Rubí recorda les persones que van perdre la vida durant la rierada del 1962

Enguany s’han complert 58 anys de la rierada, un tràgic succés que va tenir lloc la nit del 25 de setembre de 1962 a la ciutat, en què prop de 600 persones hi van perdre la vida. Aquest divendres, coincidint amb l’aniversari d’aquells fets, l’Ajuntament, partits polítics i diverses entitats de la ciutat han participat en l’acte institucional de commemoració d’aquesta efemèride.

En aquesta ocasió, l’homenatge que se celebra cada any al barri del Vint-i-cinc de Setembre ha modificat lleugerament el seu format per adaptar-se a les mesures per evitar la propagació de la COVID-19. Així, les 64 persones assistents han hagut d’inscriure-s’hi prèviament i l’acte s’ha realitzat en un espai amb aforament limitat, El Celler ─inicialment estava previst que es dugués a terme als jardins de l’Ateneu, però la previsió meteorològica ha motivat finalment el canvi d’ubicació─.

L’acte de record a les víctimes ha arrencat amb la projecció de l’audiovisual Testimonis de la rierada 25-S, seguit d’una lectura dramatitzada d’un fragment de El hijo del aguacero, de Josep M. Riera Ruiz, i de la interpretació de dos ballarins de l’Escola de Ball i Teatre 8Temps en homenatge a les víctimes de la rierada, entre d’altres.

L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha recordat, amb emoció, que “el 25 de setembre de 1962, Rubí es va trencar [...] Pares que van perdre fills, fills que es van quedar sols, famílies que, de cop, ja no tenien casa. Per ells, pel record de les persones que ens van deixar i per les seves famílies, fem aquest acte cada 25 de setembre”. Durant el seu discurs, Martínez ha lloat l’esperit de superació que van demostrar els rubinencs i rubinenques l’any 1962: “Els veïns i veïnes de Rubí van entendre que el suport mutu, la solidaritat i saber sumar esforços era l’única manera de fer que la ferida es tanqués”. Uns elements que, sens dubte, són replicables a l’actualitat: “Avui em dirigeixo a vosaltres en un context de pandèmia mundial que mai hauríem cregut que viuríem, de la mateixa manera que aquells rubinencs no van imaginar que veurien com l’aigua de la riera creixeria fins a ser una amenaça per tothom […]. Espero que la ciutat sàpiga també sobreposar-se avui a la pandèmia, a través de l’ajuda mútua i la solidaritat”.