Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El ple aprova, de manera inicial, el Pla Bàsic d’Emergència Municipal de Rubí Durant la sessió plenària es van presentar diverses mocions relacionades amb l’afectació de les retallades a la ciutat. https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

El ple aprova, de manera inicial, el Pla Bàsic d’Emergència Municipal de Rubí

Durant la sessió plenària es van presentar diverses mocions relacionades amb l’afectació de les retallades a la ciutat.
El ple ha aprovat per unanimitat, i de manera inicial, el Pla Bàsic d’Emergència Municipal de Rubí. Es tracta d’un document que s’utilitza a nivell municipal per gestionar les emergències associades a riscos que no disposen d’un pla municipal propi (especial o específic). Aquests plans són homòlegs al Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), amb el qual s’han de coordinar.

Cada risc requereix una metodologia tècnico-específica concreta per ser estudiat, avaluat i tractat. Els denominats “riscos especials” són aquells per als quals hi ha una planificació d’emergències a nivell autonòmic, és a dir, aquells per als quals la Generalitat de Catalunya ha aprovat el corresponent pla especial de protecció civil. Els “riscos específics”, en canvi, són aquells que poden afectar el municipi i per als quals no hi ha un pla especial de la Generalitat elaborat.

El Pla Bàsic d’Emergència Municipal de Rubí posa de manifest quins són els riscos que poden afectar la ciutat. Pel que fa als riscos especials, destaca els incendis forestals, les inundacions, les nevades i el transport de mercaderies perilloses, entre d’altres. Pel que fa als riscos específics, esmenta el risc de col·lapses, el de tempestes de fort aparellatge elèctric i vent, el de contaminació del sòl per substàncies perilloses abocades o abandonades massivament, el risc de contaminació de cursos fluvials, d’infeccions o intoxicacions massives, de forts vents, d’onada de calor, d’incidència greu en el subministrament de serveis bàsics i les emergències en zones de pública concurrència, així com els actes de foc (espectacles pirotècnics, correfocs, fogueres), els actes festius i multitudinaris al carrer (Festa Major, Carnestoltes, etc.) i els mercats, fires i exposicions a la via pública.

Existeixen 3 nivells d’activació del pla: pre-alerta, alerta i emergència:

- Situació d’anormalitat o de risc potencial, que no tingui prou gravetat (pre-alerta)
- Indicis o previsió de fenòmens que podrien desencadenar una activació del pla més endavant, respecte els quals hi ha certa incertesa (pre-alerta)
- Previsió de risc important a curt termini (alerta)
- Accident o situació d’emergència sense afectació a la població (alerta)
- Emergència de petites dimensions que pot ser controlada amb els mitjans habituals i que no comporta perill per a persones i béns (alerta)
- Pànic, desordre ciutadà per amenaça de risc (alerta)
- Situació de risc important per al medi ambient (emergència)
- Situació de risc afectant a la població (emergència)

La direcció del pla recau en la figura de l’alcaldessa, podent ser substituïda pel cap de Protecció Civil de la ciutat. Entre les seves funcions destaca declarar la pre-alerta, l’activació i desactivació del pla i informar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT); convocar el Comitè Municipal d’Emergències; constituir i exercir la direcció del Centre de Coordinació Operativa Local (CECOPAL); analitzar i valorar la situació; determinar els elements vulnerables, decidir –juntament amb el Comitè Municipal d’Emergències– les actuacions més adients per fer front a l’emergència i aplicar les mesures de protecció a la població (avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient, entre d’altres.

El Comitè Municipal d’Emergències està format pel director del pla, el consell assessor (integrat per responsables de les àrees de seguretat, salut pública, manteniment urbà, brigada d’obres i serveis socials –acollida–) i el gabinet d’informació.

Després que el pla hagi estat aprovat de manera inicial, ara els diferents grups municipals disposen d’un termini de 30 dies hàbils (des de la seva publicació al BOPB) per poder presentar al·legacions al document. Passat aquest període, l’aprovació del pla serà definitiva.

Festes locals
Durant la sessió ordinària corresponent al mes de setembre, el plenari també ha aprovat el calendari de festes locals de la ciutat per al 2012, establint com a dies festius el 28 de maig (Pasqua Granada i Festa dels Xatos) i el 29 de juny (Festa Major de Sant Pere).

Mocions
En l’apartat de les mocions, els diferents grups municipals n’havien presentat un total de nou, cinc de les quals han estat retirades. A més, se n’ha afegit una altra sobre la millora de la mobilitat entre Rubí i l’Hospital de Terrassa, que ha estat presentada per Junta de Portaveus.

La moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) sobre la Renda Mínima d’Inserció (RMI) ha estat aprovada amb els vots en contra de Convergència i Unió (CiU) i les abstencions del Partit Popular (PP). La moció reclama que s’insti el Govern de la Generalitat a fer el pagament urgent a aquelles persones que avui encara no han rebut la seva prestació, tot i complir els requisits vigents del PIRMI, i que aquest pagament sigui sempre per transferència bancària. El text també sol·licita a la Generalitat que suspengui el Decret de Desplegament de la Llei de la Renda Mínima d’Inserció fins a poder arribar a una proposta de major consens.

La tinent d’alcalde i regidora de l’àrea de Cohesió Social i Serveis a les Persones, Ana Maria Martínez, ha explicat als membres del plenari que “a Rubí no s’ha detectat cap cas de frau en el cobrament de la RMI. Les persones que han deixat o que deixaran de cobrar aquesta prestació en un futur immediat són aquelles que s’han vist afectades per la modificació dels criteris que ha aplicat el Govern de la Generalitat”. Segons la regidora, en els primers 20 dies del mes de setembre, el Servei de Primera Acollida del consistori ha atès 25 persones (caps de família) que no podran acollir-se a la RMI, ni total ni parcialment, i que no tindran dret a rebre cap prestació de cobertura de la seva situació de desocupació. Aquesta dada i el gran volum de població que s’atén diàriament en aquest servei fan pensar que a finals d’any hi haurà 150 noves famílies que es quedaran sense cap mena de cobertura.

Paral·lelament, resten pendents d’aprovació per l’òrgan tècnic de la Generalitat un total de 54 sol·licituds tramitades en els darrers mesos, a les quals s’hi han d’afegir 17 sol·licituds més que, malgrat que estan aprovades des del març, encara no han cobrat. D’aquestes 71 sol·licituds, s’estima que, un cop aplicats els nous criteris, 42 seran desestimades.

D’altra banda, la Generalitat té la intenció de revisar la totalitat de les actuals RMI, sotmetent l’anàlisi de les prestacions als nous criteris d’accés. La conseqüència d’aquest procés serà la desestimació d’aquelles famílies que es considera que no tenen una problemàtica social afegida, sinó que només pateixen una problemàtica de tipus econòmic. El consistori ha fet una previsió i estima que un 15% de les famílies (una cinquantena) es quedaran sense la prestació.

Per tant, si es calcula un promig de 4 membres per família, es podria arribar a les 1.000 persones que s’afegirien al volum de ciutadans sense cobertura total o parcial.

Pel que fa a la resta de mocions debatudes, totes han estat aprovades. La moció en suport a l’escola catalana, que presentava CiU i ERC i a la qual també s’hi ha afegit el PSC, ICV-EUiA i ACR, ha estat aprovada amb els únics vots en contra del PP. La presentada per ICV-EUiA per rebutjar les retallades del departament d’Educació ha estat aprovada amb els únics vots en contra de CiU. I la moció per donar suport al Correllengua 2011, que havia formulat ERC, ha rebut el suport de tots els grups, excepte del PP, que hi ha votat en contra.