Rubí recorda les víctimes de la rierada del 1962 en el marc d’un emotiu homenatge

Rubí ha commemorat aquest dimecres el 57è aniversari de la rierada del 1962. Ajuntament, partits polítics i diverses entitats de la ciutat han fet una ofrena floral en record de les prop de 600 persones que van perdre la vida aquella amarga nit. L’acte ha tingut lloc al Vint-i-cinc de Setembre, barri que va ser batejat amb la data d’aquell fatídic succés.

Ara fa 57 anys, Rubí va viure una nit tràgica. El violent desbordament de la riera va acabar amb la vida de centenars de persones i va provocar incomptables pèrdues materials. En aquells moments tan difícils, la solidaritat i la fortalesa dels rubinencs i rubinenques van impulsar el municipi cap a la seva recuperació. Així ho ha remarcat en el seu discurs l’alcaldessa de la ciutat, Ana María Martínez Martínez: “Les hores i els dies posteriors a la rierada del 1962 van demostrar l’esperit de superació d’una ciutat única. La rierada ens va deixar l’herència d’una ciutat solidària, forta, capaç de refer-se de la tragèdia i d’avançar cap al futur”. Segons la màxima representant municipal, aquests són els valors que han forjat Rubí i la seva gent, i molt especialment el barri del Vint-i-cinc de Setembre, “un barri que va créixer a l’ombra d’aquella catàstrofe, però que alhora ha esdevingut un símbol de superació del qual ens sentim molt orgullosos. Un barri amb caràcter i integrador. Un bon exemple del que avui és Rubí”.

L’acte institucional també ha comptat amb les paraules de Miquel Raso Serrano, president del Consell de la Gent Gran de Rubí, que va viure la rierada del 1962 en primera persona. El rubinenc ha explicat quines sensacions va tenir aquella nit del 25 de setembre: “Va començar plovent una mica i es va anar incrementant amb el pas de les hores. El pare va arribar de la feina xop [...]. Cap a les 9 va marxar el llum i no es veia res, però a la mare i a mi ens va semblar sentir veus de gent que demanava auxili. El pare ens va dir que segurament era el vent. L’endemà, quan vam sortir al carrer i ens vam apropar al convent de les monges, vam veure la zona dels horts com si fos una platja: tot ple de fang i sorra”. Una de les coses que més van impressionar a Raso va ser veure com “a Rubí, un poble d’uns 10.000 habitants, hi començava a arribar gent de tot Catalunya per col·laborar [...]. A partir d’aquell dia, una nova paraula va quedar present en mi: solidaritat”. També va quedar molt impactat quan, al tornar a l’Escola Montserrat al cap d’uns dies, faltaven més de la meitat dels alumnes de la seva classe, “companys que mai més tornaríem a veure”.

Sentit homenatge
El consistori ha encetat les ofrenes florals, que també han realitzat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), En Comú Podem Rubí (ECP), el GAER, l’AV Les Torres – Rubí 2000, l’Aula d’Extensió Universitària, la Casa de Andalucía, l’AV Vint-i-cinc de Setembre, l’AV Zona Norte, el Club Joventut 25 de Setembre, Supporters 1968 i diversos rubinencs i rubinenques a títol personal.

L’acte també ha comptat amb la interpretació musical del professor de l’Escola Municipal de Música Pere Burés de Rubí, Jordi Roca. L’homenatge ha finalitzat amb el toc a sometent, que la nit del 25 de setembre de 1962 va sonar per fer una crida a la ciutadania i avisar-los del que estava succeint.