Aquest any es rehabilitarà el Celler Cooperatiu
El projecte preveu una planta soterrada diàfana per a la celebració d’activitats i mantenir la resta de l’edifici com a museu.
La rehabilitació integral del Celler s’iniciarà durant el primer semestre de l’any. El projecte contempla, a banda dels treballs de fonamentació i de reparació de la part de la teulada que es va esfondrar l’agost de 2007, netejar totalment i fer accessible la planta soterrània on actualment hi ha algunes tines, moltes d’elles mig derruïdes, de les quals només es conservaria una mostra.
En aquest espai quedaria una àmplia sala diàfana d’uns 300 metres quadrats i de 4,5 metres d’alçada.
A la primera planta de l’edifici, a la que s’accediria des del carrer Pintor Murillo, es mantindria la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es pot veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha a l’actualitat i que es conservarien. El projecte preveu la construcció de dues escales per permetre la connexió entre les diferents plantes, així com un ascensor. Entre els elements arquitectònics i històrics que es preservaran hi ha els arcs de descàrrega en forma de palmera que serveixen alhora per suportar les tines i per mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta soterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis. També es restaurarà una escala de fusta que hi ha a la planta soterrània, i es conservaran les eines utilitzades al Celler Cooperatiu quan era operatiu, com ara una bàscula o una premsa. La teulada s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verda i terra.
El Celler Cooperatiu de Rubí ocupa tota l’illa situada entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico GFarcía Lorca i Pintor Coello. Les obres tenen un cost aproximat d'1,6 milions d' €. Part del finançament prové del Ministeri de Foment que ha atorgat una subvenció de 697.000 €. El termini d’execució de les obres oscil•la entre el 18 i els 24 mesos des de la data d’inici de les mateixes.
Un edifici testimoni del passat agrícola de Rubí
119 pagesos de Rubí, encoratjats per l’ambient industrialista de les directives de la Unió de Vinyaters de Catalunya, que va tenir entre els seus presidents al rubinenc Sebastià Ferré Rosés, es van agrupar i van formar la cooperativa del Celler l’any 1918 i van comprar els terrenys sobre els que es construiria l’edifici. L’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va rebre l’encàrrec de la construcció l’any 1920. El Celler de Rubí va ser el penúltim que va construir aquest arquitecte (el darrer va ser el de Sant Cugat que va deixar inacabat) i alguns dels elements no van arribar-se a finalitzar, com ara el porxo per on s’entrava el vi o una altra nau idèntica a l’actual adosada a l’edifci actual que mai es va fer. l’any 1936 i l’any 1958 es va fer una darrera ampliació per donar cabuda als 27.000 hl de vi. La riuada de 1962 i la decadència vitícola a la dècada dels 70 van determinar una reducció de la producció fins que l’any 1989 la coopertiva va plegar perquè només ocupaven 2.000 hl de la capacitat total del Celler. La cooperativa va vendre aleshores l’edifici i el terreny edificable a l’Ajuntament de Rubí. L’edifici va ser incautat per les milícies Antifeixistes
En aquest espai quedaria una àmplia sala diàfana d’uns 300 metres quadrats i de 4,5 metres d’alçada.
A la primera planta de l’edifici, a la que s’accediria des del carrer Pintor Murillo, es mantindria la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es pot veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha a l’actualitat i que es conservarien. El projecte preveu la construcció de dues escales per permetre la connexió entre les diferents plantes, així com un ascensor. Entre els elements arquitectònics i històrics que es preservaran hi ha els arcs de descàrrega en forma de palmera que serveixen alhora per suportar les tines i per mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d’obra vista de la planta soterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis. També es restaurarà una escala de fusta que hi ha a la planta soterrània, i es conservaran les eines utilitzades al Celler Cooperatiu quan era operatiu, com ara una bàscula o una premsa. La teulada s’ha dissenyat seguint els cànons modernistes amb teula de color verda i terra.
El Celler Cooperatiu de Rubí ocupa tota l’illa situada entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico GFarcía Lorca i Pintor Coello. Les obres tenen un cost aproximat d'1,6 milions d' €. Part del finançament prové del Ministeri de Foment que ha atorgat una subvenció de 697.000 €. El termini d’execució de les obres oscil•la entre el 18 i els 24 mesos des de la data d’inici de les mateixes.
Un edifici testimoni del passat agrícola de Rubí
119 pagesos de Rubí, encoratjats per l’ambient industrialista de les directives de la Unió de Vinyaters de Catalunya, que va tenir entre els seus presidents al rubinenc Sebastià Ferré Rosés, es van agrupar i van formar la cooperativa del Celler l’any 1918 i van comprar els terrenys sobre els que es construiria l’edifici. L’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va rebre l’encàrrec de la construcció l’any 1920. El Celler de Rubí va ser el penúltim que va construir aquest arquitecte (el darrer va ser el de Sant Cugat que va deixar inacabat) i alguns dels elements no van arribar-se a finalitzar, com ara el porxo per on s’entrava el vi o una altra nau idèntica a l’actual adosada a l’edifci actual que mai es va fer. l’any 1936 i l’any 1958 es va fer una darrera ampliació per donar cabuda als 27.000 hl de vi. La riuada de 1962 i la decadència vitícola a la dècada dels 70 van determinar una reducció de la producció fins que l’any 1989 la coopertiva va plegar perquè només ocupaven 2.000 hl de la capacitat total del Celler. La cooperativa va vendre aleshores l’edifici i el terreny edificable a l’Ajuntament de Rubí. L’edifici va ser incautat per les milícies Antifeixistes