Eleccions al Parlament Europeu 2024

El Parlament Europeu és l’única institució de la Unió Europea escollida per sufragi universal directe, i representa els interessos de la ciutadania. Juntament amb el Consell de la Unió Europea (que representa els Estats membres), elabora la legislació comunitària i vela pel bon funcionament democràtic de la resta d’institucions europees. 

Entre les funcions del Parlament Europeu figuren: 

• Aprovar el president o presidenta de la Comissió (un cop nomenat/da pel Consell), que lidera l’executiu europeu,  
• Aprovar els comissaris que proposi el president o presidenta de la Comissió. 
• Aprovar el pressupost de la Unió Europea 

El Parlament Europeu es renova mitjançant eleccions democràtiques que tenen lloc cada cinc anys, i en què participen els més de 450 milions de ciutadans europeus dels 27 Estats membres de la Unió. 

En les eleccions europees, els ciutadans dels països de la Unió Europea (UE) elegeixen els seus representants al Parlament Europeu (eurodiputats).

Els ciutadans de cada país voten a les candidatures que presenten les formacions politiques nacionals. Tanmateix, malgrat que les candidatures siguin d’àmbit nacional i no es puguin presentar candidatures per al conjunt de la Unió Europea, un cop escollits és habitual que els eurodiputats s’ajuntin en grups parlamentaris determinats en funció de la seva ideologia i famílies polítiques, i no en funció de la nacionalitat de cada eurodiputat.  

En aquest sentit, el Parlament Europeu no representa els interessos individuals dels 27 Estats membres de la Unió, sinó els dels ciutadans en el seu conjunt. 

A l'Estat espanyol (a candidatures presentades a l'Estat espanyol) poden votar: 

• Tots els ciutadans espanyols que siguin majors de 18 anys que resideixin: 
  • A l’Estat, mitjançant el vot presencial en urna o el vot per correu. En el cas residir a l'Estat espanyol i trobar-se de pas a l'estranger, es pot votar mitjançant el procediment de residents que es troben temporalment a l’estranger.
  • A l’estranger, mitjançant procediment de vot dels residents absents que viuen a l'estranger.
• Els nacionals dels altres Estats membres de la UE que resideixin a l’Estat espanyol, sempre i quan: 
  • Compleixin els mateixos requisits exigits als ciutadans espanyols.
  • No hagin estat privats de dret de sufragi al seu país d’origen.
  • Hagin manifestat la seva voluntat de votar a l’Estat (cosa que podien fer fins el 30  de gener passat). En cas de no haver manifestat la seva intenció de votar a l’Estat, és possible que puguin votar als seus països d’origen, en funció del que determinin les legislacions electorals respectives.

Els ciutadans espanyols residents absents que visquin de manera permanent (CERA) a qualsevol altre dels 26 Estats membres de la UE poden votar, si ho desitgen, als seus països d’acollida (a les candidatures presentades en el país d'acollida), sempre i quan: 

• Compleixin els requisits i les condicions previstes per les legislacions electorals respectives.
• Renunciïn a votar a l’Estat espanyol.

Poden ser candidats a les eleccions tots els nacionals de la Unió Europea que complexin els requisits establerts per la legislació electoral del país on es vulguin presentar. En aquest sentit: 

• Qualsevol ciutadà europeu, al marge de la seva nacionalitat, pot integrar les llistes electorals que presentin les formacions polítiques a l’Estat espanyol, sempre i quan:  
  • Sigui major de 18 anys 
  • No estigui incurs en cap causa d’inelegibilitat 
  • Si és estranger comunitari, no ha d’haver estat privat de dret de sufragi al seu país d’origen 
• Qualsevol ciutadà espanyol pot presentar-se com a candidat a la resta d’Estats membres de la Unió, en les mateixes condicions que els nacionals de l’Estat membre en qüestió.  

A l’Estat espanyol, per presentar candidatura a les eleccions al Parlament Europeu, els partits, coalicions, federacions i agrupacions d’electors/es necessiten acreditar les signatures de 15.000 electors o electores. Cap elector o electora pot donar la signatura per a la presentació de més d’una candidatures.

Tanmateix, els partits, federacions i coalicions poden substituir el requisit anterior per les signatures de 50 càrrecs electes de l’Estat espanyol. Cap electe pot donar al seva signatura per a la presentació de més d’una candidatures.

En total, el Parlament Europeu comptarà amb 716 eurodiputats, 11 més que el Parlament de la passada legislatura que, tot i començar amb 751 eurodiputats, va veure reduït el nombre d’escons a 705 arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, l’any 2020. L’increment d’aquest any, fins als 716 escons, és degut als canvis demogràfics succeïts al llarg dels darrers anys. 

Dels 716 eurodiputats, l’Estat espanyol n’escollirà 61, enlloc dels 54 de les darreres eleccions europees. Això s’explica tant per l’increment prèviament esmentat com per l’absència del Regne Unit, atès que la sortida d’aquest país va resultar en un nou repartiment dels escons del Parlament Europeu.  

Els diputats i diputades al Parlament Europeu són escollits d’acord amb els sistemes electorals de cada país, però han de respectar uns principis comuns establerts per la legislació de la Unió com el dret de sufragi actiu i passiu dels no nacionals, sufragi universal directe, regla de la proporcionalitat, igualtat entre homes i dones, vot secret i mandat de cinc anys renovable.

En el cas de l'Estat espanyol, aquestes normes generals es completen amb:

• L’existència d’una circumscripció electoral única.
• Les formacions polítiques que presenten candidatures ho fan mitjançant una llista única i comuna a tot el territori de l’Estat espanyol.
• La no aplicació de llindar electoral.
• Un sistema de repartiment electoral basat en la Llei d’Hondt.

A les darreres eleccions europees, els resultats obtinguts per les formacions polítiques de l’Estat espanyol van ser els següents: 

• Partit Socialista Obrer Espanyol: 20 escons (32,86%) 
• Partit Popular: 12 escons (20,15%) 
• Ciutadans – Partit de la Ciutadania: 7 escons (12,18%) 
• Unides Podem Canviar Europa: 6 escons (10,07%) 
• VOX: 3 escons (6,21%) 
• Ara Repúbliques: 3 escons (5,58%) 
• Lliures per Europa: 2 escons (4,54%)  
• Coalició per una Europa Solidària: 1 escó (2,82%) 

Podeu trobar més informació sobre els resultats electorals de les eleccions europees de 2019 Catalunya https://eleccions.gencat.cat/ca/resultats-i-eleccions-anteriors/resultats-electorals/#/dades?tipusProces=E&proces=E20191#dades.