Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Les “Stolpersteine” en memòria de les víctimes rubinenques del nazisme s’exposen a la Biblioteca La ciutadania podrà visitar-les a l’equipament municipal durant els dies previs a la seva instal·lació, que tindrà lloc el proper 21 de setembre https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png

Les “Stolpersteine” en memòria de les víctimes rubinenques del nazisme s’exposen a la Biblioteca

La ciutadania podrà visitar-les a l’equipament municipal durant els dies previs a la seva instal·lació, que tindrà lloc el proper 21 de setembre

Les “Stolpersteine”, a l’aparador de la Biblioteca (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres).
Les “Stolpersteine”, a l’aparador de la Biblioteca (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

La Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler mostra fins al 18 de setembre les onze Stolpersteine que honren la memòria dels deportats rubinencs durant el nazisme. La ciutadania podrà veure de prop les llambordes commemoratives de l’artista alemany Gunter Demnig en els dies previs a la seva instal·lació, que tindrà lloc el proper 21 de setembre.

Les Stolpersteine van arribar a la ciutat el passat mes de juliol i, durant aquestes últimes setmanes, han estat custodiades a la casa consistorial. Des d’aquest dimarts, s’exposen a l’aparador de la Biblioteca acompanyades d’uns plafons informatius i una selecció de llibres relacionats amb els camps de concentració i la repressió feixista, amb la voluntat de fer partícip d’aquest homenatge el conjunt de la ciutadania. “Ubicar les Stolpersteine a la Biblioteca de la ciutat no és un només un acte de descentralització, és una reivindicació de com la cultura (llegir, investigar...) és també una eina contra el feixisme”, ha declarat el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano. De la seva banda, l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha animat els rubinencs i rubinenques a aprofitar aquesta oportunitat de veure totes les llambordes juntes: “Són en aparença un homenatge senzill però, quan les tens aprop i llegeixes els noms que hi ha gravats, no pots evitar emocionar-te amb les històries personals que representen. És important aquest exercici de sensibilització, especialment de cara als més joves”.

Gunter Demnig havia de visitar Rubí el passat 9 d’abril per instal·lar personalment les Stolpersteine, però la situació d’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ho va acabar impedint. El Memorial Democràtic ha reprogramat l’acte per al 21 de setembre, tot i que per la mateixa pandèmia aquest es farà sense la intervenció de l’artista.

Com ja estava previst, l'acte és durà a terme davant l’Ajuntament, al carrer Narcís Menard, i consistirà en la instal·lació de les llambordes corresponents a dos dels rubinencs homenatjats: els germans Enric i Joaquim Campderròs. La resta d’Stolpersteine seran col·locades aquell mateix dia per personal de l’Ajuntament en aquells punts de la ciutat que van ser l’última residència dels deportats.

En memòria de les víctimes
El projecte de les Stolpersteine va néixer als anys 90, quan Demnig es va interessar per commemorar artísticament els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. L’alemany va crear aquest monument exhortatori de llautó, on consta el nom de la víctima i algunes de les seves dades essencials. Les Stolpersteine es col·loquen a les voreres, pròximes a l’última residència de les persones homenatjades abans del seu arrest o deportació.

Si no hagués estat per la situació de pandèmia, el propi artista les hauria col·locat a Rubí. I és que Demnig concep aquest treball manual com a part d’un procés artístic que té per objectiu honrar la memòria de les víctimes i evitar-ne l’oblit.

A la nostra ciutat es col·locaran onze Stolpersteine en record d’Enric Aragonès Campderròs, Joaquim Aragonès Campderròs, Francesc Bartroli Creus, Gregorio Beltran Jardiel, Joaquim Cardona Pareras, Jesús Montroig Cuartero, Antoni Òdena Òdena, Antoni Pereña Salas, Joaquim Rusiñol Folch, Andreu Vidal Almirall i José López de Letona Angulo. Tot i que alguns d'aquests homes van aconseguir sobreviure fins a l'alliberament dels camps de concentració nazis, la majoria van ser-hi assassinats.

Actualment hi ha més de 60.000 llambordes d’aquest tipus distribuïdes en més de 1.800 ciutats d’una vintena de països.