Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Una exposició sobre l’Ateneu enceta els actes commemoratius del centenari d’aquest equipament Es creu que l’edifici, que va ser la torre del pagès rubinenc emigrat a Xile Climent Riba, és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill Parellada. https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

Una exposició sobre l’Ateneu enceta els actes commemoratius del centenari d’aquest equipament

Es creu que l’edifici, que va ser la torre del pagès rubinenc emigrat a Xile Climent Riba, és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill Parellada.
El proper dijous, 28 de febrer, s’inicien els actes commemoratius del centenari de l’edifici de l'Ateneu Municipal. El mateix dijous s’inaugurarà l’exposició “100 anys de Torre Riba a Torre Ezpeleta: l’Ateneu”, que es podrà visitar fins el 27 d’abril. Aquesta mostra permetrà conèixer l’abans i el després d’aquest emblemàtic equipament.

També s'instal·laran, a les principals estances de l'equipament, uns codis QR que explicaran què havien estat anteriorment.

En el marc dels actes commemoratius del centenari de l’Ateneu també hi ha previst, el dijous 7 de març, la conferència “El Modernisme i Muncunill, arquitecte de l’Ateneu”. La xerrada anirà a càrrec de la catedràtica d'història de l’art de l'UB Mireia Freixa, que parlarà de l’arquitectura modernista a Catalunya i a Rubí, fent especial menció a l’obra de Lluís Muncunill, arquitecte municipal durant el període de 1892 – 1925 i autor de l'edifici de l'Ateneu. La conferència s’iniciarà a les 19:30h.

Història de l’Ateneu
L’edifici que actualment acull l’Ateneu va ser la torre de Climent Riba, un pagès rubinenc emigrat a Xile que es va enriquir amb el comerç de guano. L’edifici es va acabar de construir el 1912 pels manobres rubinencs Francesc Rovira i Màrius Marcel. Malgrat que l’Ajuntament no disposa de documents que ho acreditin, es creu que l’arquitecte va ser Lluís Muncunill Parellada, arquitecte municipal de Rubí entre els anys 1892 i 1925. De fet, si es fa un estudi comparatiu amb altres obres d’aquest arquitecte, es poden veure clars punts en comú, com la casa Escudé (1905) o la casa Galí, ambdues de Terrassa.

L’actual construcció, ubicada al c/ Xile, posseeix un estil colonial. Consta d’un cos polièdric amb soterrani, planta i primer pis cobert per un terrat, amb la torrassa o miranda a una cantonada, coronada per una teuladeta a quatre vertents. Grans finestrals i balcons que es distribueixen per les quatre façanes i uns jardins que en principi eren vinyes envolten el conjunt.

L’edifici té un acabat exterior lliscat i pintat i presenta moltes influències gaudinianes, les més importants de les quals són els coronaments de les dues pilastres que delimiten l’entrada principal que està a nivell de carrer. Estan construïts per rajoles trossejades, a l’estil de la famosa barana de la plaça del Parc Güell de Barcelona. Un altre element típic modernista és que a l’interior de la torre Riba o Ezpeleta podem veure com les parets segueixen línies corbes, com la Pedrera o casa Milà, també obra de Gaudí. Altres elements típics del modernisme són les decoracions pintades que encara es troben a les estances. Es tracta d’un dels pocs edificis de Rubí que ha conservat les pintures interiors d’aquest estil, ja que a les veïnes torres de la Plana de Can Bertran pràcticament són absents. Un altre element interessant són els vitralls de colors de les finestres de la torrassa. I no poden mancar, en una obra de marcat caràcter modernista, els treballs de ferro forjat a les baranes dels balcons i de les finestres del pis superior. Alguns dels mobles de la casa d’estil genuïnament modernista es conserven al Museu Municipal Castell (MMUC).

Obres de millora
L’any 2010 es van dur a terme unes obres de millora a l’Ateneu. Una primera fase va consistir en treballs de pintura tant exterior com interior, així com reparació d’esquerdes i fissures. Aquests treballs de pintura van permetre restaurar també les sanefes originals interiors. La reparació del badalot, la supressió de barreres arquitectòniques al bany i la reparació i substitució de fusteries van formar part de la segona fase de les obres. Els treballs van finalitzar amb la reparació de les instal·lacions d’electricitat, fontaneria i climatització, entre d’altres, per adequar-les a la normativa vigent. Per adequar l’edifici es va fer una inversió de prop de 100.000 euros.