Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Rubí es dota d’un protocol per a l'abordatge de la Mutilació Genital Femenina El text s’ha presentat públicament aquest dimarts amb la presència de l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, i representants de la comunitat africana de la ciutat https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/rubi-es-dota-d2019un-protocol-per-a-labordatge-de-la-mutilacio-genital-femenina/@@images/image/preview

Rubí es dota d’un protocol per a l'abordatge de la Mutilació Genital Femenina

El text s’ha presentat públicament aquest dimarts amb la presència de l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, i representants de la comunitat africana de la ciutat
L’alcaldessa en un moment de la presentació al Castell   (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres).
L’alcaldessa en un moment de la presentació al Castell (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

L’Ajuntament de Rubí ja disposa d’un Protocol per a l’abordatge de la Mutilació Genital Femenina. El document articula la resposta dels diferents serveis municipals a l’hora de prevenir i tractar casos de mutilació genital femenina. El text, que es deriva del Protocol per a l’abordatge de la violència masclista a Rubí, concreta el compromís del govern municipal per continuar creant eines per combatre tota mena de violència masclista de manera més eficient, més ràpida i més coordinada.

Aquest dimarts, el protocol s’ha presentat públicament a l’auditori del Castell amb la presència de l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez; Eunice Romero Rivera, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya; la regidora d’Igualtat, Yolanda Ferrer Polo, i altres membres de l’equip de govern.

En la seva intervenció inicial, l’alcaldessa de Rubí ha recordat que la mutilació genital femenina és “una forma de violència masclista que atempta contra la salut i els drets sexuals i reproductius de les dones. Com totes les violències masclistes és una vulneració dels drets humans que volem combatre i erradicar”. La màxima representant de la ciutat també ha explicat que “aquest protocol no podia ser un text imposat a ningú des de cap mena de superioritat i que calia ser molt respectuoses amb els valors i les creences de les dones que poden ser víctimes de la mutilació genital femenina”. Per això, el consistori ha treballat el text des dels serveis d’Igualtat i Acollida i Nova Ciutadania i en col·laboració amb l’Asociación de Mujeres Africanas de Rubí por la lucha de la mutilación genital femenina. “Per nosaltres és imprescindible que aquests protocols comptin amb la col·laboració de les persones originàries dels països que practiquen la mutilació genital femenina, apostant per la defensa dels drets humans. La creació d’una taula municipal que té en compte totes les dimensions de la persona ens sembla molt enriquidor. És un gran exemple del que voldriem veure a tot el país”, ha dit Romero Rivera.

La presentació ha inclòs dues ponències a càrrec de Bombo N’dir Fall, presidenta de l’Associació de Dones Immigrades Subsaharianes (ADIS) i la Xarxa de Migració Gènere i Desenvolupament (RMGD) i Imma Sau Giralt, pediatra de l'EAP de Santa Coloma de Farners i activista contra la mutilació genital femenina. N’dir Fall s’ha mostrat “orgullosa i emocionada per la feina feta a Rubí per escoltar la comunitat de dones africanes. Totes som persones i l’enfocament per preservar els drets humans necessita en aquest cas d’aliances, de donar-nos les mans. Gràcies”.  La pediatra ha explicat les conseqüències físiques i emocionals de la mutilació genital femenina i ha reclamat que els i les professionals de la Salut abordin les pacients oferint atenció integral: “Hem de veure la dona, no només la mutilació; ens hem d’interessar pel seu recorregut vital, conèixer les seves expectatives i entendre què vol”. A més de les conseqüències físiques –que poden incloure hemorràgies, dolor crònic, complicacions obstètriques, infeccions i transtorns sexuals- la mutilació “deixa cicatrius emocionals que impedeixen que les dones visquin una sexualitat plena. Aquestes cicatrius són les que més costen de reparar”, ha exposat la doctora.

Prevenció i comunitat

El protocol per a l'abordatge de la Mutilació Genital Femenina se sustenta en la idea de  donar veu a la comunitat africana i en la capacitació i sensibilització dels agents implicats tant en la prevenció de nous casos com en el tractament de dones que ja han estat mutilades.

El document prioritza l’actuació preventiva. El protocol estableix un circuit de detecció, sensibilització i elaboració d’un pla d’actuació específic per cada cas. El primer nivell d’intervenció sempre és a través de les professionals de la salut, l’educació, els serveis socials, el SIAD o Ciutadania. Els cossos de seguretat i la DGAIA es contemplen en un segon nivell d’intervenció. Es preveu la via judicial, però sempre en última instància, quan la resta d’actuacions no hagin estat efectives.

El text també inclou la creació de la Taula municipal per a l'Abordatge de la Mutilació Genital Femenina que comptarà amb la presència dels diferents agents amb l’objectiu de construir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció per prevenir, detectar i intervenir en cas de mutilació genital femenina.

Amb aquest protocol renovem el compromís d’acompanyar en el procés d’erradicar totes les violències masclistes que patim les dones només per ser dones. Amb aquest document, Rubí és una ciutat més segura per a totes les dones i més respectuosa amb la diversitat”, ha conclòs la regidora d’Igualtat i Serveis Socials, Yolanda Ferrer Polo.