Sou a: Inici / La teva ciutat / Medi ambient / Qualitat ambiental / Contaminació olfactiva

Contaminació olfactiva

L’olor és una resposta sensorial que pot respondre a la percepció d’un o diversos compostos volàtils. Generalment a l’ambient són mescles de compostos. La percepció de l’olor és subjectiva i cada persona té el seu llindar de detecció. És rellevant tenir en compte que existeixen compostos amb un llindar de detecció olfactiu molt baix, que els fan difícilment identificables analíticament però sí que es reconeguin sensorialment.

L’olor es percep com un problema quan genera malestar a les persones, i aquest fet no implica, però tampoc exclou toxicitat. És un motiu de símptomes de desconfort que pot arribar a manifestar-se físicament (vòmits, marejos...). Existeixen força diferències entre les olors i els contaminants atmosfèrics tradicionals en termes de mètodes de mesura disponibles i facilitat de les mesures.

Per caracteritzar qualitativament una olor parlem de tipologies d’olor i de to hedònic (agradable/desagradable/ofensiu...).

Es pot entendre per contaminació odorífera la presència a l’atmosfera de molècules portadores d’olors desagradables que, per la seva natura, són susceptibles de causar molèsties.

Les característiques de l’olor fan complicat establir el mecanismes de regulació, identificació i mesurament. No hi ha un marc normatiu general que reguli la contaminació odorífera a Catalunya ni a Espanya. Hi ha regulacions parcials a diverses normes referents a prevenció i control ambiental de les activitats i a altres normes referides a la qualitat de l’aire i la protecció de l’atmosfera.

En els estudis d’impacte per olors, les molèsties causades per un mateix focus emissor habitualment són variables en funció de les diferents èpoques de l’any. L’impacte per olors bàsicament depèn de les operacions de la pròpia activitat generadora d’olor, de les condicions meteorològiques i topogràfiques de la zona i la localització dels receptors envers les activitats.

La contaminació odorífera s’evita mitjançant l’eliminació en els focus d’emissió amb tècniques físico-químiques i biològiques, que destrueixen les molècules odoríferes. El control es fa mitjançant anàlisi químic que determina la seva presència però no el resultat ambiental de la seva barreja. Aquest resultat ambiental es determina mitjançant l’olfactometria, tècnica sensorial que introdueix mesura i anàlisi dels paràmetres associats a l’olor.

 

ENLLAÇOS RELACIONATS

  • Compartir