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, ubicada al carrer de Cadmo, número 2, era l’encarregada d’elaborar aquesta munició. El fet que Rubí fos un municipi ben industrialitzat abans de la guerra i la seva ubicació a la reraguarda durant bona part de la guerra van propiciar la reconversió a la indústria bèl·lica.

A la reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, el regidor Jordi Arnaiz Moreno ha presentat el projecte de senyalització definitiu, que s’executarà properament gràcies a una inversió aprovada al maig. Aquest preveu la identificació del refugi a la superfície del carrer i la instal·lació d’un tòtem amb la informació històrica més rellevant.

En aquesta mateixa trobada, també s'han presentat les bases del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica, amb el lema La nostra memòria. Aquest guardó vol implicar els centres educatius de la ciutat perquè els treballs de recerca de l’alumnat, ja sigui de batxillerat o graus formatius, tractin sobre els efectes de la Guerra Civil i la posterior dictadura sobre els rubinencs i rubinenques.

El regidor de Memòria Democràtica ha agraït la participació registrada a la darrera reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, que ha servit per enriquir les propostes presentades. Arnaiz ha recordat que “fa anys que treballem en el projecte de senyalització del refugi i estem contents que es faci realitat”. També ha destacat la importància de la creació del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica, amb el qual “volem vetllar per protegir i difondre els drets democràtics que van defensar els nostres pares, mares, avis i àvies, i recollir les històries viscudes en un moment en què les dretes volen ocultar i maquillar tot el que va passar a la Guerra Civil, i les atrocitats que el franquisme i el feixisme van cometre contra la població civil. És més necessari que mai no oblidar, per no repetir els errors del passat”.

L'Ajuntament espera poder presentar la convocatòria del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica en les properes setmanes.

]]>

La Taula de la Memòria Democràtica aborda les properes línies de treball

Tue, 05 May 2026 11:20:33 +0200

La Taula de la Memòria Democràtica s’ha reunit aquest dimecres per tractar les pròximes línies de treball de l’Ajuntament de Rubí en aquest àmbit. A la trobada, també s’ha presentat el nou regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, que va prendre possessió del càrrec el passat mes de març.

El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz Moreno, ha agraït la presència i participació als i les membres de la taula i els ha encoratjat a treballar plegats: “És important que la Taula esdevingui un espai de treball i reflexió per posar en valor la memòria de totes les persones que van lluitar per les llibertats, i que en algun moment de la seva vida van ser represaliades. També és important tenir un pla de treball i uns objectius que ens marquin cap on volem anar”.

Entre els nous projectes de la regidoria de Memòria Democràtica, hi ha la senyalització del refugi antiaeri del carrer de Cadmo, pertanyent a l’antiga fàbrica de l’Escardívol. La construcció, datada entre el 1937 i el 1938, es va localitzar el 2019 en el marc d’una intervenció arqueològica a la calçada nord del carrer de Cadmo, entre els carrers de Terrassa i de Joaquim Blume, després que unes obres de manteniment haguessin revelat l’existència d’una galeria subterrània. Ara, la intenció de l’Ajuntament és donar a conèixer l’existència del refugi a la ciutadania mitjançant senyalització i integrar-lo en el relat local sobre la memòria democràtica.

A la reunió d’aquest dimecres, també s’ha plantejat la possibilitat d’impulsar un certamen que fomenti els treballs de recerca en Memòria Democràtica local. El regidor ha assenyalat que la intenció és estimular la recerca i l’interès entre els i les joves en aquest àmbit.

Els i les membres de la Taula de la Memòria Democràtica han conegut igualment la proposta carta de serveis de la regidoria i l’apartat creat a la pàgina web municipal per donar difusió a les polítiques municipals en aquest àmbit, així com a tots aquells temes vinculats amb la memòria democràtica a Rubí.

La Taula Local de la Memòria Democràtica és un espai participatiu que té per objectiu dignificar les víctimes i persones represaliades per la dictadura franquista, així com les persones que van patir la deportació i van ser víctimes del nazisme, i la recuperació de la memòria democràtica de la ciutat. Es va constituir el 2018, donant resposta a una moció aprovada per unanimitat al Ple Municipal.

Aquest òrgan de participació reuneix representants de tots els grups municipals i és obert a la participació d’entitats, associacions i organitzacions polítiques relacionades amb la temàtica, així com historiadors/es locals i personal tècnic de l’Arxiu i el Museu Municipal.

]]>