El Celler de Rubí, un nou equipament de referència en el món del vi
L'espai també acollirà una programació cultural de qualitat
Fer del Celler un equipament de referència en el món del vi en reconeixement al seu passat vitivinícola i amb vista a donar-li una projecció exterior en aquest camp és l’objectiu de la proposta de model de gestió que aquest divendres ha presentat l’equip de govern a la resta de forces polítiques de la ciutat.
El consistori confia que, amb aquest model, el Celler esdevingui, a més d’un equipament arquitectònicament singular, un referent en el món del vi que també reflecteixi la seva tradició cooperativista, un fet que permetria integrar aquest espai municipal en els principals circuits i rutes turístiques relacionades amb la viticultura. Però, sobretot, la intenció de l’equip de govern és que, un cop remodelat, el Celler es converteixi un punt de referència per a la població rubinenca.
Per tal d’aconseguir aquests objectius, l’Ajuntament de Rubí proposa un model de gestió que integri un operador extern especialitzat. Segons el consistori, només d’aquesta manera es pot donar resposta a l’alt grau d’especialització en el món del vi que requereixen els objectius marcats. Així, el model de gestió proposat permetria optimitzar recursos i alhora presentar una oferta especialitzada d’activitats que pogués tenir un ampli ressò exterior en col·laboració amb altres cellers, productors, enòlegs i experts del vi de Catalunya i del conjunt de l’Estat. Paral·lelament, tot aquest coneixement relacionat amb el món del vi es traslladaria al conjunt de la ciutadania mitjançant una agenda cultural de qualitat i l’obertura al públic de l’equipament.
L’operador extern hauria de complir amb tot un seguit de requisits, com ara garantir un horari mínim d’obertura al públic, dinamitzar l’equipament a través d’una agenda d’activitats d’alta qualitat que respongui a les necessitats de la població rubinenca i a les inquietuds d’un sector especialitzat, promoure a través de la participació el contacte amb les xarxes d’equipaments del món del vi, la reserva d’espais interiors i exteriors, l’oferta complementària tant del servei de restauració com l’espai comercial i, per últim, el manteniment general de l’edifici. Per tal d’assegurar un correcte servei, l’Ajuntament ha proposat la creació d’un espai de relació permanent que tractarà qüestions que puguin sorgir de la gestió i explotació del Celler.
Sobre el consistori recaurà el pes principal del programa d’activitats dirigit a la ciutadania, deixant només a l’operador extern aquelles tasques vinculades amb l’especialització relacionada amb el món del vi, degut al seu coneixement profund del sector. Per aquesta raó, l’Ajuntament serà el responsable d’oferir una programació cultural de qualitat, oberta a la ciutadania, que englobi diferents formats, amb una especial mirada a la tradició que conserven les parets d’aquest equipament, però també permetent l’entrada de nous i atrevits formats culturals. Paral·lelament es buscaran dinàmiques de col·laboració amb altres equipaments similars d’arreu de Catalunya.
Distribució d’espais
La proposta de model de gestió presentada per l’equip de govern identifica els diferents espais d’ús del Celler: nau lateral, edifici d’accés (planta 1), nau principal (planta 0) i nau principal (planta -1). A tots aquests espais interns se suma la zona externa que envolta l’equipament.
La nau lateral té una superfície de 339m2. A causa de la seva història, així com de les seves característiques, l’espai es vol vincular al món associatiu rubinenc mitjançant una explotació pública. Així, acolliria activitats pròpies de les arts escèniques, com a teatre i auditori, a banda de funcionar com a sala de conferències, d’art o cinematografia. Aquest espai contempla petites àrees de servei o magatzem.
L’edifici d’accés (planta 1) té una superfície de 407m2. Aquest espai es considera adequat per a l’explotació privada d’activitats comercials, bar, restaurant i celebracions de grups tancats.
La nau principal (planta 0) té una superfície de 625m2. Per aquest espai, que alberga les tines de vi originals de l’edifici, es proposa un règim d’explotació mixt público-privat.
Seria el mateix cas de la nau principal (planta -1), amb una superfície de 365m2. Aquest planta soterrània de parets còncaves també tindria un règim d’explotació público-privat. En aquests dos espais, la part d’activitat pública podria incloure exposicions temporals relacionades amb el vi o l’arquitectura, conferències, presentacions de llibres, audicions, audiovisuals i actes institucionals. La part d’activitat privada es limitaria a esdeveniments subjectes a l’ordenança fiscal de l’equipament.
El consistori confia que, amb aquest model, el Celler esdevingui, a més d’un equipament arquitectònicament singular, un referent en el món del vi que també reflecteixi la seva tradició cooperativista, un fet que permetria integrar aquest espai municipal en els principals circuits i rutes turístiques relacionades amb la viticultura. Però, sobretot, la intenció de l’equip de govern és que, un cop remodelat, el Celler es converteixi un punt de referència per a la població rubinenca.
Per tal d’aconseguir aquests objectius, l’Ajuntament de Rubí proposa un model de gestió que integri un operador extern especialitzat. Segons el consistori, només d’aquesta manera es pot donar resposta a l’alt grau d’especialització en el món del vi que requereixen els objectius marcats. Així, el model de gestió proposat permetria optimitzar recursos i alhora presentar una oferta especialitzada d’activitats que pogués tenir un ampli ressò exterior en col·laboració amb altres cellers, productors, enòlegs i experts del vi de Catalunya i del conjunt de l’Estat. Paral·lelament, tot aquest coneixement relacionat amb el món del vi es traslladaria al conjunt de la ciutadania mitjançant una agenda cultural de qualitat i l’obertura al públic de l’equipament.
L’operador extern hauria de complir amb tot un seguit de requisits, com ara garantir un horari mínim d’obertura al públic, dinamitzar l’equipament a través d’una agenda d’activitats d’alta qualitat que respongui a les necessitats de la població rubinenca i a les inquietuds d’un sector especialitzat, promoure a través de la participació el contacte amb les xarxes d’equipaments del món del vi, la reserva d’espais interiors i exteriors, l’oferta complementària tant del servei de restauració com l’espai comercial i, per últim, el manteniment general de l’edifici. Per tal d’assegurar un correcte servei, l’Ajuntament ha proposat la creació d’un espai de relació permanent que tractarà qüestions que puguin sorgir de la gestió i explotació del Celler.
Sobre el consistori recaurà el pes principal del programa d’activitats dirigit a la ciutadania, deixant només a l’operador extern aquelles tasques vinculades amb l’especialització relacionada amb el món del vi, degut al seu coneixement profund del sector. Per aquesta raó, l’Ajuntament serà el responsable d’oferir una programació cultural de qualitat, oberta a la ciutadania, que englobi diferents formats, amb una especial mirada a la tradició que conserven les parets d’aquest equipament, però també permetent l’entrada de nous i atrevits formats culturals. Paral·lelament es buscaran dinàmiques de col·laboració amb altres equipaments similars d’arreu de Catalunya.
Distribució d’espais
La proposta de model de gestió presentada per l’equip de govern identifica els diferents espais d’ús del Celler: nau lateral, edifici d’accés (planta 1), nau principal (planta 0) i nau principal (planta -1). A tots aquests espais interns se suma la zona externa que envolta l’equipament.
La nau lateral té una superfície de 339m2. A causa de la seva història, així com de les seves característiques, l’espai es vol vincular al món associatiu rubinenc mitjançant una explotació pública. Així, acolliria activitats pròpies de les arts escèniques, com a teatre i auditori, a banda de funcionar com a sala de conferències, d’art o cinematografia. Aquest espai contempla petites àrees de servei o magatzem.
L’edifici d’accés (planta 1) té una superfície de 407m2. Aquest espai es considera adequat per a l’explotació privada d’activitats comercials, bar, restaurant i celebracions de grups tancats.
La nau principal (planta 0) té una superfície de 625m2. Per aquest espai, que alberga les tines de vi originals de l’edifici, es proposa un règim d’explotació mixt público-privat.
Seria el mateix cas de la nau principal (planta -1), amb una superfície de 365m2. Aquest planta soterrània de parets còncaves també tindria un règim d’explotació público-privat. En aquests dos espais, la part d’activitat pública podria incloure exposicions temporals relacionades amb el vi o l’arquitectura, conferències, presentacions de llibres, audicions, audiovisuals i actes institucionals. La part d’activitat privada es limitaria a esdeveniments subjectes a l’ordenança fiscal de l’equipament.