Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Les execucions hipotecàries baixen a Rubí, segons l’informe 2016 de la Xarxa Perfil de la Ciutat Rubí ha acollit per primera vegada la presentació de l’informe de la Xarxa “El Perfil de Ciutat 2016” que sintetitza la situació sòcioeconòmica de 13 ciutats mitjanes https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

Les execucions hipotecàries baixen a Rubí, segons l’informe 2016 de la Xarxa Perfil de la Ciutat

Rubí ha acollit per primera vegada la presentació de l’informe de la Xarxa “El Perfil de Ciutat 2016” que sintetitza la situació sòcioeconòmica de 13 ciutats mitjanes

D’esquerra a dreta Enrica Bornao, Maria Mas, Gabriel Colomé i Raúl González el Pozo durant la presentació del Perfil de la Ciutat 2016 al Museu Municipal El Castell (Foto: Localpres) .
D’esquerra a dreta Enrica Bornao, Maria Mas, Gabriel Colomé i Raúl González el Pozo durant la presentació del Perfil de la Ciutat 2016 al Museu Municipal El Castell (Foto: Localpres)

El Museu Municipal El Castell ha acollit aquest dimarts la presentació de la publicació Perfil de la Ciutat 2016 que sintetitza en quina situació socioeconòmica es troben i com han evolucionat les tretze ciutats que, com Rubí, formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat: Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic. Les prinicipals conclusions de l’informe sobre Rubí posen de manifest que baixen les execucions hipotecàries, els delictes per violència de gènere i pugen els assalariats al sector tecnològic i de coneixement per damunt de la mitjana de Catalunya.

L’acte ha comptat amb la participació de la de la primera tinent d’alcaldia, Maria Mas, Gabriel Colomé, professor de Ciència Política i Director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB i amb Raúl D. González del Pozo, Director de Cooperació Territorial i Pla Estratègic de l’Ajuntament de Mollet del Vallès que ha explicat les principals conclusions de l’informe, en representació dels tècnics de la Xarxa.

Els informes com el Perfil de la Ciutat ens donen molta informació i ens permetran prendre decisions més afinades. La majoria d’ajuntaments ens nodrim no només de xifres sinó que tota la informació que recollim la combinem amb dades més empíriques, amb processos de participació i dades de proximitat”, ha afegit la tinenta d’alcaldia que ha agraït tant la feina feta pel conjunt de municipis com a Colomé per participació en l’acte.

Per la seva banda, el professor en Ciència Política per la UAB, Gabriel Colomé, durant la seva ponència sobre Opinió Pública i Opinió Publicada ha destacat que les dades estadístiques que revelen documents com  l’anuari Perfil de la Ciutat 2016 són complementàries a les enquestes i a les enquestes qualitatives, un dels àmbits d’estudi del professor. Una vegada es té la informació recopilada, ha dit, cal traslladar les preguntes a la ciutadania per comprovar si els indicadors que surten en l’anuari de manera prèvia es corresponen amb la percepció que tenen els ciutadans. “En política, la percepció és la realitat. Tu pots tenir la ciutat més neta del món però si la gent té la percepció del contrari, aquella serà la realitat”, ha advertit Colomé.

Tots els indicadors que avui es presenten són la base constant per repensar i sobretot per definir quin model de ciutat es vol”, ha destacat el catedràtic de ciència política durant la seva intervenció. Així, tant les dades estadístiques que faciliten informes com l’anuari Perfil de Ciutat 2016 com les enquestes, ha assenyalat Colomé, “són les dues eines que permeten que els governs municipals tinguin la possibilitat d’aplicar polítiques públiques molt més objectivables i sabent molt millor quines són les necessitats i les percepcions que té la ciutadania”.

Per la seva banda, González del Pozo ha desgranat les principals conclusions de l’anuari Perfil de la Ciutat 2016, agrupades en 7 capítols que fan una radiografia de la demografia, el mercat de treball, l’habitatge, l’activitat econòmica, el teixit industrial la cohesió social i la sostenibilitat dels 13 municipis analitzats. Pel que fa a la demografia, el conjunt de les ciutats analitzades presenten un envelliment de la població, un saldo migratori negatiu, un retrocés de la població estrangera i unes baixes taxes de natalitat. “En pocs anys si no hi ha una entrada de més gent nova, l’envelliment de la població determinarà el tipus de ciutat que tindrem i els serveis que s’hauran de prestar”, ha assegurat. “El resum de l’anuari d’aquest any és que, de mica en mica, es veu com el conjunt de ciutats anem remuntant de mica en mica en alguns indicadors als nivells de 2008, 2009 i 2010. Ja es comencen a construir noves edificacions en alguns municipis on és possible i les contractacions van pujant”, ha explicat González del Pozo. “Són elements que donen esperança pel conjunt de municipis del Perfil de la Ciutat. Estem recuperant progrés i desenvolupament pels ciutadans i ciutadanes”, ha afegit.

Finalment, Enrica Bornao, tècnica del Gabinet d’Estudis i Estadístiques de l’Ajuntament de Rubí, ha posat punt i final a l’acte dient que “ara toca als tècnics analitzar totes les dades i comparar-nos amb nosaltres mateixos”, alhora que ha assegurat que Rubí fa els deures i té panells anuals, des de la investigació quantitativa i qualitativa. 

El Perfil de la Ciutat arribar aquest 2016 en un any de traspàs: fins ara era en paper, aquest any és en electrònic i l’any que ve l’edició serà interactiva i permetrà creuar dades. “Valdrà molt la pena veure l’evolució”, ha sentenciat Bornao.

Rubí a l’informe Perfil de la Ciutat 2016

Pel que fa a Rubí, la demografía ens informa que la població envelleix per però sota dels nivells de Catalunya que estan fixats en un 18,1% de població de gran, respecte de la total. Rubí ha passt de l’11,7% del 2005 al 14,4% del 2015.

La taxa d’atur registrat del 2015 és del 17,6% notant-se una millora important respecte al 23% del 2015 però encara per sota del nivell del 15,2% del 2008. Per tant, Rubí se situa una mica pel damunt de la mitjana de les ciutats de la Xarxa del Perfil de la Ciutat que és d’un 16,8%, mentre que la de Catalunya és del 14,9%

La xifra d'aturats majors de 45 anys és lleugerament superior a la mitjana de Catalunya que és del 51,1% mentre que a Rubí és del 52,9%, dada que mostra una lleugera tendència creixent arreu de Catalunya.

Els contractes indefinits sobre els totals han baixat de l’11,2% del 2012 al 8,8% de l´any 2015. La mitjana de Catalunya se situa en un 11,9%, essent també tendència decreixent a la resta de municipis.

La taxa de lloguer d´habitatges per cada 10.000 habitants ha disminuït dels 161,8 del 2012 als 158,6 del 2015, tot i que s’ha triplicat des dels 51,5 del 2005. La taxa de lloguer de Catalunya se situa en els 202,3 al 2015.

Els assalariats a la ciutat de Rubí, han augmentat dels 16.894 del 2012 als 17.541 del 2015, així com les empreses han passat dels 1.959 del 2012 a les 2.034 del 2015. Pel que fa als autònoms, han augmentat lleugerament dels 4.093 de 2012 als 4.216 durant l’any 2015.

En el capítol de cohesió social, destaca la dada que les execucions hipotecàries per cada 1.000 habitats  han baixat de forma important del 2,24% del 2013 a l’1,13% del 2015, si es té en compte que la mitjana de Catalunya és de l’1,62% i la dels municipis de la Xarxa és de l’1,65%, es tracta d’una dada que s’ha reduït a la meitat i permet estar per nivells per sota de Catalunya i dels muncipis similars.

Una altra dada positiva és la davallada dels indicadors de delictes per violència de gènere per cada 100 habitants que baixa del 3,08 del 2007 a nivells del 1,68% dels 2015 marcant a més una clara tendència decreixent. Cal indicar que aquests delictes se situen en un 2,29% als municipis de la xarxa i en el 3% a Catalunya.

Una altra dada a remarcar és que l’indicador d’assalariats en el sector teconològic i de coneixement de Rubí se situa en un 45,3%, només superat als municipis de la Xarxa pertanyents a la comarca del Vallès Occidental, per Cerdanyola amb un 58,2%. Els indicadors d’altres municipis  com Sabadell amb un 41,8% i Terrassa amb un 42,6%, també estar per sota del nostre, però la comparativa amb l’índex de Catalunya que és d’un  41,4%, ens situa en gairebé 4 punts per damunt pel que fa a persones contractades per empreses tecnològiques i de coneixement.