Es posa en marxa una nova campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Rubí
La població més sensible a aquest contaminant són les persones amb problemes respiratoris, la gent gran i els infants
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, amb la col·laboració de diversos municipis de Catalunya, entre ells el de Rubí, intensifica el control dels nivells d’ozó troposfèric entre els mesos de maig i setembre mitjançant la Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya. Aquesta és l’època de l’any en què les condicions meteorològiques (alta radiació solar, temperatures elevades, etc.) afavoreixen la formació d’aquest gas i, per tant, quan es poden superar els nivells establerts.
L'ozó és un gas incolor molt reactiu, invisible i d'olor agradable. Es troba de manera natural a l'atmosfera. La seva concentració és màxima a uns 20 km d'altura, dins de l'estratosfera. És l'anomenada capa d'ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. D'altra banda, l'ozó també es troba a la troposfera, la capa de l'atmosfera més propera a la superfície terrestre. Aquest és l’anomenat ozó troposfèric, que pot ser d’origen natural, per exemple, el format a partir de compostos orgànics volàtils alliberats pels processos de fermentació i les activitats volcàniques o el que es forma en les descàrregues elèctriques d’una tempesta; o produït per l’ésser humà, especialment per les emissions del trànsit i la indústria.
La legislació estableix, com a valors orientatius per prevenir possibles efectes de l’ozó, uns llindars que es recomana no superar. Quan se sobrepassa el llindar d’informació (180 µg/m3 en 1 hora) o el llindar d’alerta (240 µg/m3 durant 1 hora) establerts s’informa a la població i a diversos organismes i entitats d’aquesta superació per tal que puguin adoptar mesures preventives de protecció.
Efectes de l'ozó troposfèric
En funció de la concentració d’ozó i de la durada de l'episodi, aquest gas pot causar diferents efectes sobre la salut, com ara tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries (efecte “gola seca”), disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar i símptomes de malestar general: cansament, mal de cap, decaiguda...
Cal tenir en compte que aquests símptomes també poden tenir altres causes i que, difícilment, es poden distingir de les pertorbacions generals de l'estat de la salut. D'altra banda, la sensibilitat a l'ozó pot variar molt de persona a persona. Allò que és nociu per a una persona pot no tenir cap efecte sobre una altra, cosa que no permet distingir, de manera clara, els grups de risc especials. Tanmateix, les persones que, a priori, podrien resultar més afectades són els malalts de cor i de pulmó i, en segon lloc, els nens, la resta de malalts i la gent gran.
Com a sistema de prevenció, cal evitar fer esforços corporals a l'aire lliure que no siguin usuals, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període comprès entre les 10h i les 16h (hora solar), quan els nivells d'ozó són més alts.
L'ozó és un gas incolor molt reactiu, invisible i d'olor agradable. Es troba de manera natural a l'atmosfera. La seva concentració és màxima a uns 20 km d'altura, dins de l'estratosfera. És l'anomenada capa d'ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. D'altra banda, l'ozó també es troba a la troposfera, la capa de l'atmosfera més propera a la superfície terrestre. Aquest és l’anomenat ozó troposfèric, que pot ser d’origen natural, per exemple, el format a partir de compostos orgànics volàtils alliberats pels processos de fermentació i les activitats volcàniques o el que es forma en les descàrregues elèctriques d’una tempesta; o produït per l’ésser humà, especialment per les emissions del trànsit i la indústria.
La legislació estableix, com a valors orientatius per prevenir possibles efectes de l’ozó, uns llindars que es recomana no superar. Quan se sobrepassa el llindar d’informació (180 µg/m3 en 1 hora) o el llindar d’alerta (240 µg/m3 durant 1 hora) establerts s’informa a la població i a diversos organismes i entitats d’aquesta superació per tal que puguin adoptar mesures preventives de protecció.
Efectes de l'ozó troposfèric
En funció de la concentració d’ozó i de la durada de l'episodi, aquest gas pot causar diferents efectes sobre la salut, com ara tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries (efecte “gola seca”), disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar i símptomes de malestar general: cansament, mal de cap, decaiguda...
Cal tenir en compte que aquests símptomes també poden tenir altres causes i que, difícilment, es poden distingir de les pertorbacions generals de l'estat de la salut. D'altra banda, la sensibilitat a l'ozó pot variar molt de persona a persona. Allò que és nociu per a una persona pot no tenir cap efecte sobre una altra, cosa que no permet distingir, de manera clara, els grups de risc especials. Tanmateix, les persones que, a priori, podrien resultar més afectades són els malalts de cor i de pulmó i, en segon lloc, els nens, la resta de malalts i la gent gran.
Com a sistema de prevenció, cal evitar fer esforços corporals a l'aire lliure que no siguin usuals, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període comprès entre les 10h i les 16h (hora solar), quan els nivells d'ozó són més alts.