L’Ajuntament reconverteix els pisos de protecció oficial en habitatges socials
Els inquilins assumeixen una renda de lloguer que no supera el 30% dels ingressos de la unitat de convivència
L’Ajuntament de Rubí fa un pas més per abordar la problemàtica de l’habitatge a la ciutat. El Consistori ha decidit reconvertir els 83 pisos de protecció oficial gestionats per l’Oficina Local d’Habitatge en vivendes socials. A mesura que aquests pisos es vagin buidant, ja sigui perquè finalitzin els contractes de lloguer subscrits o perquè els inquilins deixin el pis que els va ser assignat per sorteig, aquestes vivendes passaran a ser ocupades per rubinencs amb necessitats socials. També es pot donar el cas que, com a conseqüència d’una variació de les circumstàncies econòmiques de la família, se’ls reconverteixi el contracte de lloguer de protecció oficial en un d’habitatge social.
L’objectiu dels habitatges de protecció oficial ha estat afavorir que els ciutadans amb rendes més baixes poguessin llogar pisos dignes a uns preus més assequibles que en el mercat lliure. Davant la greu situació de moltes famílies del municipi, que acudeixen als Serveis Socials i a l’Oficina Local d’Habitatge amb una gran problemàtica d’accés a la vivenda i en risc d’exclusió social, així com la dificultat de molts llogaters per fer front a les quotes de lloguer, l’Ajuntament ha replantejat el parc de protecció oficial del municipi.
Fins ara, a la ciutat hi havia un total de 63 habitatges socials i 3 pisos d’emergència, a banda dels 83 de protecció oficial. Des de principis d’any un total de 24 pisos de protecció oficial s’han reconvertit en habitatges socials i s’han fet nous contractes en 6 pisos socials més. Així, actualment hi ha un centenar d’habitatges socials vigents, una xifra que anirà augmentant a mesura que la resta de vivendes de protecció oficial quedin buides i puguin ser reocupades.
Per fer viable aquesta reconversió, s’ha aprovat una partida pressupostària en el marc del Pla de mesures anticrisi 2014, gestionada per Serveis Socials. L’objectiu d’aquesta mesura és poder proporcionar un habitatge digne al sector de població que no pot accedir a una vivenda del mercat privat, de protecció oficial ni de la Xarxa de mediació.
El llogater assumeix una renda de lloguer que no supera el 30% dels ingressos de la unitat de convivència. L’adjudicació d’habitatges socials es fa d’acord amb uns barems de puntuació, que valoren els ingressos de la unitat familiar (de 0 a 8 punts), l’estructura familiar (de 0,5 a 3 punts), el suport familiar de què disposa la família (de 0 a 2 punts), les necessitats d’habitatge (de 1 a 5 punts), la situació de salut dels membres de la família (de 0 a 5 punts) i el pla de treball que s’estableix amb Serveis Socials (de 1 a 4 punts).
Paral·lelament, a banda d’aquest ajut per poder pagar un lloguer assumible segons els ingressos de cada família, Serveis Socials té estructurades tota una sèrie de mesures de suport a la ciutadania per tal d’atendre situacions d’urgència, mantenir i/o facilitar l’accés a l’habitatge i ajudar a mantenir els subministraments bàsics.
Durant l’any 2013, l’Oficina Local d’Habitatge va atendre 24.450 consultes presencials i telefòniques relacionades amb l’habitatge, el que suposa un important increment respecte l’any 2008, quan la xifra es va situar al voltant de les 8.000.
Reunió de la Taula especial de desnonaments
Aquesta informació s’ha donat a conèixer en el marc de la Taula especial de desnonaments, celebrada aquest dijous. Durant la reunió també s’ha explicat als representants de les diverses entitats socials que han assistit a la trobada que l’Ajuntament ja ha iniciat les inspeccions per detectar els pisos propietat d’entitats financeres que fa més de dos anys que estan buits. Recordem que, a principis d’any, l’alcaldessa Carme García va enviar una carta a prop d’una vintena d’entitats bancàries per instar-les a posar a lloguer els seus pisos buits i anunciar-los la seva intenció de sancionar aquelles que no ho fessin.
Durant la Taula especial de desnonaments també s’ha explicat als assistents que l’Ajuntament està treballant intensament amb SOREA, l’empresa que subministra l’aigua a la ciutat, per tal de trobar solucions als talls de subministrament causats per la impossibilitat de pagar els rebuts.
L’objectiu dels habitatges de protecció oficial ha estat afavorir que els ciutadans amb rendes més baixes poguessin llogar pisos dignes a uns preus més assequibles que en el mercat lliure. Davant la greu situació de moltes famílies del municipi, que acudeixen als Serveis Socials i a l’Oficina Local d’Habitatge amb una gran problemàtica d’accés a la vivenda i en risc d’exclusió social, així com la dificultat de molts llogaters per fer front a les quotes de lloguer, l’Ajuntament ha replantejat el parc de protecció oficial del municipi.
Fins ara, a la ciutat hi havia un total de 63 habitatges socials i 3 pisos d’emergència, a banda dels 83 de protecció oficial. Des de principis d’any un total de 24 pisos de protecció oficial s’han reconvertit en habitatges socials i s’han fet nous contractes en 6 pisos socials més. Així, actualment hi ha un centenar d’habitatges socials vigents, una xifra que anirà augmentant a mesura que la resta de vivendes de protecció oficial quedin buides i puguin ser reocupades.
Per fer viable aquesta reconversió, s’ha aprovat una partida pressupostària en el marc del Pla de mesures anticrisi 2014, gestionada per Serveis Socials. L’objectiu d’aquesta mesura és poder proporcionar un habitatge digne al sector de població que no pot accedir a una vivenda del mercat privat, de protecció oficial ni de la Xarxa de mediació.
El llogater assumeix una renda de lloguer que no supera el 30% dels ingressos de la unitat de convivència. L’adjudicació d’habitatges socials es fa d’acord amb uns barems de puntuació, que valoren els ingressos de la unitat familiar (de 0 a 8 punts), l’estructura familiar (de 0,5 a 3 punts), el suport familiar de què disposa la família (de 0 a 2 punts), les necessitats d’habitatge (de 1 a 5 punts), la situació de salut dels membres de la família (de 0 a 5 punts) i el pla de treball que s’estableix amb Serveis Socials (de 1 a 4 punts).
Paral·lelament, a banda d’aquest ajut per poder pagar un lloguer assumible segons els ingressos de cada família, Serveis Socials té estructurades tota una sèrie de mesures de suport a la ciutadania per tal d’atendre situacions d’urgència, mantenir i/o facilitar l’accés a l’habitatge i ajudar a mantenir els subministraments bàsics.
Durant l’any 2013, l’Oficina Local d’Habitatge va atendre 24.450 consultes presencials i telefòniques relacionades amb l’habitatge, el que suposa un important increment respecte l’any 2008, quan la xifra es va situar al voltant de les 8.000.
Reunió de la Taula especial de desnonaments
Aquesta informació s’ha donat a conèixer en el marc de la Taula especial de desnonaments, celebrada aquest dijous. Durant la reunió també s’ha explicat als representants de les diverses entitats socials que han assistit a la trobada que l’Ajuntament ja ha iniciat les inspeccions per detectar els pisos propietat d’entitats financeres que fa més de dos anys que estan buits. Recordem que, a principis d’any, l’alcaldessa Carme García va enviar una carta a prop d’una vintena d’entitats bancàries per instar-les a posar a lloguer els seus pisos buits i anunciar-los la seva intenció de sancionar aquelles que no ho fessin.
Durant la Taula especial de desnonaments també s’ha explicat als assistents que l’Ajuntament està treballant intensament amb SOREA, l’empresa que subministra l’aigua a la ciutat, per tal de trobar solucions als talls de subministrament causats per la impossibilitat de pagar els rebuts.