La segona edició del festival “Teatre sense teatre” tanca amb un nou èxit de públic
La majoria dels espais s’han omplert d’espectadors, que han gaudit de propostes escèniques de gran nivell de forma gratuïta o a preu reduït
El festival Teatre sense teatre, organitzat per l’Ajuntament amb el suport de La Tal, ha gaudit d’una gran resposta ciutadana en la seva segona edició. Milers de rubinencs i rubinenques no s’han volgut perdre aquest cap de setmana la desena d’espectacles programats en espais de la ciutat poc habituals per a la representació d’arts escèniques, com són l’Ateneu Municipal, El Celler, la plaça del Doctor Guardiet, el solar del Centre Democràtic Republicà, el gimnàs de la Schola i l’illa de vianants.
Pel que fa als muntatges que requerien entrada, Terror y miseria en el primer franquismo de la companyia local Esbarjo ha registrat un ple total, amb una seixantena d’espectadors en les seves tres sessions a l’Ateneu, igual que l’espectacle musical de titelles Mrs. Brownie, que ha reunit una cinquantena de persones al Celler. L’obra infantil Tripula, de Farrés Brothers, ha registrat 87 espectadors en les seves dues sessions al gimnàs de la Schola mentre que l’espectacle que inaugurava el festival, A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía), ha omplert dues terceres parts de l’aforament del solar del Centre Democràtic Republicà amb 67 espectadors. Als jardins de l’Ateneu, Les alegres casades de Windsor ha congregat un total de 57 persones.
Quant als espectacles d’accés gratuït, tots han registrat una gran afluència d’espectadors. Muntatges com Mulïer, una proposta de dansa sobre xanques guanyadora de dos premis Max, o el darrer espectacle de la pallassa Pepa Plana, Suite, han omplert els seus respectius escenaris.
En l’apartat d’incidències, només cal anotar la substitució de darrera hora de l’espectacle Pelat per una lesió del seu intèrpret. En el seu lloc, el públic de Rubí ha pogut gaudir de L’home que perdia els botons de la companyia Circ Pànic.
Per a l’alcaldessa, Ana María Martínez, aquesta segona edició del festival Teatre sense teatre ha significat “la consolidació d’una proposta d’enorme qualitat que treu la cultura al carrer i la posa a l’abast de tota la ciutadania. Creiem que és una magnífica manera de anar fent boca de cara a la Festa Major i de completar així un juny de luxe culturalment parlant”.
Imatges relacionades
