Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Celler Cooperatiu de Rubí obre les portes per acollir la final dels Premis Vinari, el concurs dels vins catalans Després de la seva rehabilitació, que ha durat 4 anys, aquest edifici es convertirà en un nou centre sociocultural per a la ciutadania. https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

El Celler Cooperatiu de Rubí obre les portes per acollir la final dels Premis Vinari, el concurs dels vins catalans

Després de la seva rehabilitació, que ha durat 4 anys, aquest edifici es convertirà en un nou centre sociocultural per a la ciutadania.
El tast final dels Premis Vinari, el concurs de vins de Catalunya, ha estat l’acte d’obertura del Celler Cooperatiu de Rubí, després de les obres de rehabilitació que han tornat a aquest edifici l’aspecte original després de quatre anys, amb una activitat relacionada amb la seva història que, a més, escollirà els millors vins catalans per primera vegada. La final, en què han participat trenta tastadors professionals, ha permet escollir-ne els millors entre els dos-cents vins classificats pels Premis Vinari, que rebran 9 guardons per a cadascuna de les 12 categories en que estan classificats aquests vins. També els millors vins procedents de la producció ecològica tindran els seus guanyadors, que es lliuraran durant la Gala dels Premis Vinari que se celebrarà a Vilafranca del Penedès el divendres 11 d'octubre. En el concurs han participat un total de 730 vins, entre els quals entre juny i juliol una cinquantena de tastadors, han seleccionat els 200 vins tastats en la final.

Posteriorment, l’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia, i els portaveus del consistori, acompanyats del grup de tastadors, van poder visitar les instal·lacions rehabilitades, que el mes vinent s’obriran a tota la ciutadania.

Una rehabilitació integral

L’any 2009, l’Ajuntament de Rubí va començar les obres de rehabilitació del Celler Cooperatiu, un dels edificis modernistes de referència de la nostra ciutat, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, que aviat es convertirà en un nou referent sociocultural per a la ciutadania.

La rehabilitació completa del Celler ha permès adequar també l’espai exterior de l’edifici, creant tres nous espais diferenciats al seu voltant en cada un dels nous accessos a l’equipament: a l’entrada nord (c/ Pintor Murillo), per on s’accedeix al primer pis, hi ha una plaça que comunica amb el porxo d’accés al Celler; i a les altres dues entrades (c/ Pintor Coello i c/ Federico García Lorca) s’han ubicat dues places més amb arbres i bancs. Aquesta tercera fase de les obres ha donat per acabada la rehabilitació del Celler, que ha tingut un cost aproximat de 2 milions d’euros, amb les dues altres fases que han rehabilitat d’una banda la coberta i els fonaments dels murs perimetrals, amb altres elements estructurals per a incorporar un ascensor i noves escales interiors; i, d’altra, els elements arquitectònics que mancaven a l’edifici, segons el projecte original de Cèsar Martinell, i l’arranjament interior del Celler per adaptar-lo al seu nou ús com a centre cultural. El projecte ha comptat amb una subvenció del Ministeri de Foment de 697.000 euros i una altra de 500.000 euros atorgada pels fons FEDER.

Un celler cooperatiu

El Celler Cooperatiu de Rubí va ser fundat com a institució al desembre de 1919, depenent de la Cambra Agrícola Oficial, mentre que l’edifici, obra de l’arquitecte tarragoní Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí i gran especialista en edificacions agràries, es va edificar entre el 1919 i el 1921. Aquest celler modernista va funcionar com a tal entre els anys 1920 i 1988, data en què passar a ser propietat de l’Ajuntament i es comencen a organitzar activitats culturals, principalment.

L’edifici té una estructura de sis entrades i quatre àmbits, connectats entre ells per murs compartits que constitueixen un únic edifici: el primer d’ells és la nau principal amb forma d’ela de 1920, on es trobaven 20 tines a la planta baixa i 20 tines més al soterrani. Una segona nau, més petita i construïda el 1958 era l’espai on s’elaborava, s’emmagatzemava i es venia el vi; l’altre àmbit comporta les dependències destinades a la recollida i el tractament del raïm; i, en darrer lloc, hi ha l’espai destinat a les oficines.