La Biblioteca Municipal acull aquest divendres un concert d’homenatge a Mercè Plantada
El recital en record de la soprano, molt vinculada a Rubí, inclourà peces de Mozart, Strauss i Montsalvatge, entre d’altres
La Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler acollirà aquest divendres 20 de març a partir de les 21 h un nou concert dins el cicle La clàssica als vespres. El recital tindrà un caràcter especial, ja que servirà per retre homenatge a la figura de la soprano Mercè Plantada, filla de rubinencs i molt vinculada a la ciutat.
La cantant, nascuda el 1892 a Barcelona, va debutar el 1913 en un recital de lírica al Palau de la Música Catalana. Durant la seva carrera, va actuar a nombrosos concerts simfònics vocals i amb totes les orquestres importants de l’època, tant a Catalunya com a fora. Compositors de la talla d’Stravinsky o Strauss van recórrer a Plantada per interpretar les seves obres.
Entre el 1917 i el 1928, la soprano va viure a Rubí, a la casa de la seva família materna, coneguda com a Can Plantada, on actualment s’ubica el Col·legi Balmes.
El concert d’aquest divendres inclourà peces d’Offenbach, Mendelssohn, Schumann, Strauss, Txaikovski, Montsalvatge, Carissimi i Mozart, que seran interpretades per la soprano Carme Jiménez, la mezzosoprano Montserrat Beltral i el pianista Mero Sans.
El preu de l’entrada per al recital és de 10 € o de 7,5 € per als col·lectius amb dret a preu reduït, com ara els posseïdors del carnet de biblioteques.
“Mercè Plantada. La veu de Rubí”
Aquests dies també es pot visitar a la primera planta de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler l’exposició Mercè Plantada. La veu de Rubí, produïda pel Museu Municipal Castell. La mostra, ambientada com un teatre, recull en diversos plafons la trajectòria vital i artística de la soprano, així com fotografies i programes de mà de les seves actuacions. A més, permet escoltar algunes de les interpretacions de la cantant.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 31 de març, ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’historiador local Eduard Puigventós, i de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el del Liceu, el de l’Institut del Teatre i el de La Vanguardia, entre d’altres.